Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La sala d’actes de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre es va omplir ahir, 18 de juny, per commemorar el cinquè aniversari del Projecte Emma, una iniciativa pionera de recerca en càncer de mama nascuda al territori. L’acte, titulat “Cinc anys caminant junts pel Projecte Emma”, va servir com a espai de transparència i rendiment de comptes, però també va esdevenir una celebració col·lectiva del compromís científic, social i emocional que ha fet possible aquest projecte.
La jornada es va iniciar amb la benvinguda institucional a càrrec de Joan Castor Gonell, delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Maria Ferré Ferraté, gerent de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i Rosa Ripollés Vicente, presidenta de la Fundació Dr. Ferran. Gonell va destacar el valor integral del projecte: “El ProjecteEmma ho té tot: talent, recerca, solidaritat i orgull de territori”.
En la seva intervenció, Maria Ferré va subratllar la rellevància del projecte per a la comunitat: “Emma neix del nostre entorn i pensa globalment, però actua amb arrels molt profundes. És un projecte de recerca que, com els flamencs que han triat quedar-se a les Terres de l’Ebre per niar, ha trobat aquí el seu hàbitat ideal. Això mateix és el que ha passat amb el Projecte Emma: va començar com una iniciativa local, modesta però valenta, i ha acabat arrelant-se com un projecte científic sòlid, col·laboratiu i amb projecció internacional. El Projecte Emma és un exemple de com, des del territori, podem construir coneixement, esperança i futur.”.
La presidenta de la Fundació Dr. Ferran, Rosa Ripollés, va voler posar èmfasi en la força col·laborativa del projecte: “El que fa únic el Projecte Emma és la suma d’esforços: institucions, empreses, investigadors i sobretot ciutadania. Gràcies a tothom que ha caminat amb nosaltres aquests cinc anys”.
El moment clau de la tarda va arribar amb la conferència inaugural a càrrec de Carlos López, coordinador del Projecte Emma i responsable de recerca hospitalària de l’ICS Terres de l’Ebre. En el seu discurs, va començar amb un agraïment sentit a totes les persones que han fet possible el camí recorregut fins avui: “Emma és fruit de moltes mans i molts cors. Res d’això hauria estat possible sense la implicació generosa de la ciutadania, dels investigadors joves i consolidats, del personal sanitari, de les empreses que hi han cregut i de les institucions que ens han donat suport. Tothom hi ha aportat una peça clau, des del voluntariat fins a les aportacions econòmiques, des de la recerca bàsica fins a la difusió pública.”
Tot seguit, López va exposar l’objectiu científic que dona sentit al projecte: “L’objectiu d’Emma és entendre millor com respon el sistema immunitari dels ganglis limfàtics en pacients amb càncer de mama. Aquesta resposta immune pot tenir un paper clau en la metàstasi i la supervivència. En aquests anys, hem treballat des de cinc perspectives —estudi genètic; anàlisi histológica; intel·ligència artificial aplicada a imatges; modelització matemàtica i computacional; així com innovació tecnológica— per estudiar les cèl·lules immunes, analitzar imatges amb intel·ligència artificial i buscar patrons que ens ajudin a predir millor l’evolució de la malaltia. Encara queda molt camí, però ja hem obtingut dades prometedores que poden obrir noves línies de tractament i diagnòstic.”
Seguidament, una taula formada per cinc joves investigadors predoctorals —Esther Sauras, Noèlia Gallardo, Alba Fischer, Alessio Fiorin i Tàbata Sánchez— va oferir una visió transversal de la recerca que s’està duent a terme. Des de la bioinformàtica fins a la física mèdica, van compartir avenços i reptes en la seva tasca diària dins del Projecte Emma.
A la segona taula de la jornada, representants de les principals empreses i entitats col·laboradores (la Lliga contra el Càncer, Remsa, Homatic, La Caixa i SB Hotels) van exposar els motius del seu compromís amb el projecte. Van coincidir a assenyalar que la proximitat, la transparència i l’impacte real en la salut de les persones són elements claus per apostar per Emma com a projecte científic i social.
La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Ferran Roche-Campo, gerent de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, que va destacar la importància de la continuïtat i l’arrelament territorial d’Emma com a model de recerca amb retorn directe a la ciutadania.
El record del primer vídeo de presentació d’Emma, projectat a l’inici de l’acte, va permetre recuperar l’essència original del projecte: la flamenca rosa com a símbol de lluita, ciència i arrelament al territori. L’acte es va cloure amb un agraïment col·lectiu a totes les persones, entitats i institucions que han fet possible aquest camí de cinc anys, i amb un vídeo commemoratiu dedicat a les dones que han patit un càncer de mama, tot fent una menció final al flamenc com a emblema de lluita col·lectiva.
Amb un futur carregat de reptes científics i d’esperança, el Projecte Emma consolida la seva trajectòria com a exemple de recerca biomèdica feta des del cor de les Terres de l’Ebre, però amb vocació internacional.
