Tot i això, la potència instal·lada es podrà mantenir o fins i tot augmentar fins a un 5%, i la producció energètica creixerà de manera significativa, passant de 2.470 GWh a 3.244 GWh anuals, un increment del 31%.
Aquest guany s’explica per l’eficiència més gran dels nous aerogeneradors i per la seva capacitat de produir energia durant més hores l’any. Aquest canvi també tindrà efectes positius sobre el paisatge: menys molins, més espaiats i més ben integrats, amb una reducció de la saturació visual i una continuïtat més elevada del territori. A més, l’ampli espai entre turbines pot afavorir el pas de fauna i reduir l’impacte sobre la biodiversitat en comparació amb els parcs més densos actuals.
Aquesta renovació tindrà un impacte territorial especialment rellevant en comarques amb alta concentració de parcs, com la Terra Alta, el Baix Ebre, l’Anoia, Garrigues i Baix Camp, on la reducció d’aerogeneradors pot superar el 67% en tots els casos.
Catalunya compta actualment amb 1.418 MW de potència eòlica instal·lada, repartits en 52 parcs que sumen uns 850 aerogeneradors i generen al voltant de 2.800 GWh anuals, aproximadament el 5% de la demanda elèctrica.
Tot i això, bona part d’aquestes instal·lacions es van posar en marxa fa més de vint anys, amb tecnologies de menys d’1 MW per turbina, molt allunyades dels estàndards actuals d’uns 6 MW, fet que evidencia el marge de millora existent.
Davant d’aquest escenari, l’informe preveu la creació d’un grup de treball de renovacions de parcs, liderat per la Direcció General d’Energia, i una taula de seguiment amb participació del Govern, el sector i els promotors.