Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

Comença l'estesa dels 4,6 quilòmetres de línia elèctrica submarina del Trabucador, al Delta de l'Ebre

Publicat el 25/01/2016 19:58

Sant Carles de la Ràpita

Es tracta de la tercera fase d’obres i la més espectacular, en la qual es submergiran prop de 52 tones de cable fins al fons marí de la badia dels Alfacs, que seran enterrats i permetran eliminar l’actual línia aèria.

Aquest matí visiten la zona el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, la directora general d’Endesa a Catalunya, Isabel Buesa, i el president d’Infosa, Feliu Sucarrats, acompanyats d’altres representants del territori.

· El cost d’execució del cable subterrani submarí es preveu que sigui de 800.000 euros. Infosa n’assumeix el 50%, Endesa el 30% i la Generalitat el 20%.


La Generalitat, Endesa i Infosa, responsable de l’explotació de les Salines de la Trinitat, situades al Parc Natural del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), inicien la tercera fase del projecte que permetrà soterrar pel mar la línia elèctrica del Trabucador. Aquesta és la part més espectacular de l’obra, ja que es submergiran 4,6 quilòmetres de cablejat –que equivalen a gairebé 52 tones– dins del mar, els quals s’enterraran a un metre de profunditat a la badia dels Alfacs mitjançant el mètode menys invasiu per al medi aquàtic, l’anomenat postrenching amb bomba de succió.

L’inici dels treballs ha comptat amb la presència del conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; la directora general d’Endesa a Catalunya, Isabel Buesa –acompanyada d’altres directius de la Companyia–; el president d’Infosa, Feliu Sucarrats; el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès; l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós; el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín; la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement a les Terres de l’Ebre, Mercè Miralles, i el cap del Servei Provincial de Costes de Tarragona, Alfons Fors. La visita s’ha fet amb vaixell per poder veure in situ l’estesa de cablejat en un tram d’1,2 quilòmetres dins el mar i proper a les salines.

En el transcurs de la visita, el conseller Jordi Baiget ha assenyalat que "aquesta obra és un exemple de col·laboració publico-privada, i servirà per millorar el subministrament de les salines d'Infosa i per incrementar el potencial turístic del Delta, amb la reducció d'impactes visuals. A més, s'han respectat al màxim les exigències de respecte ambiental en una zona d'especial valor com és el Delta de l'Ebre".

L’actuació es divideix en quatre trams d’entre 1,1 i 1,2 quilòmetres cadascun. Dos –un d’ells el realitzat avui– es troben ben bé dins el mar i els altres dos són propers a la costa, és a dir, a les salines i a l’oest del Canal de Sant Pere, on es troba l’IRTA (Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).

L’estesa del cable es realitza des d’un vaixell que compta amb una retroexcavadora, un equip de dragatge i radars –entre d’altres– i des d’on es desenrotlla el cable que conté cadascuna de les bobines i que va pràcticament en línia recta a excepció de la zona on hi ha les muscleres. Des de l’aigua, un equip de biòlegs bussejadors guien el cable trifàsic de mitjana tensió fins al fons marí, on reposarà fins que s’hagin estès els 4,6 quilòmetres de cablejat (4 bobines). Un cop estesos es començaran a fer els empalmaments de cara la setmana vinent, de manera que els bussos pujaran les puntes dels cables a la superfície per fer-ho.

Per últim, s’enterrarà la línia dissenyada per suportar el seu propi pes, les tensions i les curvatures pròpies del procés d’instal·lació, mitjançant el procediment de postrenching amb bomba de succió. Aquesta tècnica és la més respectuosa amb el medi aquàtic, ja que permet l’excavació del fons marí mitjançant la col·locació de la pròpia canal, per on es succionarà i s’evacuarà el sediment, de manera que la conducció ja quedarà enterrada.

Abans de realitzar l’actuació marítima s’han portat a terme treballs previs de barimetria, geofísica i estudis mediambientals. Així, s’ha examinat la profunditat de l’aigua, les pendents, els tipus de sediments i els obstacles. De fet, va ser en aquests estudis on es va decidir que l’estesa del cable amb vaixell no es podria fer a la zona que toca a les costes per la poca profunditat del llit marí i que la farien manualment els bussejadors. A més, un cop finalitzada aquesta fase es farà un seguiment del cablejat per assegurar que continua enterrat, en la seva totalitat, a un metre o més de profunditat.

L’última fase, desmantellament de la línia aèria actual

És previst que el soterrament pel mar de la línia finalitzi a principis de març, de manera que un cop la línia entri en servei, i després d’un període de proves, la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern central retirarà la línia aèria de mitjana tensió a 25 kV que actualment alimenta les Salines de la Trinitat. L’actuació comportarà una millora ambiental i paisatgística de la barra del Trabucador, un istme que ha estat declarat d’especial valor ecològic tant per l’Administració municipal com per l’autonòmica.

La infraestructura, que únicament alimenta la instal·lació esmentada, ha patit diversos desperfectes greus per efecte dels temporals que periòdicament afecten aquesta zona, situació que perjudica tant Infosa, que no disposa d’un subministrament elèctric de qualitat, com Endesa, per les dificultats que suposa afrontar reparacions de manera reiterada en espais protegits.

En total, la instal·lació del cable subterrani submarí suposa una inversió de 800.000 euros, dels quals Infosa n’assumirà un 50%, Endesa un 30% i la Generalitat el 20% restant.

Amb aquest acord s’aconsegueix conjugar els interessos particulars i públics concurrents. D’una banda, Infosa podrà disposar d’un subministrament elèctric en les condicions necessàries per garantir el seu procés industrial, ja que es tracta d’una de les principals productores de sal marina a Espanya i l’única de Catalunya. En l’actualitat produeix 80.000 tones anuals de sal marina cada any en les 970 hectàrees que explota, que exporta a més de 30 països dels 5 continents.
Per l’altra, les administracions públiques competents mantenen el seu compromís per la protecció i millora del medi ambient al delta de l’Ebre, tant en relació amb la citada barra del Trabucador com en relació amb l’avifauna que habita aquesta zona.

El seguiment mediambiental

Per tal de col·locar la línia submarina ha estat necessari executar mesures excepcionals per a protegir la flora i la fauna de la badia dels Alfacs. Així, durant la segona fase d’obres es van aplicar les mesures necessàries perquè el soterrament del cable tingués el menor impacte possible en la comunitat vegetal de Cymodocea nodosa –fanerògama marina catalogada com a espècie d’especial interès per a la legislació estatal i autonòmica– i es van trasplantar el passat mes de setembre les nacres (Pinna nobilis) que es trobaven al llarg del recorregut on ara ja s’està estenent el cablejat i s’està comprovant amb èxit el grau d’efectivitat del trasllat. Aquest seguiment, juntament amb analítiques per comprovar el bon estat de les algues, han comptat amb una inversió d’uns 110.000 euros.




Comparteix aquesta noticia


Fés el teu comentari



Aquesta web utilitza cookies propies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptas l'ús que fem.