Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Malgrat que des del Consell Comarcal de la Terra Alta es valora positivament l’existència d’un pla per ordenar el desplegament de les energies renovables i avançar cap a la descarbonització, Aubanell ha manifestat que el plantejament del Plater no garanteix un equilibri territorial ni té prou en compte la realitat de comarques com la Terra Alta.
“La primera gran qüestió que plantegem és la necessitat d’una moratòria temporal per a noves instal·lacions eòliques. La Terra Alta és una comarca que fa més de vint anys que contribueix a la producció d’energia renovable. Actualment, ja tenim més de 400 MW instal·lats i, si es materialitzen els projectes en tramitació, arribarem a uns 582 MW, de manera que superarem àmpliament els objectius fixats per al 2030. Per tant, continuar implantant nous parcs eòlics aquí no respon a cap criteri d’equilibri, sinó que perpetua el desequilibri existent”, ha recalcat Aubanell.
En aquest sentit, el Consell Comarcal de la Terra Alta defensa que el mecanisme de control i contenció que preveu el mateix Plater sigui realment normatiu i aplicable des del primer moment, i no només una recomanació. “Si no és així, el risc és que es continuïn concentrant projectes en aquells territoris que ja han assumit més càrrega”, ha recordat Aubanell.
La segona gran proposta que fa l’ens comarcal és la de prioritzar la repotenciació dels parcs eòlics existents. “La tecnologia ha avançat moltíssim i avui es pot generar més energia amb menys aerogeneradors i amb menys impacte. Això ens permetria reduir el nombre de molins i evitar noves implantacions, mantenint alhora la capacitat de producció”. Per això, el Consell Comarcal de la Terra Alta proposa que els primers anys del desplegament del Plater es destinin a analitzar, consensuar i executar aquesta repotenciació amb criteris territorials i socials.
Per altra banda, des de l’ens comarcal es planteja una revisió dels objectius energètics. “Les dades de referència actuals estan desfasades i no incorporen totes les fonts de producció. Cal tenir en compte altres energies com la hidràulica, el biogàs o altres tecnologies per poder avaluar realment l’esforç que fa cada territori. Sense aquesta visió global, no es pot parlar d’un repartiment just”, ha manifestat al president comarcal.
Un altre punt clau és la protecció dels nuclis urbans. El Plater fixa una distància mínima de 500 metres entre aerogeneradors i zones habitades, una distància que des del Consell Comarcal de la Terra Alta es considera clarament insuficient. “Els criteris territorials actuals recomanen distàncies superiors als 1.000 metres, i això és el que reclamem. No es tracta només d’una qüestió tècnica, sinó de qualitat de vida, de paisatge i de respecte pels pobles”, assegura Aubanell.
El Consell Comarcal de la Terra Alta també demana reforçar la protecció dels espais naturals, especialment aquells inclosos en figures com la Xarxa Natura 2000, per garantir que el desplegament de les renovables es faci amb criteris ambientals rigorosos. “El missatge és molt clar: des del Consell Comarcal de la Terra Alta no estem en contra de les energies renovables. De fet, hem estat i som part activa de la transició energètica del país, però reclamem justícia territorial”. El president comarcal ha qüestionat que sempre siguin els mateixos territoris els que assumeixin el gruix de les infraestructures i ha reclamat la necessitat d’un model equilibrat, planificat i consensuat que tingui en compte les persones, el paisatge i el futur de la Terra Alta. “I, sobretot, necessitem que la transició energètica també sigui una oportunitat per generar activitat econòmica, per fixar població i perquè la gent de la Terra Alta pugui viure i treballar dignament al seu territori”.
Durant la seva intervenció, Aubanell també ha recordat que des de l’ens comarcal s’ha posat a disposició dels ajuntaments la tècnica de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica per redactar les al·legacions municipals. En aquest cas, s’ha fet en deu dels dotze pobles de la Terra Alta. Al seu torn, el Consell Comarcal també ha registrat 74 al·legacions ciutadanes presentades durant la setmana passada.
