Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
"Donem a aquestes persones allò que durant dècades no van poder tenir: un lloc digne on descansar i ser recordades. No n'hem pogut recuperar els noms, però sí la seva memòria. Aquest és el sentit de les polítiques de memòria democràtica: reconèixer les víctimes, dignificar-les i evitar que la seva història desaparegui", ha afirmat el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez.
En l'acte, Menéndez també ha fet una crida a les famílies que tinguin algun familiar desaparegut perquè l'inscriguin al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat i s'adhereixin al Programa d’identificació genètica. "Disposar de dades sobre aquestes persones i de mostres genètiques dels seus familiars és fonamental per poder creuar aquesta informació amb les restes que es recuperen a les fosses i avançar en la seva identificació", ha assenyalat.
Ara, l'espai on han estat reinhumades les restes s'incorpora a la Xarxa d'Espais de Memòria, la qual permet contextualitzar i preservar els punts vinculats als combats de la Guerra Civil i acostar els fets històrics a la ciutadania.
Entre el 2018 i 2020, la Direcció General de Memòria Democràtica ha fet intervencions arqueològiques en tres localitzacions del terme de Caseres: el Mas del Primo, el Mas del Cabo i el Mas del Cid. Aquestes actuacions han permès recuperar restes òssies corresponents a deu persones. En alguns casos, les restes havien estat desplaçades respecte de l'emplaçament original i presentaven diverses afectacions derivades del pas del temps i de les circumstàncies de la inhumació.
Caseres va ser un dels municipis de la Terra Alta que va patir l'ofensiva franquista que, a partir del març de 1938, va trencar el front d'Aragó i va avançar progressivament cap a Catalunya i el Mediterrani. Entre finals de març i principis d'abril de 1938, es van produir intensos combats entre les forces republicanes i franquistes a Caseres.
En aquest sector hi van intervenir, entre d'altres, unitats de la 35a Divisió Internacional, per la banda republicana, i el Corpo di Truppe Volontarie italià, en suport de les forces franquistes. Els combats van provocar nombroses baixes i, segons els testimonis orals recollits al municipi, algunes de les víctimes van ser enterrades al mateix indret on van morir, aprofitant trinxeres, esvorancs i altres estructures generades durant els enfrontaments.
Amb el pas de les dècades, aquestes inhumacions van quedar ocultes. Les intervencions arqueològiques han permès recuperar les restes i documentar les característiques dels enterraments, alhora que han aportat noves evidències sobre els combats i les seves conseqüències al municipi.
La reinhumació d'aquest dimecres permet tancar el procés de recuperació d'aquestes víctimes amb un acte de dignificació i reconeixement, i contribueix a preservar la memòria d'un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil a la Terra Alta.
