Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El reial decret que el llavors del govern espanyol del PP va aprovar per tancar el fallit magatzem de gas submarí i indemnitzar els promotors continua encara portant cua dotze anys després. D'entrada, i sobre la base d'aquest mateix mecanisme legal, la promotora pretenia ingressar prop de 300 milions d'euros en concepte de retribució entre el 2012 i l'abandonament de les instal·lacions el novembre del 2014, a més del cost de manteniment corresponent a aquest període.
Quan l'any 2017 el Tribunal Constitucional va anul·lar bona part del reial decret, especialment la part que feia referència al sistema de pagament dels 1.350 milions d'euros d'indemnització a través de la factura del gas, la CNMC, l'encarregada de determinar les retribucions del sistema, va refer els comptes per rescabalar els pagaments que havia efectuat fins llavors per aquests conceptes.
L'organisme va reclamar el retorn de les quantitats avançades als bancs que van finançar l'operació i també a Escal UGS. La promotora va recórrer a la sala del Contenciós-Administratiu de l'Audiència Nacional, que l'any 2023 va desestimar el seu recurs en contra de la revisió d'ofici de les liquidacions definitives d'aquells anys. A conseqüència d'això, li imposava reintegrar al sistema de liquidacions 210 milions d'euros.
Ara, novament, el Suprem avala la sentència anterior i desmunta els arguments de la promotora controlada per Florentino Pérez. Escal adduïa que l'anul·lació del reial decret va ser motivada per un ús indegut de la figura normativa més enllà de les xifres de fons. La sentència respon, però, que amb declaració d'inconstitucionalitat el mecanisme de pagament va perdre "cobertura" legal que la norma li proporcionava. Així, un cop es va fer efectiva la nul·litat, la via legal aplicable és la "revisió d'ofici" que va practicar la CNMC.
Tot i que la sentència no nega el dret a la retribució financera reconegut a Escal, aquesta mateixa declaració d'inconstitucionalitat afecta la "concreta quantificació mitjançant el valor de la inversió" que va fixar el reial decret. "Una cosa és l'existència del dret a ser retribuït i l'altra la determinació del seu import, que s'haurà d'efectuar d'acord amb el règim jurídic aplicable un cop desapareguda de l'ordenament jurídic la norma que havia fixat directament aquell valor", argumenta el Suprem.
