Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El Fons de Transició Nuclear (FTN) s’ha consolidat com una eina econòmica molt important de la Generalitat de Catalunya, que té com a finalitat fer front a la progressiva desnuclearització de Catalunya. El Fons es va crear el 2020 d’un impost ambiental propi que grava amb un 50% els ingressos provinents de la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia nuclear. Amb aquest Fons s’està acompanyant les 96 poblacions afectades pel futur tancament de les centrals d’Ascó i Vandellós, ubicades a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i les comarques de Ponent, dividides en Penta I i II.
El balanç que el Govern ha fet públic en l’assemblea del FTN celebrada a Ascó és clar: entre 2023 i 2024, el fons ha mobilitzat més de 150 milions d’euros, ha beneficiat 1.500 empreses, ha propiciat la creació de 656 llocs de treball, a més de promoure prop de 450 actuacions municipals vinculades a la millora de les infraestructures locals, amb una inversió publicoprivada que supera els 73.5 milions d’euros.
A la reunió d’Ascó de l’octubre passat, que va reunir més de 200 representants institucionals i municipals, es va fer el balanç de les actuacions dutes a terme fins al moment, i es van presentar les noves línies estratègiques que s’aplicaran a partir d’ara. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, desacava: “Des del Govern fem una avaluació positiva de la gestió de fons, així com de l'orientació que li hem donat en aquest últim any per dotar-lo de més agilitat i de noves línies d'ajuts estratègiques dissenyades des del territori i amb el territori”.
Per la seva banda, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va subratllar que el FTN “no substitueix la política econòmica de la Generalitat, sinó que actua com un accelerador d’inversions que permet fer els municipis més competitius i sostenibles”. I el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va destacar la importància de “repensar la governança de les zones rurals i industrials de l’Ebre, Tarragona i Lleida per generar valor afegit i noves oportunitats econòmiques”.
Tot i que el FTN s’estén a les Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Terres de Ponent, la zona PENTA I, comprèn les comarques ebrenques i tarragonines on es concentren la major part dels recursos. Només el 2023, uns 39,5 milions d’euros, s’hi van destinar directament.
A les Terres de l’Ebre, el fons han finançat actuacions destacades, entre altres, la instal·lació de 52 noves estacions de càrrega ràpida per a vehicles elèctrics; el projecte Smart Rural Ebreterritori, promogut pel COPATE i cofinançat pels FTN, o la reforma i ampliació de polígons industrials com el d’Ascó, on s’han construït sis noves naus preparades per acollir noves empreses i una millora de la competitivitat a 2G Chemical Pastic Recycling. A Sant Jaume d’Enveja, la instal·lació d’una estació transformadora al seu polígon industrial ha suposat 20 nous llocs de treball; a Gandesa, Gràfiques Salaet ha impulsat una ampliació que ha creat 20 ocupacions més. En total, els projectes empresarials finançats han comportat més de 50 milions d’euros en inversió directa i la creació de 350 llocs de treball addicionals.
Una de les principals novetats del període 2024-2025 és l’ampliació de la línia d’ajuts a empreses, que ha passat dels 35 milions d’euros inicials, als 52 milions que l’Òrgan de Govern del Fons ha destinat a donar resposta al màxim nombre de sol·licituds rebudes, i que fins ara representen 360 nous projectes. Aquesta línia prioritza 5 grans àmbits d’actuació: la inversió productiva, la generació d’ocupació, la digitalització, la transició ecològica, l’emprenedoria tecnològica i la cooperació empresarial.
Entre les empreses que s’han implantat o reforçat al territori gràcies al fons destaquen AonChip, SomosDron, Park4DIS, Biomedical Logistics, DarkLight Studio i Sominternet, totes vinculades a la innovació, la digitalització i les noves tecnologies. Aquestes firmes s’han establert en el hub d’innovació CoEbreLab, situat al Móra d’Ebre, amb projectes que van des del desenvolupament de sensors per a l’agricultura fins al transport de mostres mèdiques amb drons entre hospitals de l’Ebre.
El FTN també impulsa noves línies per diversificar el teixit econòmic i modernitzar el sector primari. Entre 2025 i 2028 s’hi destinaran 13 milions d’euros per a la millora de 32 comunitats de regants de l’àmbit territorial del fons, una inversió que, segons el Departament d’Agricultura, contribuirà a l’optimització dels recursos hídrics i a la modernització tecnològica del camp.
A més, el Govern ha aprovat la creació d’una línia de 3 milions d’euros per fomentar el treball autònom, que es posarà en marxa a principis del 2026. Paral·lelament, l’Institut Català de Finances prepara una línia de préstecs bonificats per valor de 65 milions d’euros, destinada a projectes que impulsin i diversifiquin l’economia de les zones de transició nuclear.
A banda, entre altres accions, destaca l’ampliació del Polígon de la Plana de Gandesa, un projecte de millora d’infraestructures que vol afavorir la implantació d’empreses i generar nova activitat industrial. El projecte, a hores d’ara, figura entre els considerats estratègics dins de la planificació del fons, vinculat a la política de reindustrialització de les comarques ebrenques, marcat com una prioritat de la Generalitat en el marc de la transició energètica.
Una de les claus de la nova etapa del FTN és l’ampliació del seu òrgan de governança, que compta amb una gran participació territorial amb la recent incorporació del Consell Comarcal del Segrià, el Consell Comarcal de les Garrigues, el Consell Comarcal del Montsià i la Cambra de Comerç de Lleida, que passen a ser membres de ple dret de l’Òrgan de Govern.
A més, el Govern ha decidit allargar fins al 30 d’abril de 2028 el termini d’execució dels projectes locals, una mesura que ha de permetre adaptar millor el ritme de les actuacions a la realitat de cada municipi. Entre 2024 i 2025, l’òrgan de govern del FTN ha celebrat 11 sessions i ha aprovat 29 acords, segons dades del Departament d’Empresa i Treball.
Els propers mesos seran decisius per consolidar el desplegament dels fons. Entre els reptes immediats es compta la justificació dels projectes municipals de 2023, el pagament de bestretes a les empreses beneficiàries i l’assignació del 100% dels imports disponibles per als exercicis 2024 i 2025.
Amb la vista posada en el tancament definitiu de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, el Govern considera el Fons de Transició Nuclear una eina clau per garantir una transició energètica justa, que generi ocupació, reindustrialitzi el territori, i eviti la pèrdua de població. El camí fins al 2031 és llarg, però el balanç actual mostra que el procés de transformació ja està en marxa.
