Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Avui divendres a les 22.30h per TV3 i demà dissabte 26 a les 18h al Cinema Unió de Flix: "Ebre, del bressol a la batalla". Una pel·lícula que narra les històries reals de cinc joves de la Quinta del Biberó que van ser reclutats per participar en una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil Espanyola. Parlem amb Oriol Marcos, productor Setmàgic Audiovisual.
Més Ebre: Ens situem a l'abril del 1938. El president de la República, Manuel Azaña, ordena la mobilització de milers de nois de 17 i 18 anys perquè s'uneixin a la lluita contra les tropes franquistes. Aquests joves van ser denominats "La Quinta del Biberó" per la seua curta edat.
OM: La pel·lícula ens explica la història de la lleva del Biberó, tota una generació de joves catalans que varen ser cridats a lleves pel Govern de la República vist que pràcticament ja no quedaven adults dels quals poder disposar. El film ens explica les vivències d'aquests joves, molts d'ells sense cap meva d'opinió política, i com en els 115 dies de batalla es varen veure forçats a deixar la innocència de banda i convertir-se en homes capaços de matar.
ME: Com dèiem, la pel·lícula està basada en històries reals. Coneixerem a Pere Puig, Fermí Quintana, Jaume Comelles, Valentí Godall, Martí Claret. Cinc joves amb perfils ben diferents.
OM: La pel·lícula és coral, és a dir, no té un únic protagonista. Com la guerra volíem que la pel·lícula fos plural, volíem que reflectís la diversitat dels joves que varen formar la Lleva del biberó, joves de perfils molt diferents que es veuen obligats a lluitar, molts d'ells sense no tenir clar el motiu pel qual lluitaven, de la nit al dia.
ME: A la pel·lícula que està dirigida pel realitzador Román Parrado ("14 Days With Victor", "Candombe", "El Rei de la Havana"), amb el guió d'Eduard Solà ("Cites", "Barcelona, nit d'estiu") i sota la producció d'Oriol Marcos hi trobem cares conegudes de les sèries televisives catalanes "Polseres vermelles", "Cites", "Merlí" o "El cor de la ciutat" com Oriol Pla, Àlex Monner, Enric Auquer, Roser Tapias, Artur Busquets, Kimberley Tell i Emilio Palacios i també actors consagrats com Manuel Morón i Adolfo Fernández, o Pol Lòpez.
OM: Anteriorment havia treballat en la producció de les dues pel·lícules del director, el Román Parrado, pel que tenia clar que per l'estil realista que cercava per aquesta pel·lícula, el Román seria qui millor el podria transmetre. Quant al càsting, tenia clar que la història resultaria interessant pel públic adult per ser fills o néts d'integrants de la Lleva del biberó, però m'interessava també arribar a l'espectador jove, per descobrir-lo qui van ser la Lleva del biberó, per procurar que en sàpiguen de la seva existència, per intentar així que no quedin en l'oblit i que la seva memòria, el respecte cap a ells, perduri.
ME: Quin ha estat el pressupost?
OM: El pressupost ha estat mínim, molt inferior al que hauria d'haver tingut. De no ser per l'ajuda de grups de recreació històrica com la gent de Fayón, Lo Riu que van participar en la pel·lícula, varen deixar-nos el seu vestuari, el seu attrezzo, les seves armes... o gent de Flix com La Cana que varen assessorar-nos... de manera totalment desinteressada, aquesta pel·lícula no s'hauria pogut fer. Un dels aspectes més macos d'haver-la produït és veure l'agraïment de la gent, el desinterès de la gent per sumar-s'hi, per ajudar, per col·laborar per tal que aquesta pel·lícula pugui ser una realitat i un humil homenatge a tot a una generació.
ME: Els llocs escollits pel rodatge? OM: Podríem dir que principalment vàrem dividir la pel·lícula en 2 territoris, Terrassa i les Terres de l'Ebre, rodant a, Corbera d'Ebre, Flix, Serra de Pàndols, Vilalba dels Arcs Pinell de Brai. ME: Heu comptat amb més de 500 extres!
OM: Sí, calia ensenyar les condicions precàries amb les quals els biberons van formar-se, per temes pressupostaris vàrem recrear el centre d'entrenament a Terrassa, calia omplir-lo de figurants per donar-hi veracitat. El creuament del riu Ebre, era la seqüència més difícil de rodar, molt figurant dins l'aigua durant dues nits senceres, hores i hores dins l'aigua amb trets, bombes... calia tenir prou barques i figurants per a fer creïble la gesta.
ME: Anècdotes per compartir?
OM: El darrer dia de rodatge, rodaven una de les darreres seqüències de la pel·lícula a la Serra de Pàndols. Va començar a ploure, al pocs temps estaven rodant dins d'una tempesta elèctrica, els llamps els queien a pocs metres d'on rodaven, per seguretat vàrem ordenar la retirada immediata del tot l'equip tècnic, les vides perillaven. Tots resguardats dins els cotxes vam veure com les carpes del càtering sortien volant i es perdien dins la foscor, com el decorat queia per la força del vent, els focus es mullaven... va parar de ploure, i l'equip sense dir res motivats pel saber que estàs treballant per fer un homenatge a una generació de gent que va donar la vida en nom de la llibertat, varen agafar ventiladors, secadors, mantes... i van començar a reparar tot el que el vent i la pluja en pocs minuts havia trencat. L'equip va aconseguir que la pitjor de les tempestes no pogués evitar que finalment acabéssim el rodatge i poguéssim així posar punt final al nostre humil homenatge.
ME: Una de les poques pel·lícules referents a la Batalla de l'Ebre. Per què creus que no se n'han fet més?
OM: Imagino que no som un país de producció de cinema bèl·lic, sumat a què potser encara el dia d'avui hi ha cicatrius que no han cicatritzat del tot... no ha fet gens fàcil produir aquesta pel·lícula i pot desencoratjar a altres productors a produir aquest tipus de cinema.
.jpg)
.jpg)