Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Tot i que era àmpliament coneguda l'existència d'inscripcions en làpides, es tracta del primer document antic, un pergamí, escrit en hebreu a les Terres de l'Ebre. Segons la directora de l'arxiu, Laura Tienda, aquesta és la gran particularitat de la troballa, més enllà de la singularitat que s'hagués utilitzat el document per enquadernar posteriorment un altre llibre, una pràctica habitual de l'època per reaprofitar materials nobles. De fet, a Girona, ha precisat Tienda, ja s'havien trobat pergamins hebreus en cobertes.
Els tècnics de l'arxiu van detectar des d'un primer moment que en les cobertes en pergamí de dos dels llibres, datats el 1569 i el 1628, i havia textos escrits en uns caràcters diferents, que podien tractar-se d'escriptura hebrea. Per la seva singularitat es va decidir extreure les cobertes per accedir a la totalitat del document, i a l'hora, iniciar el procés de restauració d'aquells volums que ho requerien. La tècnica de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Blanca Muñoz, va ser l'encarregada del procés.
Si bé la reutilització era una pràctica habitual dels enquadernadors als segles XVI i XVII, el fet que aquest fossin documents en hebreu, després del decret d'expulsió dels jueus signat el 1492 pels Reis Catòlics, reforçava la singularitat i va impulsar un estudi més a fons. Així doncs, un cop recuperats, restaurats i digitalitzats, l'Arxiu va contactar amb Ayaso, professor jubilat del Departament d'Estudis Semítics i Àrea d'Estudis Hebreus i Arameus de la Universitat de Granada, que fer un primer estudi i informes sobre els dos pergamins.
Segons va revelar, es tracta de dos documents consecutius que contenen part dels capítols finals del Levític, el tercer llibre de la Torà. L'estudi també assenyala la probabilitat que els pergamins s'haguessin sostret d'una sinagoga durant algun dels episodis de violència perpetrada contra la comunitat jueva, com els progroms de 1391 o la campanya de pressió impulsada per Benet XIII, el papa Luna, i el dominic Vicente Ferrer, que va desembocar en la Disputa de Tortosa (1413-1414).
Tienda apunta que el fet de reutilitzar el document d'un text sagrat jueu per un "fet menor", com era enquadernar un llibre, "és una manera de denigrar una mica". Els llibres on es van acabar incrustant eren obres d'estudi dins dels fons notarials de casa Coll. Entre la data del manuscrit i l'enquadernació, apunta, podrien haver passat uns 200 anys, pel cap baix. "Si tu tens un pergamí a casa i consideres que té un valor i que és una cosa que has de cuidar, no l'utilitzes per embolicar un llibre d'escola del teu fill. Llavors, en el moment en què se fa aquest ús, no és valorant. Al contrari, jo penso que és desconeixement ja de què significava allò. Simplement, veuen un tros de pell que serveix per a fer una enquadernació", ha abundat.
Per aprofundir en el coneixement dels documents, l'Arxiu va contactar l'any passat amb la doctora, medievalista i hebraista de la Universitat de Vic, Irene Llop, que aquest divendres a la tarda oferirà els resultats del seu estudi en una conferència oberta al públic al mateix Arxiu Comarcal de la Terra Alta.
Paral·lelament, l'Arxiu Comarcal de la Terra Alta i el del Baix Ebre, van acordar fa un any unificar el fons de la Casa Coll a l'arxiu terraltí amb un contracte de cessió. Fins aquell moment, deu volums notarials del segle XVII pertanyents a l'arxiu familiar de Juan Maria Ferrer, propietari de ca Coll, es trobaven a l'equipament tortosí. El fons aplega, actualment, un total de trenta-tres volums dels segles XVI i XVII i sis pergamins. Una documentació a la qual cal sumar-hi els deu protocols notarials del segle XVII del fons notarial de Casa Coll. La major part d'aquesta documentació es pot consultar en obert a través del web arxius en línia.
