Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Amb els resultats del cens a la mà, el Montsià concentra el 84,35% de les oliveres monumentals de Catalunya, seguit, ja de molt lluny, per la Terra Alta -amb 226 arbres, que representen un 5,43%- i el Baix Ebre -amb 170 i un 4,09%-. El treball ha permès també localitzar a la mateixa comarca del Montsià 31 oliverars monumentals -divuit també a Ulldecona- amb 256 arbres.
Sobresurt, especialment, la gran concentració que presenta Ulldecona, també molt per dant de les 614 de la Sénia i les 224 de Santa Bàrbara. De les 1.902 d'Ulldecona, 1.400 es troben a la zona coneguda com la Foia. "Aquí es troba la concentració d'oliveres més important del món", ha assegurat el president de l’Associació Territori Sénia, Jaume Antich, tot precisant que en regions com la Puglia italiana, amb un gran nombre d'exemplars, es troben sobre una superfície equivalent gairebé a la meitat de Catalunya.
La Mancomunitat de la Taula del Sénia ja va impulsar un primer inventari al territori de les comarques catalanes, valencianes i aragoneses que abasta sumant 4.080 exemplars i que ara ja supera els 7.500. La idea era impulsar la protecció dels arbres però també conscienciar els propietaris sobre el seu valor, aturant l'espoli d'aquests arbres denunciat per persones i entitats del territori a principis del segle XXI.
Es consideren monumentals els arbres que superen els 3,5 metres de diàmetre a una altura d'1,3 metres del terra. És el criteri a partir del qual un arbre es considera monumental i, per tant, es troba protegit per la llei. Un fet, d'altra banda, va esperonar la venda i arrencada d'arbres de dimensions inferiors per comercialitzar-los com a arbres monumentals, principalment, per part de propietaris i empreses de jardineria.
Les dades del cens serviran per aprovar pròximament el catàleg -que anirà incorporant possibles noves troballes i localitzacions- previst dins la llei de protecció d'aquest patrimoni i, més endavant, el decret de desenvolupament de la llei llargament reclamat per productors d'oli i propietari. Terrades, que ha avançat la voluntat d'"anar un pèl més enllà" de l'estricte reconeixement i protecció dels arbres, ha assegurat que el text legal es troba "pràcticament enllestit" i aviat el Govern impulsarà el seu tràmit parlamentari amb una "comissió tècnica" amb els diferents departaments implicats.
Així, ha recordat, assumint el "compromís" contingut dins la llei, i sense concretar xifres, el decret definirà el "finançament" dels ajuts en un sentit més global. "Això també forma part del paisatge de Catalunya: el finançament de la llei ha d'anar més enllà de la protecció, la producció sinó també la divulgació del paisatge, d'aquest patrimoni cultural que tenim al país", ha subratllat.
Des de l'aprovació de la Llei el 2020, tant els pagesos encarregats de treballar els arbres com els propietaris han reclamat de forma reiterada al Govern recursos que als ajudi a mantenir un patrimoni arbori molt ben valorat des del punt de vista cultural però realment poc productiu, en termes oleícoles, que requereix, a més, una major càrrega de treball i d'atenció. De moment, però, els recursos promesos encara no han arribat i són ells els que han d'assumir, en solitari, la cura del patrimoni i, en definitiva, del paisatge.
La gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Teresa Adell, ha recordat, en aquest sentit, la voluntat de superar aquest marc promovent la unió dels productors sota la marca certificada 'Aceite farga milenaria'. Una aposta a la qual s'han sumat ja setze elaboradors i comercialitzadors per revaloritzar, a partir d'aquest patrimoni ambiental i cultural, una producció minsa d'un territori que "no era conegut per la seva qualitat" d'oli.
"Les oliveres mil·lenàries i el seu oli han posat al mapa aquest territori", ha assegurat Adell, tot afegint la importància que ha assolit aquest patrimoni com a factor d'atracció d'un turisme "sostenible i resilient" arreu d'Espanya i Europa, que es coneix també com "oleoturisme".
Per la seva banda, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha subratllat durant l'acte de presentació la importància del patrimoni de les oliveres monumentals i els valors històrics i culturals que representen. "Converteixen un patrimoni que avui es viu però que ens connecta amb el passat i des del present ens aboca cap al futur, a més de reforçar la identitat del territori i en el seu conjunt com a catalans i catalanes", ha indicat en el seu discurs.
Unes oliveres, ha assegurat, que són "referència d'identitat oberta, en el sentit que el Mediterrani i la seva construcció està vinculada, aquest compromís amb la pau, diversitat, de colors diferents, religions diverses i, a la vegada d'unitat del poble entorn a aquesta identitat i la vida al voltant del Mediterrani".
.jpg)
.jpg)