Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El balanç de la campanya forestal és de 27 incendis de vegetació forestal, segons les dades dels Agents Rurals, i 39 forestals, 56 de vegetació agrícola i 38 de vegetació urbana, segons les dades dels Bombers de la Generalitat. Com ha apuntat el cap de la regió d'emergències ebrenca, Ricard Expósito, aquests 133 focs estan molt per sota de la mitjana dels últims 23 anys, que és de 199 incendis per campanya. La xifra tampoc no és "gens significativa" en el còmput absolut de Catalunya, on se n'han produit 1.933.
Les pluges de final de primavera i les que s'han anat produint durant l'estiu han afavorit les condicions de les Terres de l'Ebre, que també han deixat de liderar els rànquings de grans incendis de la dècada. El darrer és el que va cremar a la Ribera d'Ebre el 2019.
Expósito ha remarcat que les dades són molt positives si es té en compte que l'Ebre és "la tercera regió d'emergències en extensió" al país i és la que té més superfície forestal percentualment i amb pitjors condicions pel potencial de crema si es produeix un incendi.
La majoria dels 133 incendis registrats s'han produït al Baix Ebre (46,6%) i al Montsià (27,1%). En el 92,3% dels casos, l'avís s'ha rebut a través del 112, és a dir, amb la col·laboració de la societat civil que s'ha convertit en el principal "guaita" – aquesta xifra era del 63,2% l'any 2000 -. En la immensa majoria, els Bombers han sigut els primers a arribar al lloc dels fets i ho han fet en un temps mitjà de 14 minuts, en el cas dels focs forestals.
Risc tot l'any
Segons els Agents Rurals, s'han produït 70 incendis forestals des de principi d'any a les Terres de l'Ebre, molts durant la primavera (27 a l'estiu). La majoria els provoca l'activitat humana, i en molts casos per negligències i amb intencionalitat. Només el 13% s'han produït enguany per causes naturals. Això fa també que les comarques i zones més poblades concentrin les "zones calentes", on hi ha més focs. En els incendis més importants de l'estiu, la causa van ser els llamps d'una tempesta seca el dia anterior a Tivissa, l'origen del foc del Perelló encara s'està investigant.
Els cossos d'emergències insisteixen que tot i tancar la campanya forestal, que enguany s'ha allargat un mes, de l'1 de juny al 30 de setembre, el risc continua sent alt. "Estem celebrant que la campanya ha anat bé i s'ha fet la feina ben feta entre tots, però les coses no passen quan rebem avisos si no quan estem tots tranquils, com ara, que fa menys calor, més humitat, quan no fa pinta que hi hagi d'haver un incendi, però no és així", ha alertat Olalla Bueno, sotsinspectora del cos d'Agents Rurals.
Bueno ha advertit que la vegetació continua estressada després d'un estiu i molts mesos de sequera i que és el moment de fer molta prevenció i un estricte compliment de les condicions de seguretat, sobretot amb l'aixecament de la restricció de les cremes agrícoles. "Necessitem mil ulls, més que mai, perquè ha anat molt bé fins ara però no podem abaixar la guàrdia", ha demanat.
Pla Alfa eficient
Aquest estiu ha estat un dels que més dies s'ha mantingut activat el nivell 3 del Pla Alfa i s'han restringit els accessos les zones forestals amb més risc. Els cossos de seguretat han agraït "l'esforç ingent" i "l'esgotament" que van suportar tots els efectius i voluntaris que van ajudar a mantenir aquest complex tancament, un centenar de personal per dia, aproximadament. Aquestes activacions s'han concentrat en dos grans episodis de vents molt secs i calents i altes temperatures. El parc natural del Port va estar tancat nou dies.
El delegat d'interior, Joan Juan, ha agraït "l'empatia" i la comprensió dels responsables de negocis turístics i esportius que es van veure afectats per la mesura mentre que des del cos dels Mossos d'Esquadra, Joan Carles de la Monja, intendent de la regió de l'Ebre, ha ressaltat "la gran cultura de l'emergència" que ha demostrat la ciutadania ebrenca amb la "bona acceptació" de la situació. No s'ha produït cap "conflicte ni incidència destacada" durant l'activació del màxim nivell del Pla Alfa i l'aplicació de les mesures preventives i restrictives.
