Tot a punt per a la obertura del festival InFCTA, que ha arribat a la seva novena edició. Es tracta d’una proposta totalment original i diferent de la resta de festivals que es porten a terme a les Terres de l’Ebre, una combinació única de cinema, gastronomia, arts escèniques, tallers i sobretot, molta cultura i interacció. Amb el lema “El que no mor, no es pot enterrar”, el festival arrencarà diumenge i s’allargarà fins el 9 d’agost. Úrsula Agut és la codirectora d’InFCTA i explica tots els detalls del festival en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Úrsula, com heu plantejat l’edició d’enguany?
Enguany, el festival té el lema “El que no mor, no es pot enterrar”. Ens movem sobre tres pilars fonamentals. El primer és l'arrelament. InFCTA no podria ser fora d’aquí. Les característiques del territori fan del festival una peça d'orfebreria molt singular. De fet, parlant amb els patrocinadors d’Estrella Damm, em van dir: “El festival és una cosa insòlita, i no han vingut a picar a la porta gaires persones com vosaltres”. A l’Ebre tenim festivals de moltíssima rellevància, com l’Eufònic, el Deltebre Dansa, el Delta Chamber, però la nostra proposta atén al fet que a la Terra Alta, hi ha poques propostes. Fem cinema perquè és el nostre món, però també música, arts escèniques, arts visuals... Tot això fa que la nostra proposta sigui diferent.
Quin és el segon pilar d’InFCTA?
Una mirada ben àmplia pel que fa a la programació. Procurem donar al públic una experiència completa. Per això cada cop rebem més gent de fora. Això vol dir que InFCTA ha ajudat a posar Bot al mapa, localitzant-lo com un lloc on s'ofereix un format pel qual la gent aposta, i això ens fa sentir molt satisfets de la feina que fem.
I el tercer?
És la voluntat de mantenir viva la cultura. Per això generem un discurs, referint-nos al desig cultural, a la passió artística, a allò que té la cultura que de vegades s'adorm, però sempre torna a despertar-se. Llavors, convertim les jornades de projecció en una experiència 360, amb una experiència gastronòmica i enològica de quilòmetre zero, i un concert en viu abans de començar la projecció.
I també actors i actrius molt coneguts, que fa goig veure en persona...
Sí, tindrem un jurat format per Catalina Sopelana, Tomás del Estal, Sílvia Abascal, Sergi López, que està tenint una repercussió molt rellevant arran de la seva última obra, protagonitzada pel director Oliver Laxe, l’Ivan Massagué, és el director del festival... La programació hi és, i és completa. Ara només esperem que la gent vingui a gaudir-la perquè tot el que fem tingui sentit.
Com teniu estructurades les jornades del festival?
Comencem diumenge perquè és el dia del cinema per excel·lència. Josep Mulet és lo “cinero” de Bot i gràcies a ell, la sala de cinema s’ha mantingut oberta. Diumenge comencem amb un homenatge a les jornades que el Josep Mulet fa al seu cinema. Després, cada matí tenim tallers i a la tarda cinema. A més, enguany farem un pitching. És una activitat de trobada de diversos projectes, amb l’objectiu de trobar distribució, finançament i visibilitat en altres festivals. Un cop seleccionats es presenten davant d'una audiència formada per distribuïdors, productors i representants de festivals que donen feedback a les propostes. Enguany comptarem amb representants del Festival Rec, del Calella Film Festival, de Charito Films, entre altres.
Què pots explicar dels tallers?
Tenim tallers de doblatge amb Dani Albiac, que sempre agrada molt i vincula a persones de diferents edats. El taller “Postals Vives”, del director i guionista Jaume Fargas, generarà clips audiovisuals a partir del lema del festival i que es projectaran el cap de setmana. També tenim la jornada familiar dimecres, amb dos tallers infantils dinamitzats per Maite Garde. La ceramista Virgínia Massagué ajudarà els infants a fer una figureta de la mascota del festival, Lo Fato, que és un gat de papiroflèxia, i també presentarà el seu llibre “La Bruna i el fang”. L'Àngels Bassas farà el taller d'interpretació, i l'Antuán Mejías, un de so. Comptem amb l’Alice Sorín i el seu taller d’expressió corporal i llenguatge del cos com a eina cinematogràfica, i els participants actuaran a la gala de cloenda quan donem els premis als guanyadors i guanyadores de cada secció competitiva.
I a la tarda comencen les projeccions?
Obrim portes a les 19.30h. Hi ha l’espai Foodtrucks, Sant Josep Vins fent l'obertura de portes amb els seus vins, música en directe per part de DJs locals, i després comencem les projeccions. Tant dimecres, com divendres i dissabte, acabem amb concerts. Divendres també tenim artistes visuals amb una proposta pictòrica in situ, i després, aquests obres es subhasten. És un format molt fresc, visualment molt atractiu.
Parlant amb l’Ivan Massagué, comentava que Bot no està a prop d’enlloc. La mobilitat dels assistents al festival, com la gestioneu?
InFCTA forma part dels Festivals Terres de l'Ebre, i juntament amb la Xènia Gaia, hem muntat un autobús que fa la ruta Tortosa-Pinell-Gandesa-Bot. Els que vulguin vindre en autobús, ho poden fer a un preu molt econòmic, perquè són 7 €, tenint en compte que hi ha un tast de vins, una benvinguda del director del festival, l'accés a les projeccions del dia i el concert abans de marxar cap a casa.
De cara a la desena edició us esteu posant un llistó altíssim, en sou conscients?
Sí, és un gran repte. InFCTA estem considerats una activitat estratègica a Tarragona, i tenim la sort de poder dir que la Diputació de Tarragona, la Generalitat, el Consell Comarcal de la Terra Alta, l’IDECE, tots creuen en nosaltres.
InFCTA també té públic infantil?
El dimecres és el Dia Familiar, i projectem curts fets a les escoles. Dintre dels nostres objectius també hi ha una part formativa de fer que els infants vegin aquest món, que hi és, que se’n pot gaudir i que també s'hi poden dedicar. Primer hi ha una activitat amb la Dona del Sac, amb una dinamització en diversos espais lúdics i artístics, i després fem les projeccions i un concert infantil amb la Dona del Sac, que són un grup emergent que agradarà moltíssim.
Organitzar un festival així no és gens fàcil. Què li dius a l'equip de persones que es passen l'any treballant perquè tot surti bé?
Jo sempre començo donant les gràcies i bon dia. La jornada és molt llarga, i per això sempre ens despertem amb un bon dia i un agraïment. Tenim la sort de comptar amb persones molt treballadores, professionals amb molta capacitat per a la feina. De vegades proposes coses que dius, això no podrà ser, i és. Per tant, un agraïment absolut a les persones que formen l'equip, a col·laboradors, a patrocinadors. És gràcies a aquest grup de gent que això és possible. I, evidentment, als assistents, perquè sempre hi ha d'haver qui faci i qui hi vagi. És molt important que les persones vinguin, i que facin que tot això que estem generant tingui sentit.