Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Les tres entitats acusen també el Govern de no reclamar accions efectives per moure i fer baixar els sediments retinguts als embassaments del tram final de l'Ebre. Consideren també que tant la CHE com el govern espanyol "pretenen passar els pròxims set anys sense fer res significatiu" al respecte.
El portaveu de Sediments, Josep Juan, ha contraposat el 0,25%, que, assegura, preveu pel Pla Hidrològic de l'Ebre amb el 30% que destinen a recursos i personal per a gestionar sediments "països seriosos" en la gestió ambiental. Segons ha afegit, això seria una "forma positiva de crear llocs de treball i cuidar el medi ambient del present i del futur". En les al·legacions, proposen que la xifra sigui un 10% per aquest quart cicle i arribar al 30% al cinquè.
En aquest sentit, la portaveu d'Ecologistes en Acció a les Terres de l'Ebre, Elisenda Forés, ha remarcat que la gestió dels sediments ha estat un "element oblidat o poc important" en els darrers cicles de planificació hidrològica. "Només es proposen estudis, però no es fa res efectiu perquè arribin al Delta", ha subratllat.
Les entitats han criticat també que les al·legacions presentades per la Taula de Consens del delta de l'Ebre no hagin esmentat al llarg d'un document de 50 pàgines "ni un sol cop la paraula sediments". Juan ha recordat la necessitat de començar a actuar de forma immediata si es vol garantir l'arribada de sediments a mig termini, amb un mínim d'1,5 milions de metres cúbics anuals per poder, almenys, mantenir el Delta. Els retreuen que circumscriguin l'àmbit d'actuació del seu Pla Delta al mateix espai de la desembocadura i no a la conca.
Fins i tot, fonamenten les crítiques a la passivitat de les administracions i dels regants amb el contingut de les al·legacions presentades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). L'ens de la Generalitat, apunten, critica per insuficient la dotació pressupostària prevista per a l'estratègia de gestió de sediments (GISDHE) en el quart cicle (39,87 milions respecte dels 37,91 actuals), el gruix dels quals se centraria en el domini públic marítimo-terrestre (27 milions) i deixaria sense inversió pràcticament les actuacions fluvials.
"Pacte" per actuar a la costa
En aquest sentit, Juan ha recordat que aquest domini, precisament, comença aigües avall de Tortosa i que la franja costanera és un espai que queda fora de les competències d'actuació de la mateixa CHE. "Hi ha un pacte entre el govern espanyol, el govern català i la Taula de Consens per actuar a la costa i per deixar que segueixi augmentant l'empresonament dels sediments als embassaments", ha subratllat.
Consideren que la proposta de l'ACA és "el mínim dels mínims" que haurien de reclamar les administracions catalanes i la Taula de Consens. Segons Juan, la xifra prevista en concret per a proves pilot de mobilització de sediments no arribarà als 7 milions d'euros en sis anys, el 0,25% del pressupost.
Les al·legacions de les tres entitats també fan seves les consideracions de les organitzacions que formen Cuenca Azul sobre la manca d'ambició i eficiència de l'estratègia de la CHE sobre els sediments. També que el nou Pla cno compleix les exigències del programa de mesures de la Directiva Marc de l'Aigua; que falten proves pilot concretes i amb recursos així com mesures per evitar el deteriorament de les masses d'aigua de la conca.
Remarquen també la importància que els cabals ecològics incorporin també, a més de l'aigua, els sediments, i que es gestionin les avingudes de la tardor i l'hivern perquè es puguin transportar llims cap al Delta des de la xarxa de reg amb la tècnics del colmateig. Les al·legacions proposen també mesures com sistemes de bypass sedimentari i buidatges periòdics dels embassaments.
Des de la CGT Terres de l'Ebre, Aleix Carbó ha lamentat els impactes sobre el territori que les polítiques impulsades des dels "despatxos polítics i empresarials" el converteixen en un "espai d'extracció, una zona de sacrifici", tot recordant les polítiques a favor de transvasaments, centrals hidroelèctriques, centres d'IA o desplegament massiu de centrals renovables amb el PLATER.
