Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Les basses de laminació són projectes que solen requerir la disponibilitat de grans espais situats en punts estratègics de la conca per aconseguir ser efectives i minimitzar els riscos, segons l'ACA. Aprofitant l'extensió de terreny, l'aigua es pot distribuir horitzontalment i esmorteir, almenys parcialment, el potencial destructiu dels desbordaments de lleres seques en casos de grans acumulacions de precipitació en molt poc temps.
És el cas, per exemple, de Santa Bàrbara. L'Ajuntament, que tenia un projecte de bassa per millorar l'evacuació d'aigua del barranc del Pelós des de 2021, ha començat ja a treballar de forma efectiva en la seva execució després que la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) aprovés la setmana passada la modificació del planejament preceptiva.
Després de successives ampliacions de la capacitat del col·lector que canalitza el barranc del Pelós a l'altura del nucli urbà al llarg de les últimes dècades, la construcció de la bassa de laminació és un pas més en l'intent de les administracions per evitar que els episodis d'aiguats segueixin deixant cases i negocis totalment inundats de forma recurrent. Es calcula sobre la base d'un període de retorn de 50 anys.
La bassa se situarà en una parcel·la adquirida per l'Ajuntament de 6.430 metres quadrats, a l'oest del nucli urbà, entre la carretera de la Galera i la del Mas de Barberans. Tindrà 100 metres de llargada i 60 d'amplada, començant just a l'entrada actual del col·lector darrere de la Cooperativa Agrícola Sant Gregori, i tindrà una profunditat de 3,75 metres. El projecte preveu un accés per a vehicles de manteniment, conservació de l'arbrat existent i noves plantacions per integrar-la millor paisatgísticament.
De dimensions relativament reduïdes, és un dels projectes amb els tràmits més avançats. L'alcalde de la població, Josep Lluís Gimeno, confia poder iniciar al més aviat possible les obres, que s'allargaran uns cinc mesos, per poder tenir-les enllestides a la tardor, abans de l'arribada de l'època amb més probabilitat de temporals. L'obra tindrà un cost pròxim als 445.000 euros, que aportarà el Govern en un 95%. El projecte, amb un pressupost que supera el 10% dels recursos ordinaris del consistori, haurà de passar per un ple municipal extraordinari.
Gimeno creu que l'actuació els permetrà afrontar nous temporals "més preparats" i "molt més resilients". "Tindrem una retenció d'aigua i una baixada de la velocitat, amb la qual cosa, els col·lectors que tenim i que s'han fet durant aquests anys puguin treballar de forma més eficient del que ho han fet fins ara perquè la velocitat amb la qual entrava l'aigua dins del poble feia que la seva efectivitat no fos la dissenyada", ha argumentat.
Admet l'alcalde, malgrat això, que l'actuació podria acabar resultant insuficient per aturar del tot temporals que han arribat a superar els 400 litres per metre quadrat, molt per sobre de la mitjana de les últimes dècades. "Aquests aiguats tan sobredimensionats els minimitzarem, però evidentment això no es pot parar", assumeix, tot precisant que el Departament de Territori i l'ACA projecten, paral·lelament, en mesures estratègiques en la mateixa conca per reforçar la resiliència del nucli urbà davant aquests episodis.
És una de 25 actuacions estructurals previstes pel Govern al llarg dels pròxims cinc anys a les Terres de l'Ebre, amb una inversió prevista de 37,5 milions d'euros. Segons l'ACA, a cada municipi s'analitzen les possibles solucions cas per cas. En aquest sentit, apunten que si bé en alguns llocs les basses de laminació poden ser efectives, en altres s'estudien altres mesures per reduir els riscos com endegaments, esculleres o augmentar l’espai natural de la llera, entre d’altres. També es poden donar casos amb solucions mixtes.
A la Ràpita, les inundacions del 12 d'octubre han accelerat també les obres per millorar el drenatge i el flux d'aigua als canals, barrancs i pluvials del municipi. Les afectacions per acumulació d'aigua ja eren "recurrents" a la zona del barri del Xicago i l'entorn de l'Horta Vella, que van ser les zones de la població més castigades pels aiguats. Més enllà de la gestió de l'emergència, des de l'Ajuntament de la Ràpita s'ha assenyalat que ja s'estava treballant des de 2024 en solucions a mitjà i llarg termini per minimitzar l'impacte de futurs episodis de pluges intenses.
Com ha recordat Marc Brunet, regidor d'Hisenda, Recursos Humans, Seguretat Ciutadana i Mobilitat de la Ràpita, el consistori compta amb una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua amb què es redacten cinc projectes de millora del drenatge urbà. El més destacat és la construcció d'una bassa de laminació al barranc del Solito -el de més cabal del municipi-. Aprofitant l'espai d'una antiga perdrera, es construirà una bassa on "retenir l'energia cinètica del barranc i poder soltar l'aigua a poc a poc". Els detalls del projecte es coneixeran enguany, quan es preveu enllestir la redacció.
Tot i que l'episodi de pluges dels 12 d'octubre va ser "molt fort", Brunet ha assenyalat que "la bassa il·luminació hauria evitat que els dos ponts s'haguessin vist malmesos" i en altres episodis menys intensos, també es minimitzarien afectacions al barri del Xicago. "És com un pantà, una contenció de l'aigua que baixa per la barrancada i si la pots soltar a poc a poc evites aquella tromba d'aigua i el mal que fa", ha apuntat el regidor de la Ràpita. "És un dels projectes més positius que pot tindre el barranc del Solito, perquè al final és el barranc més gran del poble, i donarà pulmó en pluges fortes", ha afegit.
Amb la subvenció de l'ACA, l'Ajuntament de la Ràpita també redacta un segon projecte al Solito per millorar el talús i el curs del barranc, i tres projectes de pluvials a l'àmbit de Sant Isidre i carrers adjacents per canalitzar l'aigua de la part alta del municipi cap als barrancs dels Penjats i de l'Aiguassera, i evitar acumulacions i inundacions en carrers com el Gorria.
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), titular del barranc de Solito, ha donat el vistiplau a la construcció de la bassa de laminació, que el consistori vol tenir feta "com més aviat millor". Amb la CHE, l'ACA i la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre també es buscarà una solució a la problemàtica dels canals que conflueixen al voltant del Museu de la Mar de l'Ebre, on s'acumula gran part de l'aigua en episodis de pluges intenses. "Hi ha diferents estudis que estem ara mateix treballant perquè a la zona del museu, arriben totes les barrancades del Montsià, tota l'aigua que ve de la carretera Nacional, des de la Ràpita i Amposta i fa cap allí. És un punt on es troba molta aigua i la idea és intentar drenar minimitzar l'arribada d'aigua", ha explicat Marc Brunet.
No són els únics projectes en marxa a les Terres de l'Ebre. Alcanar, on la virulència de les danes ha deixat un rastre considerable de danys els últims anys, va ser el primer municipi de les Terres de l'Ebre on es va plantejar la construcció de basses de laminació. El director del Departament de Territori a les Terres de l'Ebre, Miquel Alonso, ha recordat que va ser cap a l'any 2021, a partir dels creixents episodis de clima violent, quan l'ACA i el govern espanyol van posar sobre la taula aquesta solució.
De moment, però, a Alcanar el projecte segueix pendent de concretar-se. Tot i això, el govern espanyol, a través de l'empresa Tragsa, va executar vora la carretera N-340 una actuació de petites dimensions per retenir temporal l'aigua del barranc del Llop i esglaonar el corrent llera avall. "El problema és que no és prou gran per reduir els impactes d'aquests aiguats", ha reconegut Alonso.
Més avançats, si bé sense encara data concreta per a les obres, es troben els projectes de basses de laminació al barranc dels Pixadors de l'Aldea (Baix Ebre), a l'altura del polígon Catalunya Sud, en parcel·les propietat de l'Incasòl, per evitar les habituals afectacions al nucli urbà.
El responsable de Territori confia que en el termini d'un any l'ACA disposi ja dels dos estudis que ha encarregat per monitorizar el comportament de l'aigua durant aquests episodis així com l'efectivitat d'aquestes mesures. Després de valorar durant anys la seva idoneïtat des del punt de vista teòric, en aquests moments s'aborda ja la seva materialització i formen part del pla de 35 actuacions impulsat pel Govern a les Terres de l'Ebre arran de la dana Alice.
Amb tot, Alonso assumeix que en casos de precipitacions d'intensitat extraordinària, les mesures poden acabar quedant-se curtes. "Ara mateix, cap estructura urbana de les Terres de l'Ebre està preparada per assumir un aiguat de 400 o 500 litres per metre quadrat, no en tenim cap. Per això la nostra voluntat ha estat no esperar més i fer aquests estudis, dels quals es derivaran les inversions", ha tancat.
