Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El projecte aspira a obtenir el reconeixement OMEC de Nacions Unides, una figura pionera a la Mediterrània que compatibilitza la protecció ambiental amb el desenvolupament econòmic, la innovació i la generació d’oportunitats al territori
L'Ajuntament de la Ràpita ha presentat aquest divendres el Projecte estratègic d'Economia Blava Sostenible del Delta de l'Ebre (PEDE), una iniciativa de llarg recorregut que pretén impulsar un nou model de desenvolupament sostenible per al territori a partir del reconeixement de la Badia dels Alfacs com a OMEC (Altres Mesures Efectives de Conservació), una figura avalada per Nacions Unides que permet compatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb l'activitat econòmica i social.
El projecte, impulsat per l'Ajuntament de la Ràpita amb la col·laboració del Consell Comarcal del Montsià i el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), planteja una estratègia integral que mira al futur del Delta de l'Ebre, apostant per la sostenibilitat, l'economia blava, la innovació, la retenció del talent jove i la creació de noves oportunitats vinculades als recursos naturals i a la identitat del territori.
L'alcalde de la Ràpita, Xavier Reverté, ha qualificat la presentació com "un dia gran i històric" després de més de dos anys i mig de treball. Reverté ha explicat que el projecte és fruit d'un intens treball desenvolupat tant a escala local com internacional, amb contactes amb la Generalitat, l'Estat, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre i organismes de Nacions Unides. En aquest sentit, ha assegurat que es tracta «d'un projecte molt ambiciós, de futur i pensat perquè tot el territori se'l faci seu», reiterant l'aposta perquè "la Ràpita sigui la capital de la Mediterrània".
El director del projecte estratègic, Bartomeu Rosselló, ha remarcat que aquesta iniciativa neix de l'anàlisi de les fortaleses i necessitats del territori i que representa «un full de ruta que mira molt més enllà de donar respostes immediates». Segons ha explicat, el projecte planteja una estratègia de transformació basada en un model de governança compartida que garanteixi la convivència entre la preservació dels espais naturals i les activitats tradicionals que històricament han modelat el Delta.
En la mateixa línia, Diana Valimanya, responsable de les relacions territorials del projecte, ha destacat que l'OMEC representa una oportunitat per canviar la percepció sobre els espais naturals. «No és un projecte de prohibicions, sinó una eina que demostra que és possible conservar i, al mateix temps, continuar desenvolupant activitats econòmiques i generar noves oportunitats», ha assenyalat. Valimanya ha insistit que el projecte vol esdevenir un element tractor per a totes les Terres de l'Ebre, ajudant a retenir el talent jove i impulsant nous sectors vinculats a la innovació, la recerca i els oficis relacionats amb el medi natural.
Per la seva banda, el responsable de relacions internacionals de la candidatura, Jesús Maestro, ha explicat que aquesta iniciativa s'emmarca dins els compromisos internacionals que estableixen que l'any 2030 almenys el 30% de la Mediterrània haurà de disposar d'algun tipus de mesura efectiva de conservació. En aquest context, ha detallat que la candidatura de la Badia dels Alfacs aspira a convertir-se en la primera zona de tota la Mediterrània reconeguda oficialment com a OMEC pel Conveni de Barcelona i el Pla d'Acció per a la Mediterrània de Nacions Unides.
Maestro ha aclarit que aquesta figura no implica noves restriccions, sinó que reconeix models de gestió que ja combinen la preservació ambiental amb l'activitat humana. «És una eina que protegeix la biodiversitat però també dona suport al desenvolupament econòmic sostenible i permet continuar desenvolupant activitats com la pesca, la investigació o la producció tradicional», ha explicat.
Durant la presentació també ha intervingut el president del Consell Comarcal del Montsià, Sergi Guimerà, que ha expressat el suport de l'ens comarcal a un projecte que considera «fonamental per aprofitar tot el potencial que tenen les Terres de l'Ebre». Guimerà ha destacat la importància de sumar esforços entre administracions i institucions per donar projecció internacional al territori.
En representació de la Generalitat de Catalunya, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Joan Castor Gonell, ha posat en valor que el projecte mantingui la identitat del territori com a eix principal del seu desenvolupament. El delegat ha defensat que es tracta d'una iniciativa «de país i de territori», basada en la col·laboració entre administracions, centres de recerca, sector privat i societat civil, i ha reiterat el suport del Govern perquè el projecte continuï avançant.
Els responsables del projecte han explicat que la candidatura davant Nacions Unides ja fa més d'un any que està en marxa i que l'objectiu és obtenir el reconeixement internacional durant la reunió de la Conferència de les Parts del Conveni de Barcelona prevista per al desembre de 2027 a Croàcia. Paral·lelament, el projecte continuarà treballant en la recerca de finançament públic i privat, així com en la construcció d'un ampli consens territorial entre ajuntaments, consells comarcals, entitats, empreses i agents socials de les Terres de l'Ebre.
Segons ha destacat l'alcalde Xavier Reverté, aquest és un projecte de territori que vol arribar a tots els municipis de les Terres de l'Ebre i convertir-se en un autèntic motor de desenvolupament sostenible. «No volem un projecte només per a la Ràpita; volem un projecte compartit que ajudi a preservar el nostre patrimoni natural, generar oportunitats i construir el futur de tot el territori», ha conclòs.
