Experts destaquen que l’acció climàtica és una prioritat social, econòmica i ecològica

El segon workshop del Centre en Resiliència Climàtica, coordinat pel centre tecnològic Eurecat, ha posat de manifest la necessitat d’una acció climàtica concertada, decidida i col·laborativa.

El segon workshop del Centre en Resiliència Climàtica (CRC), coordinat per Eurecat, ha incidit en la importància de prioritzar l’acció climàtica a Catalunya de manera col·laborativa i concertada, amb la implicació dels sectors públic i privat i de la societat en general, per avançar en la resiliència climàtica, mitjançant l’impuls de la bioeconomia i de projectes i iniciatives d’adaptació al canvi climàtic i de mitigació, com els sistemes de crèdits de carboni.

La jornada, titulada “La Resiliència Climàtica a Catalunya: punts de no retorn, oportunitats, bones pràctiques”, ha incidit en el fet que s’està a prop d’assolir una taxa de pujada del nivell del mar de mig centímetre anual, a nivell mundial, amb un impacte directe a la costa catalana, on ja es poden veure els efectes a les platges i a les infraestructures del litoral.

En paraules de la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sonsoles Letang, “acompanyar els municipis amb eines i coneixement per fer front als impactes del canvi climàtic és una prioritat de país. La resiliència climàtica és avui la clau per garantir la qualitat de vida, la competitivitat i la cohesió del nostre país”.

“L’acció climàtica ha passat a ser una prioritat social, econòmica i ecològica, tal com ho reflecteixen els darrers esdeveniments en el context Mediterrani, especialment la sequera i les inundacions, així com les onades de calor, que ens alerten de l’acceleració del canvi climàtic i de la necessitat de repensar els territoris i les activitats econòmiques, des d’una perspectiva de resiliència que integri l’adaptació amb la mitigació mitjançant una col·laboració entre tots els agents socials i econòmics”, ha exposat el director del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez.

Durant l’esdeveniment, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha posat en relleu la posada en funcionament del Centre en Resiliència Climàtica a Amposta i la importància de la celebració del workshop per incidir en “la lluita contra el canvi climàtic, des dels vessants ambientals, tecnològics i econòmics”.

“Seminaris com aquest ajuden a consolidar una aliança entre ciència, territori i administració, que és imprescindible per fer front a l’emergència climàtica, posant la resiliència al centre de les polítiques públiques”, ha remarcat el secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Sargatal.

La recerca i la innovació per a l’acció climàtica Així mateix, el cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Leonardo Bejarano, que ha presentat el Pla Integrat d’Energia i Clima de Catalunya 2030, ha apuntat que “la clau ara és avançar en la governança climàtica multinivell i fer realitat les estratègies locals d’adaptació i mitigació, especialment en zones més vulnerables als efectes del canvi climàtic com les Terres de l’Ebre”.

Deu anys després dels Acords de París, “el nombre d’esdeveniments extrems està augmentant”, ha explicat la catedràtica de Física de l’Atmosfera per la Universitat de Barcelona, Carme Llasat i ha subratllat que, “la finestra d’oportunitats per al desenvolupament de la resiliència climàtica s’estreny ràpidament, però encara tenim temps d’actuar. No tenim dret a no fer-ho”.

Així mateix, “d’acord amb els experts en canvi climàtic i de Nacions Unides, aquesta dècada és clau per evitar que els impactes del canvi climàtic afectin de forma irremeiable l’economia, els territoris i la salut de les persones”, ha assenyalat el president d’Eurecat, Daniel Altimiras.

En aquest sentit, com ha apuntat el director general d’Eurecat, Xavier López, “el Centre en Resiliència Climàtica és una iniciativa singular en la qual Eurecat ha aglutinat els ecosistemes territorials per donar resposta a reptes complexos de la societat i de les empreses davant el canvi climàtic, amb eines com el desplegament de Living labs als territoris”.

“La resiliència climàtica és una gran oportunitat per transformar el nostre territori amb una mirada humanista i pragmàtica, que incorpori el coneixement científic i tècnic, però que també empoderi la ciutadania i millori la vida quotidiana de les persones”, ha destacat el director dels Serveis Territorials del Departament de

Territori, Habitatge i Transició Ecològica a les Terres de l’Ebre, Miquel Alonso, durant la cloenda del workshop.

Bones pràctiques en resiliència climàtica a Catalunya Durant dos dies, el workshop ha presentat bones pràctiques a Catalunya en resiliència climàtica per part d’empreses, centres de recerca i innovació, administracions i d’iniciatives socials i ha reflexionat sobre estratègies innovadores per convertir els reptes de l’emergència climàtica en noves oportunitats per a la transformació i el desenvolupament dels territoris, al mateix temps que es dona resposta als impactes del canvi climàtic.

Durant les sessions, s’han analitzat els reptes de l’adaptació al canvi climàtic a Catalunya, la reducció de les emissions amb efecte d’hivernacle i les prioritats d’acció climàtica per a l’impuls de la transició energètica, la mobilitat sostenible, així com de nous models de turisme i de producció agroalimentària, entre d’altres.

Així mateix, s’han presentat les solucions, iniciatives i projectes que el CRC implementa per al foment de la resiliència climàtica, com és el cas del projecte Bioresilmed per al foment de la bioeconomia en els paisatges mediterranis de costa i d’interior, mitjançant l’ús de metodologies participatives i d’una xarxa de finques experimentals, que treballa també en el desenvolupament d’un esquema de crèdits de carboni en arrossars.

Així mateix, en l’àmbit de la mitigació, s’ha donat a conèixer l’inici per part d’Eurecat dels treballs de camp del projecte BlauCat, finançat pel fons climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, que analitza l’estat del carboni blau als ecosistemes costaners de Catalunya per avaluar-ne el potencial com a embornals de CO₂ i dissenyar estratègies de conservació i restauració, creant una base de dades específica sobre el carboni blau a Catalunya.

Es preveu que, a partir dels resultats de les seves anàlisis, la iniciativa pot esdevenir la base d’un futur sistema de crèdits de carboni a Catalunya per captar carboni als sistemes costaners.

D’altra banda, entre d’altres, s’ha compartit l’acord establert entre el Centre en Resiliència Climàtica i Nactiva, plataforma col·lectiva per a la protecció i regeneració del capital natural al Mediterrani, per desenvolupar un pla de resiliència territorial del Delta de l’Ebre que afavoreixi l’impuls d’accions de bioeconomia, d’economia regenerativa i de restauració del capital natural.

El Centre en Resiliència Climàtica El Centre en Resiliència Climàtica és un centre d’excel·lència referent a Catalunya que desenvolupa recerca aplicada, eines metodològiques i tecnologies innovadores des d’una perspectiva multitecnològica i interdisciplinària, per fer front als reptes que suposa el canvi climàtic. El centre treballa per catalitzar la innovació i transferència de coneixement en matèria de resiliència climàtica per accelerar la transició ecològica cap al desenvolupament sostenible als territoris, les empreses, els ciutadans i les administracions per adaptar-se a l’emergència climàtica. A més, busca contribuir a la implementació de les estratègies compartides d’adaptació i mitigació del canvi climàtic i transformació econòmica, així com de les agendes internacionals.

Les entitats impulsores del Centre en Resiliència Climàtica són, a més d’Eurecat, l’Ajuntament d’Amposta, la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF, UAB), la Fundació Catalunya La Pedrera (FCLP), la Fundación Empresa y Clima (FEyC), l’Observatori de l’Ebre, SEO/BirdLife, el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC, UPC) i l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya (ICGC).

El centre tecnològic Eurecat aplega l’experiència de més de 800 professionals que generen un volum d’ingressos que supera els 69 milions d’euros anuals i dona servei a 2.000 empreses. R+D aplicat, serveis tecnològics, formació d’alta especialització, consultoria tecnològica i esdeveniments professionals són alguns dels serveis que Eurecat ofereix tant per a grans com per a petites i mitjanes empreses de tots els sectors. Eurecat compta amb onze seus a Catalunya, situades a Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Amposta i Vila-seca, i amb presència a Màlaga, Madrid i Xile. Així mateix, Eurecat participa en més de 200 grans projectes consorciats d’R+D+I nacionals i internacionals d’alt valor estratègic i compta amb més de 230 patents i 10 spin-off. El valor afegit que aporta Eurecat accelera la innovació, disminueix la despesa en infraestructures científiques i tecnològiques, redueix els riscos i proporciona coneixement especialitzat a mida de cada empresa. Més informació a www.eurecat.org

Comparteix aquesta noticia

Fés el teu comentari