El molí de l'Assut ha passat aquest dilluns a mans municipals després que el consistori hagi consignat formalment el pagament de 13.500 euros acordat pel Jurat d'Expropiació de Catalunya. L'immoble, sobre el paper, pertanyia des del anys 40 del segle passat a la Reial Companyia de Canalización y Riegos de l'Ebro, una vella entitat pública que va acabar sent privatitzada fa poques dècades.
La signatura ha culminat el procés engegat per l'Ajuntament de Xerta l'any 2021 amb l'aprovació de la modificació inicial del POUM que va qualificar l'edifici del molí com a sistema d'equipaments públics i l'entorn immediat coma sistema d'espais lliures. Uns canvis que la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va certificar el 2023 per poder donar inici al procediment d'expropiació.
Un cop resolta la paperassa en aquest sentit, el govern municipal té pressa per actuar a l'espai davant la situació de deteriorament de l'immoble. La consolidació estructural i el canvi de coberta del molí fariner construït l'any 1575 per la ciutat de Tortosa a l'assut, tal i com testimonia l'escut encara present sobre un bloc de la part inferior de l'edifici, té un cost de 433.562.
Així ho va calcular el projecte redactat per encàrrec de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) l'any passat. Avinyó confia que una subvenció del Departament de Cultura i una posterior de la Diputació de Tarragona permetin cobrir el 90% d'aquest cost.
Caldrà també, però, que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) validi el projecte . L'alcalde, en aquest sentit, ja ha anunciat que es reunirà properament amb el president i el comissari d'aigües de l'organisme per demanar-los "celeritat" en la tramitació. La idea és poder iniciar el 2026 unes obres que han de servir per evitar que un element patrimonial del territori "acabi convertit en un munt de runa".
Després de l'intent fallit que el Tribunal Suprem va certificar el 2008 d'intentar declarar el conjunt del molí, l'assut i una farinera de la zona com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), el consistori creu possible que el Departament de Cultura tramiti i aprovi ara la catalogació únicament de l'immoble. Actualment, només té la consideració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
Amb aquest tràmit per part de la Generalitat i un cop s'hagi fet front a la reforma estructural per evitar el deteriorament, la idea és posar emprendre un nou projecte per definir els usos del molí i recuperar el seu ús públic. Avinyó recorda que la "ubicació singular" de l'espai, actualment al mig del riu Ebre, les possibilitats són restringides.
En aquest sentit, recorda que la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que ha permès l'expropiació preveia ja usos turístics, però també industrials. De fet, es va encarregar al COPATE que estudiés la possibilitat d'instal·lar al mateix edifici una petita central de generació hidroelèctrica. Un projecte, remarca l'alcalde, per al qual podrien comptar amb els recursos del Fons de Transició Nuclear. "D'aquesta manera, això generaria un retorn i no seria només un pou d'inversió", ha precisat.
Però no només els camins administratius i jurídics per recuperar el molí han estat altament complexos. També la garantia d'un accés públic a l'espai serà un dels altres grans entrebancs pendents de resoldre. La construcció l'any 1989 de la central hidroelèctrica, uns pocs metres aigües avall del mateix molí, va suposar la pèrdua de l'única via d'accés terrestre a l'edifici i a l'entorn de l'Assut.
L'adequació de la bocana del canal de la dreta i la creació del canal d'abastament de la mateixa central van deixar el molí aïllat dins d'una franja de terra situada al mig del riu i només accessible a través de les instal·lacions de la mateixa central. Avinyó remarca que la recuperació d'aquest accés s'ha convertit en una reivindicació històrica per al veïnat. "Ens haurem d'asseure. Ara que l'Ajuntament és propietari de l'edifici del molí, ens hauran de donar un pas per accedir a la propietat", ha avançat.
"L'assut és un element patrimonial lligat al poble de Xerta. És l'element distintiu: la gent, famílies i visitants venien a visitar aquest indret. D'ençà que es va construir la central hidroelèctrica va quedar tallat. Va quedar la recuperació com una assignatura pendent. Es va dir en aquell moment que no es perdria l'accés i es recuperaria l'edifici. Però tot això no es va acabar fent. Va ser una assignatura que va quedar pendent. Per això la importància de recuperar-ho", ha tancat Avinyó.