Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Sota el títol “20 years in motion”, Deltebre Dansa es presenta davant el seu públic, fidelitzat després de tantes edicions exitoses.
En aquesta ocasió, entre el 7 i el 20 de juliol, Deltebre tornarà a vibrar amb el moviment dels artistes que formen part d’aquest festival de referència, tant pel que fa a la dansa com al circ. Roberto Olivan és el director de Deltebre Dansa i explica tots els detalls d’aquesta edició d’aniversari en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Roberto, aquest any Deltebre Dansa arriba a la 20a edició, un aniversari rodó. Fareu una celebració especial per a aquesta ocasió?
Doncs sí, tot i que per a mi totes les edicions són especials. Però ara fem un recorregut per recordar instants molt especials que han passat en tot aquest paisatge de moments, on començar i mantenir viu el festival ha sigut dur. I, òbviament, tenim un munt d'anècdotes súper boniques i interessants que ens agradarà compartir.
Quines són les novetats d'aquest any de Deltebre Dansa?
La primera és una exposició de fotografies que es podrà veure a la carpa. És un viatge d’imatges i textos que mostren l'evolució que ha viscut el festival. Crec que calia fer-ho, sí o sí. I després, hi ha punts d'atenció de cara als cursos d'iniciació, que ara mateix, ja estan plens. Hem volgut donar-li veu, també, als cursos professionals, perquè qui passa per aquí troba que té molt de potencial creatiu. Llavors, hem decidit fer una showcase on deu artistes seleccionats oferiran una mostra del seu treball. També portarem dues audicions d'escoles molt importants, la de Jasmin Vardimon, i l'altra de Viena. Llavors, com a celebració, els professors que han vingut molts anys consecutius, la gent els podrà veure actuar.
Sou l’únic festival que oferiu la combinació d’unir circ i dansa?
Sí, de fet és una signatura molt particular. Quan jo vivia a Bèlgica i vaig acabar la meva carrera de ballarí, vaig començar a experimentar entre circ i dansa, i vaig descobrir que tenien molt en comú. Aquest format, aquí a les Terres de l'Ebre, ha rebut una resposta preciosa. Sobretot perquè els participants, els futurs artistes de circ o de dansa, tenen aquesta admiració mútua. El circ és com l'extensió del ballarí. I de la part del circ, els ballarins aporten subtilesa i poesia del moviment. Llavors, tot això crea un pols magnètic. A més, hi ha el punt de creativitat que depèn de cadascú fins a on el vol portar i de quina manera. El mateix està passant amb les danses urbanes. Anem donant moltíssima força a la dansa contemporània, enriquint-la d'una manera infinita.
Roberto, Deltebre Dansa està organitzat en itineraris. Quins són?
El primer és la formació professional i la iniciació. Després hi ha la part d'exhibició o d'espectacles que fem a la nit a la carpa. Dins el programa d'iniciació s’experimenta la dansa en primera persona, per persones que volen descobrir, fins i tot sense tenir gaire experiència, tot el que fa adorar la dansa. Llavors, a la part professional hi ha cinc itineraris. Tres són una combinació de professors que proposen un viatge molt precís. I dos són monogràfics, estudis molt concrets, amb un sol artista molt rellevant dins el món de les danses. Avui en dia parlem de Akram Khan, de Jasmin Vardimon, i de Fighting Monkey.
Un dels aspectes únics d'aquest festival és que no només és una exhibició per a tots els públics, sinó una pedrera de nous talents. És a dir, esteu fent pedrera...
Totalment. Per això vam decidir emprendre aquesta novetat enguany, el showcase, i donar l'oportunitat a aquests participants que mostren el que creativament estan fent, i que no només venen a aprendre unes tècniques en concret. Per això, més que un festival, m'agrada dir que és una trobada entre persones, perquè cada artista -parlem de prop de 50 nacionalitats-, que treballen aquí, fem un intercanvi d'informació, amistats, ponts per sempre, perquè entre artistes ens ajudem moltíssim.
El suport de l'Ajuntament de Deltebre també deu jugar un paper important, perquè el festival porta el nom de la població...
Exacte. És un esdeveniment arrelat i vinculat al municipi i forma part de la seva història, una història de 20 anys! Aquí a Terres de l'Ebre, quan vaig voler començar a ballar, no tenia cap possibilitat per poder ser ballarí. Em va costar molt sortir d'aquí. I després de tota la carrera que vaig tindre arreu del món, el desig més gran que vaig tenir era tornar a les Terres de l'Ebre i donar a conèixer tot el que vaig viure. I que qualsevol persona tingués l’oportunitat de ballar. Això ha esdevingut una realitat.
El repte no era petit, eh?
No, no ho era, però és preciós veure el resultat. Ara es pot dir que la gent té coneixements per veure i entendre amb criteri. Fàcilment la gent pot veure un espectacle, comparar-lo amb un altre i donar la seva opinió personal. I això és meravellós.
Roberto, les persones que vinguin a Deltebre Dansa, què no es poden perdre de cap manera del programa?
Doncs no es poden perdre res ni de circ ni de dansa. Sorprenentment, aquí a Deltebre, jo pensava que el circ seria el que més agradaria, però he vist que també agrada alguna cosa més profunda, a nivell abstracte, a través del moviment. Però, per exemple, hi ha espectacles molt interessants vinculats al flamenc contemporani. En aquesta edició hi ha 3 propostes diferents de flamenc contemporani, començant, el primer dia, amb Mucha Muchacha i la seva força brutal. Jo també remarcaria el primer dissabte, que és el dia 12 de juliol, on les danses urbanes es barregen molt bé amb la dansa contemporània. Parlem de la companyia Kampai, que ha guanyat diversos concursos i està agafant molta força. I després, també remarcaria Entre Nous, que és una companyia de circ que porten al màxim la seva tècnica del pal (mástil) triplicat i barrejat amb moviment.
Deltebre Dansa comença el 7 de juliol i acaba el 20. Són dues setmanes ben intenses. Què li vols dir als lectors del Diari Més Ebre?
Deltebre Dansa és un viatge experiencial. Una de les coses més boniques que vaig escoltar és les persones que han passat per aquí diguin que ara recorden perquè van començar a ballar. A més, molta gent del poble està esperant aquests dies amb candeletes, fins al punt que hi ha qui s'agafa les vacances en relació a quan es fa Deltebre Dansa, perquè els dona líquid. Aquest tipus de coses són les que em fan veure que la cultura, la dansa, tenen sentit més enllà de si t'agrada o no t'agrada el moviment. Per tant, m'agradaria convidar la gent que no ho ha vist mai, perquè vinguin. Als que diuen “jo no comprenc la dansa” els diria que no és cert. Es tracta de deixar-se portar per les emocions i, qui sap? Potser la sorpresa és molt positiva.
.jpg)
