Amb l'abundància de reserves d'aigua als pantans i els usos més que garantits per aquesta campanya, l'organisme de conca ha volgut treure pit ampliant, tot i que limitadament, una operació que, s'efectua únicament dos cops a l'any amb el pretext de netejar de macròfits la llera del tram final de l'Ebre.
També, per primer cop, ha volgut mostrar públicament com segueix tota l'operació per treure conclusions que, sobre el paper, li permetin millorar la gestió dels sediments que arriben al Delta, una de les responsabilitats que se li retreu, política i judicialment, des de fa anys al territori.
García Vera ha celebrat que els 1.500 metres cúbics que, d'entrada, es van alliberar des del sistema Mequinensa-Riba-roja-Flix durant deu hores a partir de primera hora del matí d'aquest dimecres va arribar fins l'assut de Xerta "movilitzant sediments als embassaments i al riu traslladant-los fins l'assut de Xerta". El color marró o "xocolata" de l'aigua corrobora visualment que l'aigua i els sediments arriben aquest dijous "als canals secundaris, terciaris i als arrossars del delta de l'Ebre".
"Estem veient valors força elevats de turbidesa i després anirà baixant. Hem mesurat unes 400 unitats i això baixarà als 20 o 30 que pot tenir normalment. Aquest sediment anirà als camps: s'estan veient arrossars de color marró. Això sedimentarà una part i l'altra marxarà cap als retorns a les badies, amb els cargols d'Arquímedes, al mar o uns altres pocs al riu Ebre. L'avinguda arriba a tot el medi hídric, curs baix de l'Ebre inclòs", ha insistit el responsable de l'organisme de conca.
El desenvolupament de la crescuda, de moment, s'ha situat dins de les exepctatives inicials, segons García Vera. La turbidesa mesurada al riu, ha apuntat, va arribar a un màxim de 1.000 unitats en el punt àlgid de la crescuda. S'han també estudiat els temps de pas que triguen les puntes a recórrer el tram final de l'Ebre, en bona mesura gràcies a les estacions automàtiques existents fins Tortosa.
El responsable de la CHE precisat que les dades recollides per l'estació del pas de l'Ase, al municipi d'Ascó, certifiquen el pas de 200.000 tones de sediments anuals de mitjana. Fins aquests moments, la crescuda més gran havia aportat unes 18.000 tones, que esperen sobrepassar de llarg amb la d'aquest dimecres. Les crescudes controlades i naturals, en definitiva, poden arribar a suposar entre un 20 i un 30% del total.
"Potser el volum de sediments no ens el donarà la crescuda controlada, però ens permet estudiar i quan vingui una crescuda natural sabem com hem de tenir els nivells dels embassaments, com hem de gestionar les captacions i el riu perquè els sediments es distribueixin com volem", ha defensat García Vera, tot recordant l'interès científic que genera l'operació. Així, per exemple, la UPC també ha desplaçat investigadors sobre el terreny aquest dijous per estudiar el fenomen.
Però l'organisme de conca, de moment, no es mulla a l'hora de donar resposta a la demanda social des del tram final de l'Ebre d'incrementar aquests episodis per millorar el trànsit sedimentari cap al Delta. "La crescuda controlada no serà la solució, possiblement no, intentarem que ho sigui de la major forma possible, però ens permet fer uns protocols d'actuació que en els fenòmens naturals òptims aprofitar la força natural de l'aigua en benefici nostre, social i ambiental", ha reblat.
L'estudi del desembassament, en aquest sentit, permet també fer una anàlisi dels "beneficis" i també, dels "problemes" que aquest tipus d'operacions suposen. "La crescuda està recollida com un dels components dels cabals ecològics a la desembocadura i, des del punt de vista ambiental, és una experiència positiva i necessària. Però s'ha de fer de forma controlada i raonable perquè no deixem de tenir efectes als usuaris que hem de controlar", ha indicat.
Així, per exemple, s'ha constatat que a l'embassament de Riba-roja, el descens del nivell -per executar l'operació la cota es va reduir força respecte la de les últimes setmanes mantenint-se, però, en els mateixos 65,5 metres de l'anterior crescuda de novembre- va produir problemes en embarcadors o captacions. Al Delta, apunta, la crescuda podria deixar alguns dipòsits de sediments a la xarxa de reg que caldria retirar.