Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
A partir del mite grec de Dèdal i Ícar, el laberint, el vol i la caiguda, la nova exposició de Lo Pati mostra un Mediterrani contemporani que, més enllà de l'espai geogràfic, s'ha convertit en un territori carregat de conflictes, intercanvis, migracions, colonialisme i desigualtats. "La Mediterrània hauria de ser un espai de connexió i s'ha convertit en un lloc de control", lamenta un dels comissaris de la mostra, Xavier de Luca. L'exposició reuneix les peces de 'Daídalos' i 'El despertar d'Ícar', dues exposicions que es van presentar a l'SCAN de Tarragona i que ara conflueixen per "qüestionar el paper dels testimonis" des d'Amposta.
La recerca dels artistes es basa en la ciutat i la mar Mediterrània, i "en aquesta connexió entre Catalunya, Espanya, el sud d'Europa amb el nord d'Àfrica i amb la regió del Magreb". "Volíem identificar aquest moment clau de la història on ens toca viure, on assistim cada dia als riscos i als perills que s'estan produint en aquest mar, que hauria de ser un espai de connexió, i que és un lloc de mort i de control", ha explicat el comissari.
'Daídalos, Ícar i nosaltres' incorpora el públic i pretén "fer repensar i prendre consciència". "El 'nosaltres' som tots, tot aquell que s'apropa als continguts de l'exposició i aporta el seu granet de sorra com a espectador i com a mirada externa, que connecta, que mostra empatia, que és sensible o permeable", ha explicat. "El discurs mediàtic i polític tendeix a tancar-nos portes més que obrir-nos-les i a desconnectar-nos en comptes de connectar-nos", ha criticat De Luca.
El comissariat de l'exposició, amb De Luca i Houari Bouchenak, confia que l'art "pugui establir ponts per entendre'ns millor i connectar i desenvolupar projectes de forma conjunta". "A la Mediterrània, avui, necessitem conèixer més i millor els nostres veïns i veure que el sud de la Mediterrània té molt més en comú amb nosaltres que altres zones d'Europa o del món", ha insistit.
La mostra ofereix "un diàleg" a partir de la visió de catorze artistes vinculats a diferents parts de la Mediterrània "sobre la societat, els horitzons, el desig, o la vida, al cap i a la fi". Són Camilla de Maffei, Denis Dailleux, Pauline Alioua, Myriam Boulos, Shareef Sarhan, Toni Serra *) abu ali, Matteo Guidi & Guiliana Racco, Jose Lorrüe, Irene Zottola, Djamel Agagnia, Aureli Ruiz, Philip Scheffner, Fethi Sahraoui i Maya-Inès Touam. En la tria de les obres, la imatge ha estat un element predominant, com explica el comissariat. "Girem la reflexió al voltant de la imatge, ja sigui a través de fotografies, de manera més clàssica, com amb caixes de llum, amb instal·lacions també objectuals, que no deixen de generar imatges", ha detallat De Luca. "Hi ha un bloc i uns elements escultòrics, però com a visitant generes una lectura", ha dit.
De 'Daídalos, Ícar i nosaltres', s'espera que l'espectador canviï la visió "dels lligams actuals" entre les diverses ribes de la Mediterrània, que es descobreixin formes d'entendre el món "que existeixen, ens acompanyen i que no tenim tanta ocasió de veure". "En un món on tot es redueix i se simplifica, amb un missatge molt directe i moltes vegades malintencionat, proposem el contrari. Dedicar una mica de temps, obrir l'esperit i la ment i intentar descobrir el que s'està fent des d'altres punts i potser trobar noves preguntes", ha proposat el comissari Xavier de Luca.
La mostra comença des de La Façana de Lo Pati on es projecten sis audiovisuals amb mirades diverses sobre la Mediterrània i que es poden veure asseguts en bancs de pedra palestina. Un fragment de llosa forma part de l'exposició que presideix una gran peça que l'artista Djamel Agagnia ha tornat a crear des de la residència de Balada per representar els grans blocs dels espigons marítims. També el formigó i els murs estan representats en les restes dels edificis de Gaza i les imatges de la destrucció del genocidi. La mostra inclou obres sobre Egipte, les revolucions del Líban o la dictadura albanesa, entre altres.
