Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) arriba als 25 anys. Un quart d’història que explica com un moviment ciutadà es va imposar a la voluntat d’un govern, que tramava imposar un Pla Hidrològic Nacional (PHN) que exercia una pressió fortíssima sobre l’Ebre. I a més, fer-ho “por huevos”, amb un transvasament que seria un “paseo militar”.
Aquell PHN va quedar en l’oblit i el seu promotor, el ministre Arias Cañete, també. 25 anys després, la PDF ha fet prou recorregut per celebrar la seva història. Manolo Tomàs n’és el portaveu i explica el passat, present i futur del moviment en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Manolo, fa 25 anys, la política nacional posava en un risc seriós l’Ebre, amb un PHN al que us vau oposar des del principi. Ha plogut molt des d’aleshores…
Si, va ser una situació molt dura. La principal mesura que vam prendre va ser organitzar-nos massivament, amb arguments tècnics ben elaborats, i exercint pressió social per evitar aquell pla hidrològic. Va ser una situació de molta incertesa i nervis, però amb la idea clara que allò no es podia aprovar. La nostra voluntat era aturar aquest projecte.
I es va aturar. Vol dir que vau fer molt bé la vostra feina?
El ministre Miguel Arias Cañete volia el PHN, però va ensopegar i va caure amb el seu pla. Però va ser una època de convulsió perquè el ministre tenia una determinació molt forta, mentre que nosaltres no teníem cap suport institucional. El que va provocar que nasqués la PDE va ser la resposta ciutadana davant el fet que, institucionalment, ningú ens emparava. La Generalitat no veia malament el transvasament perquè beneficiava Barcelona, el govern Valencià i de Múrcia, també, i el govern d'Aragó va signar el pacte hidrològic d'Aragó, construint una sèrie d'embarassaments que necessitaven per al seu territori. Per tant, la situació era dramàtica i vam dir “o ens hi oposem, o aquí ens fan un desfet”. I ens vam mobilitzar.
Una plataforma com aquesta, moguda a partir d’una necessitat, i que 25 anys després encara perdura, és un cas bastant únic. Com va anar aquest procés?
Tot va començar amb un conjunt de ciutadans que no ens volíem rendir davant d'un projecte com el PHN. Llavors, vam veure que per poder argumentar en contra de la proposta de l’estat, ens calia el suport del món científic i tècnic, que ens donés arguments per poder rebatre les mesures d'aquest PH; i al mateix temps, avaluar i fer promoció pública de les alternatives possibles. Ens havíem de preocupar de quina era la problemàtica i buscar solucions, sempre mantenint la integritat del riu. Ens vam dedicar a buscar l'aliança del món científic i social, convençuts que era la solució per a nosaltres. Sabíem que per la quantitat de gent que ens vam implicar mai venceríem, sinó que havíem de convèncer argumentant, i respectant els problemes de la gent. El fet evident era que si s'augmenta la pressió sobre l’Ebre, perilla tant el delta com el territori. Per tant, s'havien de prendre mesures.
I això és el que vàreu fer, prendre mesures?
Així és, estudiant cada pas, analitzant, argumentant i fent pedagogia, perquè aquí hi ha un valor mediambiental molt important. Hi ha 180.000 persones que viuen al tram final del riu, de les quals, 60.000 viuen directament del delta. Per tant, vam veure que el nostre futur quedaria afectat per una pressió absoluta sobre el volum d'aigua. Llavors ens vam proposar presentar mesures per facilitar la supervivència del territori. Això és el que encara estem fent, amb molt de sentit comú, arguments tècnics, i molt de respecte per l'adversari. Perquè els problemes existeixen i són reals, fugint de les propostes de solució que no solucionen i encara compliquen més.
Com creus que s’ha de gestionar l’Ebre perquè arribi a tot, sabent que no és un recurs infinit?
S’està augmentant la pressió als canals i embassaments, just el contrari del que cal fer, que és aplicar accions per recuperar el riu, en comptes d’augmentar l'activitat econòmica que disminueix el cabal, perquè d’aigua per a tot, no n’hi ha. Nosaltres mantenim com a prioritat l’equilibri territorial, el futur del dret a l’aigua. Crec que és de poc sentit comú, tenint en compte la situació del clima mediterrani, que s’augmenti la pressió sobre l'aigua d'una forma desorbitada, complicant l'activitat econòmica i lúdica al voltant del riu. Això s'ha de canviar per un PH amb criteris ambientals sostenibles i respecti les zones més afectades per aquesta climatologia. L'objectiu fonamental de la plataforma és la protecció de l'aigua. Veurem com podem aplicar aquest sentit comú en el PH que es començarà a negociar l'any que ve.
Al llarg d’aquests 25 anys la PDE us heu convertit en un grup de pressió a tenir en compte. A hores d’ara, teniu molt de poder de convocatòria?
Crec que sí, perquè cuidem molt el que diem, no improvisem i respectem a l'adversari mantenim sempre la idea clara del que volem, i sobretot, sense casar-nos amb ningú. Jo penso que aquesta és una de les claus. Per altra banda, com que les comarques ebrenques tenen pocs habitants, el nostre sistema de defensa són les mobilitzacions, sempre positives, familiars, lúdiques i agradables. Sempre busquem convèncer de que les coses es poden fer d'una altra manera, perquè els interessos del territori es preservin.
Tanmateix, hi ha imponderables que no es poden controlar, com el canvi climàtic, les sequeres persistents i altres, que també afecten el riu...
El problema és l'adaptació. No puc estar en contra d’un fet natural, però llavors cal modificar l'administració, no només de l’Ebre, sinó de tots els rius. Cal canviar l'administració dels recursos, tallar la mercantilització de l'aigua, aplicar polítiques de regeneració dels aqüífers, perquè es recuperin, i ens preparin per al canvi climàtic que ve. El problema és que cal prendre decisions polítiques que molts cops estan subjectes a pressions que no tenen en compte els interessos generals de l'aigua. Llavors, aquesta és la nostra feina. La PDE procura ser una mesura correctora a la política hidrològica dels governs perquè les polítiques s’adaptin al nou model climàtic. I tot això, fent molta pedagogia.
Ara la PDF arriba als 25 anys d’existència. Com ho celebrareu?
Ho estem celebrant i seguirem tot l'any 2026, amb diverses accions. La primera va ser la festa que vam celebrar a Tortosa amb unes 500 persones. Plantegem actes molt participatius, amb diversió i moltes idees; amb molta gent jove i altra que no ho és tant participant igualment. Tenim previstos actes culturals, com ara una exposició sobre la història de la PDE, concentracions i actes divulgatius en forma de debat, i la mobilització ciutadana no permanent, però sí molt sovint, perquè la plataforma és el que és per la implicació ciutadana. Pràcticament una generació i mitja ha estat involucrada amb la plataforma, i això és un valor molt important que volem fomentar.
Manolo, quin futur preveieu per a la PDE?
Jo penso que la visió del que tenim al davant és complex, amb moltes contradiccions, però tenim l'estat d'ànim per afrontar-lo, solucionar-lo i guanyar-lo.
