Reus i Tortosa alerten que la problemàtica d'accés a l'habitatge continua tot i sortir de la zona tensa

Reus és el municipi més gran de la demarcació que ha sortit de la zona residencial tensa. La regidora de Serveis a les Persones, Drets Socials i Habitatge, Anabel Martínez, celebra "la millora", però també té dubtes. "Una de les mesures més importants que s'han aplicat és el topall dels lloguers. Si ara no ho podem fer, no sabem com anirà", explica. Martínez remarca que la ciutat "encara té molts problemes d'habitatge, i que hi ha moltes famílies que no poden accedir a un habitatge assequible".

Davant d'aquesta situació, Martínez destaca el treball en matèria d'habitatge a la ciutat: dues promocions amb uns 200 pisos, rehabilitació de baixos per viure-hi, o el Pla 50.000 de la Generalitat. Al mateix temps, l'Ajuntament de Reus s'ha reunit amb la Generalitat perquè les mesures adoptades durant el període que la ciutat ha estat qualificada de "tensa" es puguin allargar.

"Temeritat i imprudència"

Al Sindicat d'Habitatge de Reus la notícia "els va agafar per sorpresa". "És una temeritat i una imprudència injustificable", afirma un dels seus membres a l'ACN, Guillem Jové. Tot i això, creu que hi ha "marge" per buscar altres solucions, ja que la declaració cau a partir del març de 2027. "El que s'ha de fer és revertir aquesta decisió, canviar els criteris si fa falta i reconèixer que Reus continua tenint un problema d'un mercat de lloguer tensionadíssim, que estem en els preus més alts que hem tingut mai, que no han parat de pujar", assenyala.

A Reus, el lloguer mitjà el 2025, segons dades de l'Incasòl, va ser de 576,27 euros/mes. Tot i això, des del Sindicat d'Habitatge alerten que actualment els lloguers més baixos que s'ofereixen en portals immobiliaris a la ciutat són de 674 euros/mes com a mínim i de 1.800 euros/mes al màxim. "Ens estem acostant a preus de Barcelona des de fa uns anys. Sobre el paper sembla que hi hagi una ficció que els lloguers continuen estant vora els 600, però aquests són dels contractes que es van signar fa molts anys", afegeix Jové.

Jové assegura que des que la Generalitat va anunciar que la capital del Baix Camp sortia de la declaració de zona tensa d'habitatge, s'han trobat en casos de propietaris i immobiliàries que han "començat a pressionar" els llogaters per signar un nou contracte sense regulació.

Valoració "positiva" a Tortosa

Tot i la sorpresa inicial, l'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, fa "una valoració positiva" al fet que la capital ebrenca hagi sortit de la llista de municipis de zona de mercat residencial tens i assenyala que el topall marcat els darrers anys per la declaració ha frenat l'increment de preus al lloguer. Això, juntament amb què la ciutat compleix els altres criteris d'assequibilitat del mercat de l'habitatge, ha fet que Tortosa hagi quedat fora de la llista en la darrera pròrroga. 

Lleixà ha explicat a l'ACN que el consistori no presentarà al·legacions perquè els criteris es revisen cada any i alleuja saber que si el mercat es torna a tensar a la ciutat, es tornarà a aplicar la normativa. "Convertim aquesta notícia en positiu, tot i que en un principi ens va preocupar. Però la suma de diferents factors fa que, tot i les dificultats d'habitatge, que evidentment n'hi ha, la situació ha millorat l'últim any", ha dit. "També s'està construint i més que es construirà. Potser ha pogut augmentar el poder adquisitiu de les famílies. Són diferents factors que fan que la situació hagi millorat", ha apuntat. 

L'alcaldessa ha apuntat que Tortosa continua sent un municipi de demanda forta i acreditada i la resta de polítiques d'habitatge no es veuran alterades per aquest canvi, com tampoc aspectes relacionats amb els habitatges turístics o altres implicacions urbanístiques. Mar Lleixà ha recordat que l'equip de govern municipal "aposta per polítiques d'habitatge social" i que "aviat" s'ampliarà el parc d'habitatge assequible, així com es continuarà treballant per impulsar la rehabilitació.  

Entre les actuacions previstes, ha destacat el treball vinculat al Pla 50.000, la posada a disposició de solars a la Generalitat, les iniciatives relacionades amb el Pla de Barris i les subvencions destinades a particulars, amb l'objectiu de garantir el dret a un habitatge assequible per a tota la ciutadania. 

A part de la sortida de la capital ebrenca, a les Terres de l'Ebre, la zona de mercat residencial tens (ZMRT) s'ha mantingut en nombre de municipis perquè s'hi ha inclòs Camarles (Baix Ebre). Tot i les peticions de l'ACN, el consistori no ha aportat una valoració sobre aquesta decisió. Al territori hi ha catorze poblacions amb mercat residencial tens. Al Montsià són Amposta, la Sénia, Santa Bàrbara, Sant Jaume d'Enveja, Ulldecona i Alcanar, al Baix Ebre, Roquetes, l'Aldea, l'Ampolla, Deltebre i l'Ametlla de Mar i ara Camarles. Tanquen la llista Móra d'Ebre i Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre. 

Situació "pitjor" a Vila-seca

El municipi més gran de la província de Tarragona que ha estat inclòs en zona tensa d'habitatge és Vila-seca (Tarragonès). L'alcalde Pere Segura lamenta que arribi tard, ja que en l'anterior resolució tots els municipis del voltant ja van ser inclosos. "Ara estem en una situació molt pitjor que abans", exclama. Segura diu que no "entén" quin "sistema s'utilitza" a l'hora d'incloure un poble o ciutat com a mercat residencial tens: "l'envernissen d'objectivitat i de dades, però a l'hora de la veritat no se'ns ha facilitat com es calcula".

L'alcalde de Vila-seca assegura a l'ACN que tenen "molts problemes" en habitatge. "Molts veïns no en troben per poder llogar. Ja no parlem de preus, de si són cars o barats, és que no n'hi ha", assenyala. 

Segura també reclama a la Generalitat que "flexibilitzi" els tràmits. Diu que fa quatre anys que estan tramitant urbanísticament una zona on es construiran 300 pisos, un 40% dels quals amb algun tipus de protecció. "Ha sigut un tràngol de quatre anys, molt difícil", considera. "Tenim moltes normes sectorials i l'autonomia municipal és residual", apunta.

"Ajuda" per a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

L'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs (Baix Camp) és un dels municipis que entra a la nova declaració de zona de mercat residencial tens. L'alcaldessa, Assumpció Castellví, creu que és una mesura que "pot ajudar", però considera que no ho pot "solucionar plenament". Insisteix que l'accés a l'habitatge és un "problema", tant per la manca com per la "pujada" de preus. En aquest sentit, assenyala que en el mercat de lloguer "hi ha molta especulació".

A més, es troben en la situació que l'Hospitalet de l'Infant és un destí turístic a l'estiu. "Molts habitatges que es podrien llogar no es lloguen perquè volen guanyar molts més diners durant l'època turística", lamenta Castellví. L'alcaldessa fa una crida a la Generalitat perquè accepti els dos solars facilitats per l'Ajuntament per fer-hi habitatge protegit. Mentrestant, espera que la declaració de zona tensa els permeti "facilitar" els permisos relacionats amb la construcció d'habitatge.

"Sorpresa" a Salomó

En canvi, a Salomó (Tarragonès) estan sorpresos per haver estat inclosos a la llista. El poble, de 500 habitants i d'interior, té un nucli antic i no hi ha urbanitzacions. "No ho acabem d'entendre, no sabem si és una cosa que ens pot afavorir o no. Intuïm que és fruit d'aplicar una fórmula dins una taula d'Excel amb unes dades que potser caldria interpretar-les més enllà de l'apartat aritmètic", ha apuntat l'alcalde, Xavier Ferrando. El batlle ha afegit: "el problema potser és aplicar grans regles aritmètiques en pobles petits de 500 habitants i 200 cases sense fer una anàlisi de l'entorn".

Des del consistori s'han trobat a la llista sense cap consulta ni avís previ de la Generalitat i ara han demanat una reunió per valorar exactament què implica i com els pot influir. Ferrando ha manifestat que no tenen un problema especialment greu amb l'habitatge. Ha reconegut que hi ha manca d'oferta, "com a tot arreu", però que no es paguen preus alts. "Ningú ha de marxar del poble perquè no ho pugui pagar; no és com a la costa", ha apuntat. A la localitat hi ha tant persones que hi viuen tot l'any, com altres que mantenen una casa familiar i un vincle des de fa generacions i que hi van esporàdicament a passar uns dies.

Al Camp de Tarragona també han estat declarats com a zona residencial tensa Constantí (Tarragonès), el Pla de Santa Maria (Alt Camp) i l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) . 

"Inseguretat" pels canvis

Els agents immobiliaris de Catalunya (API) veuen amb "sorpresa" els canvis efectuats pel Govern, amb municipis que entren i altres que surten de la declaració de zona tensionada. "No acabem d'entendre molt bé quin és el criteri que ha seguit per prendre aquesta decisió", indica el secretari de l'associació d'API de Catalunya, Francesc Quintana. "L'aprovació constant de decrets, entrades i sortides crea incertesa, inseguretat jurídica", continua. "El que provoca és que tota la gent que estava invertint en habitatge deixi de fer-ho, i això el que fa és que disminueixi el parc d'habitatge de lloguer", conclou.

Quintana, que també és el gerent de l'agència immobiliària Vivendex, amb seu a Barcelona i a Reus, creu que les ciutats com Tortosa i Reus que surten de la regulació podrien veure's afectades en els contractes de lloguer que vencin ara. "Podrien actualitzar-se a preu de mercat, però no serà molt considerable", matisa.

Amb tot, el secretari dels API de Catalunya insisteix a "generar oferta" per tal de "resoldre el problema greu que tenim amb l'habitatge". "Hem de regular de forma constant i tenir en compte tots els diferents actors del mercat, no només els llogaters. Sense un parc estable de lloguer, no podrem aconseguir que hi hagi una rotació activa", diu.

El doctor Sergio Nasarre Aznar, catedràtic de Dret civil i fundador de la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV, tampoc és partidari de regular el preu del lloguer. Després de més de dos anys des que es va aplicar la Llei d'Habitatge (Llei 12/2023), Nasarre en fa un balanç "negatiu". Diu que on s'ha executat han notat una "moderació de l'augment", però no una "reducció" dels preus. Per contra, els municipis que han quedat al marge de la regulació, han patit un augment del preu per "l'efecte frontera".

Nasarre comenta que en municipis de més de 20.000 habitants com Vila-seca, que van quedar fora de la primera declaració, han percebut una pujada d'entre el 9 i el 12% d'increment del cost del lloguer. Per contra, el catedràtic creu que a Reus i a Tortosa es posaran més habitatges al mercat de lloguer, ara que han sortit de la zona regulada. I vaticina que la demanda serà "impressionant". Nasarre apunta que "patiran l'efecte frontera" perquè "serà l'únic lloc on hi hagi oferta".

També destaca que els municipis que ara passaran a estar "liberalitzats" experimentaran un "augment bastant important" del lloguer. Assenyala que els propietaris podrien apujar els preus. "Es cobren al començament tot el que considerin per cobrir les pèrdues que puguin tenir d'aquí dos, tres, quatre o cinc anys" en el cas que la ciutat en qüestió tornés a ser declarada zona tensa.

El fundador de la Càtedra UNESCO d'Habitatge defensa que el sistema actual és "una espècie de PortAventura, amb grans pujades i grans baixades". Indica que allargar la regulació comportaria un "problema" de legalitat, ja que podria ser contrari a la Constitució. Al mateix temps, avisa que un altre dels efectes negatius seria el "deteriorament" dels immobles. "Si a mi només em deixen llogar el meu pis a 400 euros quan jo crec que hauria de llogar-lo a 700, el que no faré serà mantenir-lo", comenta.