Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha visitat les obres del camí de guarda dels Alfacs, on la primera fase està a punt d'acabar i es preveu completar la segona l'any que ve. És la primera obra estructural de protecció, impulsada per la Generalitat, que s'ha fet al delta de l'Ebre després del Gloria.
El Govern continua treballant per unificar la planificació del protecció del delta perquè el Pla Delta de la Taula de Consens, el programa estatal i l'Estratègia Delta de la Generalitat es converteixin en un únic pla de gestió consensuat, com ha apuntat Sargatal. "Esperem que, a part d'aquestes obres que ja són aquí, aviat puguem anunciar les obres que s'han de fer en el futur per consolidar el Delta pel futur", ha apuntat Sargatal.
Primer camí de guarda
El director dels serveis territorials de Territori a les Terres de l'Ebre, Miquel Alonso, ha detallat que la guarda dels Alfacs s'ha fet aixecant un camí natural fora de la zona de domini públic marítim i terrestre, "un dic verd" de més d'un metre d'altura "dissenyat per poder suportar el creixement del nivell de l'aigua estimat que es pot haver produït el 2100". Tindrà quinze quilòmetres, deu dels quals ja estan fets. Queda pendent el darrer tram, així com "parts molt concretes, com el segellat de la zones de les bombes" i també alguns ponts i altres infraestructures que els ajuntaments d'Amposta i la Ràpita han de tramitar per arranjar la guarda com a carril bici.
La Generalitat també ha enllestit el pla de reforç de les guardes de protecció de les basses del delta de l'Ebre que s'han fet més resilients a la pujada del nivell del mar amb uns sistemes de recircularització de l'aigua, tant dels desguassos com de les aigües del canal.
Guardes al Fangar, al front litoral i al riu
Alonso ha explicat que els bons resultats dels camins de guarda ha fet incorporar al projecte la creació d'aquestes infraestructures per tot el frontal litoral del Delta i també a l'interior del tram final del riu. A les zones dunars i el creixement de platges previst amb l'extracció d'arenes submergides, s'hi afegiran camins de guarda que poden reduir els efectes de temporals com el Gloria. S'estan dissenyant per a tot el frontal deltaic de Deltebre (Baix Ebre) i Sant Jaume d'Enveja (Montsià).
També al riu Ebre, "que en un temporal fort de llevant, no té aquesta capacitat de desgast natural i fa pujar molt el nivell de l'aigua", es recreixeran les zones de la riba que estan per sota dels 1,20 metres per completar "una infraestructura lineal al voltant de tot el Delta i l'interior, que protegirà d'aquesta suposada pujada a nivell del mar el 2100", ha explicat el director ebrenc de Territori. El Govern ho està treballant amb els ajuntaments i la previsió és tenir el projectes preparats per executar-los a partir de 2027. "Hi ha estudis que assenyalen que és necessari actuar més enllà de les badies i l'actual Govern ha volgut donar un impuls potent a la protecció del Delta", ha explicat Alonso
Parcs naturals coberts
D'altra banda, el secretari de Transició Ecològica ha explicat que s'ha "resolt" la situació als parcs naturals on el final de la contractació temporal d'una quarantena de tècnics amenaçava la gestió d'aquests organismes. Jordi Sargatal ha dit que es crearan les 38 places extingides perquè siguin llos de treball estructurals i definitius i 12 més als serveis territorials. Està previst que la cinquantena de places es concursaran a principis de l'any que ve i mentrestant, s'han creat places temporals per mantenir aquests tècnics i que "cap parc quedi desatès".
.jpg)
