Més d'una vintena d'entitats demanen acabar amb el transvasament del Siurana cap a Riudecanyes

La perspectiva d'un transvasament d'aigua cap al Baix Camp en un context en el qual el Priorat encara no ha sortit de la sequera ha posat en alerta tota la comarca. Des d'ajuntaments fins a regants, passant per pagesos, viticultors, empresaris, ecologistes i entitats diverses. Amb l'aigua que hi ha actualment al pantà de Siurana calculen que poden passar l'estiu amb garanties, però no gaire més enllà, si no hi ha noves pluges. I l'època més seca de l'any, s'acosta. Temen que si la comissió de desembassament -en la qual hi participen l'Agència Catalana de l'Aigua, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Unió de Pagesos i el Gepec- autoritza el traspàs, es repetirà la situació dels darrers anys: "hem estat molts mesos bevent fang", ha recordat el vicepresident tercer del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Torroja del Priorat, Joan Sentís.

Jaume Passans, membre de la Plataforma pel Riu Siurana, ha destacat que el conflicte no és entre ecologistes i regants de Riudecanyes, sinó que la problemàtica afecta la comarca del Priorat en conjunt. L'entitat ha anat sumant adeptes i veus a les seves reivindicacions.

La darrera destacable ha estat Unió de Pagesos, tenint en compte que tenen veu i vot a la comissió de desembassament. El sindicat agrari s'ha posicionat per primer cop obertament en contra del traspàs cap a Riudecanyes per l'escassedat al Priorat que, "sumada als cabals ecològics que cal respectar, podria posar en risc la qualitat de l'aigua d'ús de boca dels pobles riu avall si es duu a terme el transvasament". Per aquest motiu, Unió de Pagesos ha demanat a la Generalitat "que acceleri les obres dels projectes de reg a la comarca del Priorat per tal d'equipar el territori de cara a futurs escenaris de sequera".

Tot i això, també han sol·licitat a l'ACA "mesures per tal de garantir l'aigua de rec per a la pagesia del Baix Camp mentre s'habiliten les alternatives per a obtenir aigua reciclada per poder regar". Alhora, el sindicat ha reclamat "vetllar per un ús correcte de l'aigua del pantà de Riudecanyes". Per aquest motiu, el sindicat ha sol·licitat que "o bé la mateixa ACA o bé un organisme independent fiscalitzi la finalitat d'aquesta aigua per assegurar que s'acabi fent servir exclusivament en explotacions agrícoles". La gestió de l'aigua del pantà de Riudecanyes depèn de la comunitat de regants i que el màxim accionista de l'entitat és l'Ajuntament de Reus, que també aprofita el recurs per a usos propis de la ciutat. A banda, un percentatge també s'utilitza per a indústries del Baix Camp.

D'aquestes alternatives que té el Baix Camp també n'ha parlat el vicepresident del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Torroja del Priorat, Joan Sentís, que ha demanat al Consorci d'Aigües de Tarragona perquè connecti la seva xarxa de distribució que ve del riu Ebre a l'alçada de Botarell fins al pantà de Riudecanyes per, així, disminuir la dependència que tenen els regants de l'aigua del Priorat.

Futur

Més enllà de les possibilitats d'abastiment que tingui el Priorat aquest estiu, a la comarca preocupa el futur, en un escenari de canvi climàtic amb temperatures cada cop més altes i pluges més minses. Especialment capficats estan els viticultors. El president de la DOQ Priorat, Sal·lustià Álvarez ha manifestat que probablement a 25 anys vista no en tindran prou amb l'aigua de la comarca -en cas que la puguin retenir- per tirar endavant les produccions i l'economia, i que també caldrà portar-ne de fora. En concret, del riu Ebre. De fet, la Generalitat també ja ha posat aquesta opció damunt de la taula.

El futur dels recursos hídrics també genera capteniment entre els membres de l'associació Prioritat, que treballa perquè la comarca i el seu paisatge siguin declarats Patrimoni Mundial per la Unesco. "No es pot presentar una candidatura amb un riu que no és viu. El que defensem no és només la candidatura, és un model territorial basat en l'ús dels recursos de la comarca perquè pugui constituir un mosaic. I sense el riu no existeix", ha exposat Roser Vernet, membre de l'entitat. Vernet ha afirmat que la idea "no és fer canonades amunt i avall, sinó fer un plantejament global per garantir que el model que defensem des de Prioritat tingui futur". Per tot plegat, han apel·lat al Govern perquè gestioni "de manera pública els bens públics" i han sol·licitat poder "seure en una taula" per parlar-ne. "Però si qui ha de garantir això, que és el Govern, no ho fa, ens seguirem mobilitzant", ha avançat.