L’objectiu del nou equipament de recerca internacional és esdevenir un centre regional de referència per a la innovació i el desenvolupament de capacitats de l’aqüicultura restaurativa. Les pràctiques d'aquests tipus d'aqüicultura inclouen una àmplia gamma d’activitats, entre les quals hi ha la producció d’algues, la cria d’eriçons de mar, la cria de bivalves, els sistemes integrats d’aqüicultura multitròfica, i la repoblació.
El cap del programa d'Aqüicultura de l'IRTA, Enric Gisbert, ha destacat que volen fer recerca en aquests sistemes per aprendre com funcionen i com hi han de treballar. "L'aqüicultura està canviant, hi ha canvis en la manera com ens aproximem a com cultivem els organismes marins. Cada vegada, ho volem fer d'una forma més ecosistèmica, més integrada a l'entorn natural i impactant el menys possible amb tot el que és la qualitat del medi", ha assenyalat Gisbert.
Per això, ha indicat que aquest tipus de pràctiques tenen una importància estratègica com a eina per millorar els serveis dels ecosistemes, oferint beneficis ecològics, creant oportunitats per a les comunitats locals, i abordant el canvi climàtic mitjançant estratègies d’adaptació i mitigació, per produir aliments i proteïnes nutritives d’alta qualitat de forma sostenible i integrada amb el medi natural.
"Per tant, el cultiu de peixos integrat amb el cultiu de macroalgues o amb el cultiu de bivalves, com podria ser el muscle o l'ostra aquí al delta de l'Ebre, són estratègies saludables, sostenibles i estratègies que promouen una certa circularitat i optimització dels recursos ambientals", ha afegit l'expert. Alhora, ha asseverat que volen innovar i desenvolupar noves praxis i tecnologies que tinguin impacte en les empreses i en el territori.
"Finalment, tota aquesta activitat no tindria sentit si no la podem transferir a uns usuaris finals i, per tant, és molt important que la feina que fem aquí des de la recerca amb l'ajuda del sector tinguin un usuari final ben identificat, que evidentment no serà l'investigador sinó que volem que l'empresa ens acompanyi en aquest camí", ha subratllat.
Els investigadors faran anàlisis d’espècies, com ara macroalgues, microalgues, eriçons de mar, bivalves, holotúries, i de sistemes integrats d’aqüicultura multitròfica. Aquests estudis han de permetre remodelar el sector de l’aqüicultura, combinant coneixements tradicionals amb tecnologies avançades i garantint la viabilitat a llarg termini dels ecosistemes aquàtics i de les comunitats que en depenen. A més, el centre proporcionarà instal·lacions i experiència per a l’intercanvi de coneixements, la recerca, la formació i el desenvolupament de pràctiques d’aqüicultura sostenibles i resilients al clima.
El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, ha asseverat que aquest dijous s'han reunit amb el sector arrosser del delta per explicar-los un projecte que està integrat al centre de Demostració en Aqüicultura Restaurativa de la Mediterrània. Es tracta de la iniciativa 'Blueboost', la qual vol impulsar la implementació de sistemes d'aqüicultura multitròfica que integren la reproducció de peixos, algues i mol·luscos, a les zones arrosseres de baixa productivitat del delta. Espanya ha dit que aquest projecte podria esdevenir una alternativa a la baixa producció en aquestes àrees.
En paral·lel, els impulsors del centre d'investigació de La Ràpita també han explicat que s'ha dut a terme una primera prova pilot de producció d’algues per a consum humà; un sector que es vol començar a desenvolupar com a complement a la tradicional producció de musclos i ostres de les badies dels Alfacs i del Fangar. Es preveu que es duguin a terme una dotzena de projectes d’aquesta mena en els pròxims anys.
De fet, n'és un exemple la llavorera d’ostra que està impulsant la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament amb la col·laboració de l’IRTA per abastir el sector (FEPROMODEL) amb llavor d’ostra local i produir-ne a les badies del delta de l’Ebre. En aquest cas l'objectiu és que aquesta ostra s’adapti millor a les condicions climàtiques de la zona i millori la supervivència enfront de les malalties o el canvi climàtic. El projecte busca transferir tota la tecnologia i coneixement al sector perquè abasteixi de la seva pròpia llavor i sigui menys dependent de les importacions de tercers països.
Pel que fa al finançament, aquest centre de recerca rebrà 631.907 euros en els pròxims quatre anys, a través del cofinançament de fons provinents del pressupost del Departament amb el cofinançament del FEMPA (70%) i la resta seran aportats per l'IRTA.
Per la seva banda, el director general de l’IRTA, Josep Usall, ha assegurat que el nou centre situa l'organisme i La Ràpita al mapa mundial. "Som el setè centre reconegut per la FAO, per tant, ens posem al mapa dels centres col·laboradors", ha remarcat. En paral·lel, el secretari executiu de la Comissió General de Pesca del Mediterrani de la FAO (CGPM), Miguel Bernal, ha realçat que el nou equipament representa un "símbol" de la seva visió, en la qual el futur de l'aqüicultura passa no només per produir aliments sinó també per restaurar els ecosistemes i els mitjans de vida de les zones costaneres.
A més, Bernal ha comentat que les projeccions de FAO sobre les necessitats alimentàries del futur indiquen que és necessari augmentar en almenys un 20% la producció d'aliments d'origen aquàtic per tal de poder "alimentar la població mundial el 2050". "En el Mediterrani si volem que totes les comunitats costaneres tinguin accés a aquests aliments, l'increment haurà de ser del 30%", ha remarcat.
La CGPM es va comprometre a organitzar anualment unes jornades internacionals de transferència del coneixement en el centre de la Ràpita. Els seus impulsors han anunciat que la primera d’aquesta trobada tindrà lloc els pròxims dies 7, 8 i 9 d’octubre.