El delta de l'Ebre és "un clar exemple" de la problemàtica de descarbonitzar el turisme i el transport, "un desafiament particularment complex en destins rurals i naturals", com apunten els investigadors de la URV, per "la baixa densitat de demanda turística, les infraestructures de transport limitades i la dependència elevada del vehicle privat" en aquestes zones naturals i rurals. Espais com el Delta pateixen "el deteriorament del medi o la massificació" que "afecten directament les espècies" de la zona.
La metodologia dissenyada per la URV s'ha desenvolupat amb el delta de l'Ebre "com a cas pràctic" però és extrapolable a altres destinacions "que busquin un sistema de transport públic orientat al turista". S'ha fet amb una base de dades de patrons de viatge dels turistes, recopilada mitjançant sistemes d'informació geogràfica (SIG) – amb què es gestiona un volum important de dades per identificar les pautes de mobilitat, la durada i ubicació de les parades i les rutes més freqüentades per cada perfil de visitants-.
L'anàlisi ha incorporat punts d'interès destacats a les guies turístiques i un inventari d'aparcaments, planificats i espontanis, al voltant de les localitzacions més atractives, i l'estat de la xarxa de transport públic existent – parades, estacions i freqüències dels serveis d'autobús i tren-.
La recerca s'ha publicat a l'International Journal of Tourism Research. Els investigadors assenyalen que caldrà una àmplia col·laboració entre els diversos actors locals, incloent-hi autoritats públiques, operadors turístics i de transport, gestors del Parc Naturals i la comunitat, per avaluar la viabilitat de les propostes i implementar-les.