Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Poder accedir als ajuts -dels quals la Generalitat n'aporta directament un 60% mentre que el 40% restant va a càrrec d'altres actors-, entén el govern municipal, possibilitarà accelerar l'execució i la integració dels projectes que l'Ajuntament ja té en marxa però que "sense suport extern" podrien trigar a materialitzar-se "20 o 25 anys".
Sense voler entrar en detalls, l'alcalde ha citat la recuperació de l'antic col·legi de les monges com un dels casos concrets de projectes en marxa que s podria acabar integrant dins dels ajuts del nou pla de Barris i Viles. Calcula que podria rebre uns dos milions d'euros dels cinc en total que s'han d'invertir en la restauració. També ha apuntat projectes per generar habitatge al nucli antic o la futura passarel·la que ha d'unir els barris del Grau i el pla d'Empúries.
Més enllà d'obres concretes, el Govern municipal ha volgut posar èmfasi en el fet que el plantejament de la llei, prioritzant aspectes de comunitat, sostenibilitat i atenció a les famílies, "encaixa" en el treball previ que ja efectua el consistori en diverses línies: des de les actuacions sobre clavegueres i pluvials per millorar el cicle de l'aigua; fer una "ciutat més amable"; o la política d'habitatge.
Ha recordat que tant l el barri de la Vila, com el Grau i el pla d'Empúries tenen en comú que estan orientats de cara el riu i, això, permet implementar l'objectiu de que aquests tres sectors "recuperin la vida de cara el riu". "I no només afectarà aquests tres barris: el que passi en l'àmbit fronterer i la resta de ciutat és molt important: canalitzarem que la fent pugui viure en aquests barris. Durant molts anys les ciutats han previst els creixements urbanístics buidant les àrees més velles", ha resumit.
Amb aquesta idea de "recuperar la vida als barris" com a bandera i convertir-los de nou en centre de la vida urbana, el treball previst passa per "dignificar espais" i al mateix tems "fer visibles" les persones que hi habiten, segons ha precisat la regidora de Drets Socials, Núria Ferré.
"Moltes vegades aquests projectes són molt llépols a l'hora de construir, promoure habitatge o de fer intervencions urbanístiques que expulsen la gent que hi viu i vingui gent nova. Pretenem que la gent que hi viu pugui dignificar la vida al barri i que persones que viuen a d'altres barris puguin venir a aquesta àrea", ha subratllat Ferré, tot recordant el pes de les polítiques d'accés a l'habitatge al mateix temps que a l'educació, la cultura i el treball.
D'altra banda, l'alcalde ha explicat que les excavacions arqueològiques a les cases del castell on s'ha d'instal·lar la futur oficina turística així com serves de restauració i vinculats al cicloturisme han localitzat restes de l'època ibèrica, andalusina i medieval. Això ha obligat a sol·licitar una pròrroga de sis mesos per a l'execució del projecte, finançat per fons Next Generation.
Amb tot, Tomàs ha celebrat el valor d'uns descobriments que ajudaran a "definir" els usos i accessos de les estances de l'antic castell així com s'hi desenvolupava la vida. Al mateix temps, ha resultat necessari adaptar el projecte i el seu espai funcional. Si bé ja es preveia deixar un vidre al terra de l'oficina de turisme per poder veure les restes, s'adoptarà la mateixa solució arraan l'aparició de nous elements a la zona del restaurant i el centre de serveis cicloturístic, que es veurà considerablement reduït. "Quedarà un espai molt més interessant del que ja era de sortida", ha tancat.
