Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El darrer cop que vam parlar amb l’alcalde d’Alcanar va ser el novembre de 2024. En l’edició 1211, l’alcalde explicava la situació d’Alcanar després del pas d’una DANA que havia arrasat el poble. Ara, gairebé un any després, la DANA, Alice s’ha deixat sentir amb força, quan la població encara no s’havia recuperat de l’anterior. Joan Roig és l’alcalde d’Alcanar i explica quina és la situació, a temps real, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Alcalde, uns dies després de la DANA Alice, en quina situació està Alcanar?
Portem 5 catàstrofes naturals seguides, i això és molt gros. A nivell material, emocional i físic estem malament. Les energies flaquegen, però ara toca gestionar l'emergència. Estem focalitzats en això. Aquí és on tenim posat en nostre esforç, perquè no queda altra.
Fa un any enrere vas explicar que s’estaven emprenent actuacions per minimitzar els efectes d’una altra tempesta. En quin punt us trobeu?
El fenomen a nivell mundial, que és el canvi climàtic, està aterrant a l'esfera municipal. L’activitat humana, industrial, la falta d'hàbits de sostenibilitat ambiental, ha creat una línia roja que els científics adverteixen des de fa molt temps. Ara ja no és una cosa abstracta i llunyana, sinó que ha arribat d’una forma molt precipitada i ho estem veient al carrer. L'origen és la tropicalització del Mediterrani, que a 24 d’octubre està a unes temperatures que no són normals i afavoreix que es produeixen aquests fenòmens tan agressius. El canvi climàtic és una realitat a casa nostra.
Quines accions es poden preveure davant aquest fet, a nivell municipal?
Hem eliminat una part del nostre estimat passeig de Les Cases facilitant el pas de l’aigua. A la N-340 hem fet una obra pionera, que és un bypass d'un barranc a un altre, una bassa de laminació, i ara tenim aprovat un projecte perquè el barranc de Sant Jaume conservi la seva estructura original i la seva funcionalitat. A banda d'això, hem eliminat les estructures que col·lapsaven el pas de l'aigua. Tot això ja està fet, però quan cauen 250 o 300 litres, aquestes accions a petita escala, no funcionen. Llavors, l'única opció és la renaturalització, la deconstrucció dels edificis i cases que es van construir a finals del segle XX a causa d’un urbanisme frenètic i irresponsable, que només pensava en els interessos empresarials, sense tenir en compte el pas natural de l'aigua.
L’aspecte material també és molt important i ara teniu previst enderrocar una desena de cases...
Sí, comencem per les primeres deu. Això vol dir que les persones que hi viuen seran les primeres desplaçades climàtiques. I aquí tenim un altre problema, perquè no existeix, en el marc normatiu de la Constitució Europea, el concepte de refugiat o desplaçat climàtic. Per tant, cal donar cobertura a aquestes persones, que en uns anys seran moltes més a tota la Mediterrània. Després de la tempesta, en la visita del president Salvador Illa, ens vam reunir sense càmeres ni fotos i ens vam mirar aquestes deu cases que estan construïdes a la desembocadura del barranc del Llop, i vam veure que havien d’anar fora, perquè l'aigua ve a reclamar el que és d'ella.
El Govern de la Generalitat ha aprovat un pla director amb 25 actuacions i una dotació de 37’5 milions d'euros, per intentar reduir les inundacions al Montsià i el Baix Ebre. Com a alcalde, com ha d'anar aquest pla director?
Ens falten els detalls i volem ser molt prudents. Jo no puc dir res de les administracions supramunicipals perquè sempre les hem tingut al costat, i s'han bolcat en el problema dels aiguats d’Alcanar, però certament, ens hem de preocupar de quin calendari hi ha, perquè a Alcanar, si en 7 anys hem tingut 5 catàstrofes, imagina't en 5 anys més. Per tant, cal prioritzar les accions i saber en quants anys s'executaran al nostre terme municipal. La Generalitat ha tingut una resposta molt ràpida, que és el que es demana en termes de decisions polítiques, però ara falta que s'executi sense demora. Ens hi va la vida de les persones. A Alcanar, els Bombers van fer 56 rescats de persones, dos d'ells in extremis, que haurien pogut perdre la vida al barranc del Llop. D’això estem parlant.
Quan passen coses, el primer lloc on la gent anem a trucar és a la porta de l'Ajuntament. Fins a quin punt podeu arribar, alcalde?
A nivell municipal ja hem arribat a un punt de col·lapse en tots els àmbits, econòmic, de l'estructura tècnica, i també mentalment, perquè aquests episodis creen una tensió que es converteix en insostenible per a qualsevol persona. És una realitat que no s'aborda, la de com estan les persones que treballen a les institucions. Perquè tenim els terminis que tenim, hem de fer una diagnosi en profunditat dels desperfectes, només tenim un arquitecte i un aparellador, i els polítics i els tècnics estem saturats. A banda de l’estructura administrativa, personalment aboques totes les teves energies al problema. I mentre, en paral·lel, cal gestionar el dia a dia: fer llicencies d'obra, atendre els veïns, mantenir el calendari cultural... Perquè la vida no s'atura i la gent demana equipaments, jardineria, neteja, i a tot és molt difícil arribar-hi.
El centre urbà pateix, però, i els camins rurals?
Estan destruïts. No podem parlar de camins perquè no en queden. L’aiguat ho ha arrasat absolutament tot. Arreglar tot això és una barbaritat. I a contrarellotge, perquè els pagesos han d’acabar la collita, els ramaders han d’arribar a la seva explotació, i han de poder continuar la seva activitat econòmica. Estem focalitzats en les estructures del municipi que tenen danys estructurals. La prioritat, però, és la seguretat de les persones.
Alcalde, quin missatge vols donar a la teva població des de les pàgines del Més Ebre?
La realitat d’Alcanar va canviar el 2018 i des de llavors vivim mirant al cel. Això genera una angoixa horrible. Però només ens tenim a nosaltres mateixos. En aquest sentit, l'Ajuntament d'Alcanar i totes les persones que hi treballem, estem abocats, en la protecció de les famílies més vulnerables i en reconstruir el municipi tants cops com calgui. Som una ciutat molt resilient, que, malgrat tots els impactes que hem rebut, inclòs la Covid i els atemptats del 2017, hem sabut aixecar el cap i anar endavant. I ho farem les vegades que faci falta.
