Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El segellament definitiu dels pous ha suposat la col·locació de tres taps en cadascun dels tretze pous que es van perforar a l'antic jaciment petrolífer Amposta, situat a 21,6 quilòmetres de la costa del Sénia. Segons Enagás, han estat treballs de "gran complexitat i especialització tècnica", que han requerit el desplegament d'una plataforma marina flotant (la jack up 'Noble Resolve', vinguda des de Dinamarca).
S'han col·locat barreres permanents a l'interior de cada pou, combinant elements mecànics d'aïllament i taps de ciment de llarga durada, que garanteixin el segellament definitiu dels pous. També, segons el gestor tècnic, s'ha treballat per restablir les condicions geològiques naturals per assegurar l'aïllament permanent de les diferents formacions travessades en la perforació, tallant possibles "vies de migració de fluids" entre els diferents estrats cap al subsol o el mar.
D'acord amb el projecte desenvolupat, arran de l'acord del Consell de Ministres d'octubre de 2019 per impulsar el segellament, s'han tallat els revestiments dels pous a més de tres metres per sota del llit marí i s'han eliminat possibles elements de les instal·lacions que en sobresortissin. Això, asseguren, ha permès deixar el fons totalment lliure de tubs i altres elements per garantir una situació del terreny de "màxima seguretat".
Tot i que fa uns mesos, els comptes consolidats de 2025 fets públics per Enagás calculaven en uns 130 milions d'euros l'import de l'operació, finalment els costos auditats (a l'espera de les certificacions finals) s'han acabat elevant fins a 241 milions d'euros. Se sumen als 125 milions que la companyia va reclamar judicialment amb èxit al govern espanyol per hibernar i mantenir les instal·lacions des de finals de 2014.
Són quantitats que engrandeixen al forat generat a l'erari públic pel projecte Castor. El mes de juny passat, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) el juny xifrava en 1.709 milions d'euros el forat de diners públics que havia ocasionat el projecte Castor, impulsat per diferents governs espanyols i el constructor Florentino Pérez. En aquesta xifra no s'incloïen els 40 milions d'euros del gas coixí adquirit per a les proves inicials d'injecció que van provocar més d'un miler de terratrèmols.
En total, d'acord amb aquestes xifres, el cost total se situaria en 2.114 milions d'euros, amb encara pendent l'última fase de desmantellament de les instal·lacions de superfícies marina i terrestre. La intenció d'Enagás, segons va apuntar fa un temps el seu president, era poder revendre com a ferralla la plataforma marina, que es troba instal·lada al mar des de 2012, per evitar el desmantellament. De moment, però, la idea no ha prosperat. El cost d'aquesta operació final podria elevar-se també en diversos centenars de milions d'euros.
Tot i celebrar la finalització dels treballs, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha recordat, precisament, l'elevat cost del fallit projecte en el moment actual de "crisi energètica", que han hagut de ser assumits per l'Estat i, en última instància, la ciutadania. "Quants de diners ens hem gastat en una obra que no s'ha arribat a inaugurar i no hem utilitzat per a res?", s'ha preguntat el seu portaveu, Evelio Monfort.
L'entitat ha reclamat, novament, que es faci efectiu el desmantellament definitiu de les instal·lacions terrestres i marines. "Al Mediterrani és molt fàcil: al mar del Nord, remolquen les plataformes fins al port. Per què ho hem de tenir? Que les treguin i les portin a un port segur", ha insistit.
L'opacitat al voltant del projecte, però, ha denunciat, continua planant sobre el projecte des de la seva mateixa gènesi. "Podem estar contents? Sí, hem aconseguit que la part amagada i ningú veu ha acabat. És una bona cosa: sabem que no faran cap més bogeria. Però ni ens han dit res, ni ens han explicat res i amb molts de dubtes", ha subratllat Monfort, tot recordant que havien reclamat de forma insistent la clausura dels pous després de la primera instal·lació d'uns segells provisionals el 2015 que calia renovar o fer definitius.
Argumenta, en aquest sentit, que el projecte ara acabat preveia l'ús de detonacions controlades i la possibilitat de microsismes a l'hora de tancar alguns pous per problemes prèviament existents. "Si ells mateixos diuen que els van segellar perquè havien problemes, qui va fer el forat no els sabia? Va acceptar el govern de llavors que en el moment de perforar s'injectés gas? Ni ens ho ha esclarit ningú ni ens ho esclariran. Això sempre ha funcionat a base de no explicar res i ens n'hem assabentat quan ja ha passat", ha tancat.
