Projecten dues plantes de reciclatge químic de plàstics a la demarcació de Tarragona, una d’elles a Flix

Tarragona s’està consolidant com un dels epicentres del reciclatge químic a Espanya gràcies a la posada en marxa de dues plantes pioneres que prometen canviar la forma en què es gestionen els residus plàstics més complexos. Aquestes instal·lacions, situades en la capital tarragonina i en el municipi de Flix, sumen inversions milionàries i es presenten com una nova baula clau de l’economia circular lligada al potent pol petroquímic de la zona.

Una nova indústria entorn del reciclatge químic a Tarragona

La província es prepara per a acollir una nova indústria basada en el reciclatge químic de plàstics, amb dos projectes que ja estan en fase molt avançada. D’una banda, la planta de Greenertis en el Polígon Riu Clar, a Tarragona ciutat; per un altre, el complex de 2G Chemical Plastic Recycling a Flix. En conjunt, totes dues iniciatives superen els 80 milions d’euros d’inversió i s’acosten al centenar de llocs de treball estables.

Aquestes plantes es conceben com un complement al reciclatge mecànic, no com un substitut. El seu focus estarà en residus plàstics bruts, barrejats o de molt baixa qualitat que avui no troben sortida més enllà de la incineració o l’abocador. D’aquesta manera, la petroquímica tarraconense podrà rebre de nou nou matèria primera en forma d’olis i productes intermedis amb els quals fabricar nous plàstics, tancant el cercle de la circularitat.

El pas és especialment rellevant si es té en compte el context internacional: segons dades manejades per les empreses promotores, només al voltant del 9% dels plàstics es reciclen a nivell mundial, mentre que centenars de milions de tones acaben cada any com a residu. Enfront d’aquest escenari, l’aposta tarragonina vol demostrar que és possible recuperar valor fins i tot de les fraccions més problemàtiques.

A més de l’efecte ambiental, aquests projectes representen l’aterratge d’anys de recerca aplicada en química i processos industrials. En el cas de Greenertis, es parla ja de prop d’una dècada de treball tècnic i proves des que es van començar a explorar aquestes solucions d’avantguarda a mitjan dècada passada.

Greenertis: la gran planta de Riu Clar i l’oli pirolític

La infraestructura de majors dimensions se situa en el Polígon Riu Clar de Tarragona. Greenertis ha realitzat una inversió inicial d’uns 30 milions d’euros per a posar en marxa una planta considerada completament nova des del punt de vista tecnològic, en la qual s’ha contractat ja 21 persones per a aquesta primera fase.

La instal·lació es troba a les portes d’iniciar la seva activitat industrial. La companyia preveu que, en aquesta etapa inicial, entrin en la planta unes 8.000 tones anuals de residus plàstics, principalment procedents del contenidor gris i formats per mescles de diferents tipus de polímers. A partir d’aquí, mitjançant processos de piròlisis, es convertiran en unes 6.000 tones d’oli pirolític o “circular oil”.

Aquest oli pirolític està cridat a substituir, en part, al cru de petroli usat com a base per a fabricar nous plàstics. D’aquesta manera, el producte final de la planta de Greenertis s’integra directament en la cadena de la petroquímica tarragonina, que podrà produir envasos i altres articles sense recórrer a tanta matèria primera fòssil verge. L’empresa calcula, a més, un estalvi aproximat de 5.000 tones de diòxid de carboni a l’any en aquesta primera fase.

El full de ruta de la companyia no es deté aquí. Greenertis té planificada una segona etapa d’expansió que elevarà la inversió total fins una mica més de 70 milions d’euros. Aquesta nova fase, secundada per una subvenció de 6,5 milions d’euros del PERTE d’Economia Circular del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, permetrà incrementar la plantilla per sobre dels 60 treballadors i multiplicar per sis les capacitats actuals de tractament i producció.

El calendari previst apunta al fet que la inversió addicional arrencarà a la fi d’enguany, amb un muntatge que es prolongarà durant 2027. La planta completament desplegada hauria d’estar operativa al voltant de 2028, culminant així un cicle de prop d’una dècada de desenvolupament tecnològic. L’elecció de Tarragona com a enclavament respon a la forta concentració d’empreses petroquímiques i a la infraestructura ja existent en el territori per a manejar aquest tipus de productes.

2G Chemical Plastic Recycling: el projecte de Flix i la piròlisi lenta

El segon gran eix d’aquest nou mapa del reciclatge químic a Tarragona se situa a Flix. Aquí es construirà la planta de 2G Chemical Plastic Recycling, que replicarà en bona part la filosofia de Greenertis: captar residus plàstics que no poden reciclar-se mecànicament i transformar-los mitjançant processos termoquímics en matèries primeres reutilitzables per la indústria.

El projecte de Flix contempla una inversió d’al voltant de 13,7 milions d’euros, secundada per una ajuda estatal d’uns 2,1 milions dins del mateix programa d’incentius a l’economia circular. La planta està concebuda per a operar amb una piròlisi de tipus lent, un procés que, segons la companyia, permet recuperar fins al 85% de la fracció de poliolefina continguda en els residus tractats.

Per a això, el complex comptarà amb entre cinc i sis reactors industrials i s’estima que generarà entre 35 i 40 ocupacions directes. L’empresa ja disposa d’experiència prèvia en aquest camp gràcies a una unitat que funciona des de 2021 a Ascó, on opera un reactor pilot que ocupa a unes 20 persones. El salt a Flix suposa, per tant, un pas important en l’escala del projecte i en el seu impacte econòmic local.

Els responsables de 2G Chemical Plastic Recycling destaquen que la nova planta està dissenyada per a admetre plàstics molt contaminats, barrejats o de baixíssima qualitat, precisament aquells que avui es descarten del circuit de reciclatge tradicional. La tecnologia desenvolupada cerca donar valor a una fracció que representa una part significativa dels residus que acaben en abocadors de tot el món.

L’elecció de Flix no és casual. La localitat compta amb una llarga trajectòria industrial i mà d’obra qualificada, la qual cosa facilita la posada en marxa de projectes d’aquest tipus. A més, la seva proximitat a la petroquímica de Tarragona i a les rutes logístiques de la regió reforça el seu paper com a punt estratègic dins del nou esquema de gestió de residus plàstics.

Impacte econòmic, ocupació i coordinació institucional

Entre les dues plantes, la província de Tarragona mobilitzarà una inversió conjunta pròxima o superior als 80 milions d’euros i crearà al voltant de 100 llocs de treball directes en el conjunt del territori. Són xifres rellevants per a municipis que busquen consolidar ús de valor afegit i reforçar el seu teixit productiu amb activitats lligades a la transició ecològica.

Les ajudes públiques tenen també un paper notable. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha assignat 12,7 milions d’euros a sis projectes de la província vinculats a l’economia circular del plàstic, incloent-hi les iniciatives de Greenertis i 2G Chemical Plastic Recycling. En el cas concret de Flix, l’execució de la subvenció està condicionada a un termini que s’estén fins a novembre de 2027.

Els promotors empresarials subratllen, no obstant això, la necessitat d’una major coordinació entre els diferents nivells administratius perquè els calendaris de llicències urbanístiques i ambientals vagin en sintonia amb els terminis de les ajudes. Argumenten que una gestió més fluida dels permisos facilitaria aprofitar plenament els incentius econòmics i reduiria riscos per a les inversions.

Així i tot, des de 2G Chemical Plastic Recycling s’ha expressat la voluntat de seguir endavant amb la construcció de la planta a Flix fins i tot si sorgissin complicacions en la tramitació de les subvencions. L’aposta pel reciclatge químic s’entén com una oportunitat de llarg recorregut que no depèn únicament del suport públic a curt termini.

En termes d’ocupació, tant a Tarragona ciutat com a Flix es preveu la creació de llocs de treball especialitzats en operació de reactors, manteniment i enginyeria de processos. A això se sumen les ocupacions indirectes lligades al transport de residus i productes, serveis auxiliars i activitats derivades de la pròpia cadena de subministrament del sector petroquímic.

Piròlisi i química del reciclatge: així funciona la transformació de residus

La tecnologia que sustenta aquestes plantes es basa en la piròlisi, un procés de degradació tèrmica de materials en absència d’oxigen. A diferència de la combustió, aquí no es produeix una reacció de cremat, sinó una descomposició controlada que trenca les cadenes dels polímers plàstics i les transforma en fraccions més simples, principalment olis i gasos.

En la pràctica, això permet “tornar a la molècula inicial” que va donar origen al polímer. Els exemples més clars es troben en els envasos: una ampolla de plàstic, després de passar pels reactors de piròlisis, es redueix a components químics bàsics que poden utilitzar-se de nou nou com a matèria primera per a generar plàstics equivalents o adaptats a altres usos industrials.

Aquest enfocament es considera complementari al reciclatge mecànic. Mentre que el sistema tradicional serveix per a fraccions relativament netes i homogènies, la piròlisi és capaç d’assumir residus barrejats, degradats o contaminats que avui no troben altres sortides. Per això, els promotors insisteixen que no existeix una competència directa, sinó un nou mercat que s’obre per a donar solució al que abans era un residu sense valor.

La clau, assenyalen experts de l’àmbit químic, està a avançar cap a circuits tancats en els quals tots els recursos possibles es recuperin, especialment en regions amb una forta implantació industrial com Catalunya. Les plantes de Tarragona i Flix encaixen en aquesta visió d’economia circular ampliada, en la qual la frontera entre desaprofitament i recurs es difumina cada vegada més.

Des del punt de vista energètic, les instal·lacions podran proveir-se de subministrament propi o de xarxes externes, depenent de la seva configuració final. No obstant això, l’autèntic repte de fons passa per assegurar un flux constant de matèries primeres, és a dir, de residus plàstics aptes per al procés, en un escenari en el qual les polítiques de reducció i reutilització també aniran guanyant protagonisme amb el temps.

Context global: només una petita part del plàstic es recicla

L’aposta de Tarragona pel reciclatge químic s’entén millor en mirar-la en perspectiva global. Les xifres que manegen les companyies i consultores de referència són contundents: es calcula que en el món es generen uns 350 milions de tones de plàstics a l’any, de les quals únicament una fracció reduïda acaba reciclant-se de manera efectiva.

Segons estimacions citades per les empreses promotores, només al voltant de 30 milions de tones, entorn del 9% del total, es reciclen actualment. En canvi, unes 70 milions es destinen a la incineració i prop de 250 milions acaben en abocadors o disperses en el medi ambient. D’aquesta última part, una porció gens menyspreable, de l’ordre de 10 milions de tones anuals, acaba contaminant els oceans.

Amb aquestes dades sobre la taula, el reciclatge químic es planteja com una eina addicional per a millorar els ràtios de recuperació, especialment referent a residus complexos, barrejats o contaminats que el reciclatge mecànic no és capaç d’assumir. No es tracta d’una solució única ni miraculosa, però sí d’un instrument més dins del ventall d’opcions per a reduir la pressió sobre abocadors i ecosistemes.

En l’àmbit europeu, a més, la qüestió no és només ambiental. Els especialistes insisteixen que el desenvolupament de tecnologies pròpies de reciclatge i valorització de residus és clau perquè Europa i regions com Catalunya redueixin la seva dependència de tercers països pel que fa a matèries primeres crítiques.

De manera similar al que ocorre amb les bateries o els microxips, s’obre una carrera per assegurar subministraments estables de materials bàsics per a la indústria. En aquest context, la possibilitat d’obtenir part d’aquestes matèries primeres a partir de residus plàstics o fraccions orgàniques es veu com una peça estratègica dins de les polítiques de sobirania i seguretat econòmica del continent.

Tarragona com a pol d’economia circular i química avançada

Tant la planta de Greenertis com la de 2G Chemical Plastic Recycling s’insereixen de ple en la tradició química i industrial de Tarragona. La demarcació alberga un dels complexos petroquímics més importants del sud d’Europa, i la integració d’aquestes noves tecnologies de reciclatge reforça la seva posició com a node clau en la transició cap a models més circulars.

L’entorn compta, a més, amb institucions científiques de referència, com l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), que han treballat en línies de recerca aplicades a la reutilització de residus i al desenvolupament de processos més eficients. Des d’aquest àmbit acadèmic se subratlla que el pas de la teoria a la planta industrial és essencial perquè els avanços de laboratori es tradueixin en impactes reals sobre el territori.

Experts del sector ressalten que estem davant una indústria que pràcticament no existia fa uns anys i que ara comença a prendre forma amb instal·lacions concretes, ocupació i cadenes de valor associades. L’expectativa és que, amb el temps, s’obrin noves oportunitats de negoci vinculades a l’optimització de processos, el disseny de productes més reciclables i la gestió integral de residus.

Al mateix temps, des de les pròpies empreses es reconeix que encara queda molt per investigar i perfeccionar. Tant en l’eficiència dels reactors com en la qualitat i estabilitat dels productes obtinguts, l’evolució tècnica pot ser ràpida si es manté la col·laboració entre indústria, administració i centres de coneixement.

Amb aquest teló de fons, la província de Tarragona es consolida com un laboratori a escala real de l’economia circular del plàstic a Europa, on es posarà a prova la viabilitat econòmica, ambiental i social del reciclatge químic a mitjà i llarg termini. El seguiment del seu funcionament oferirà pistes valuoses per a altres territoris que avaluïn implantar iniciatives similars.

El desplegament de les plantes de reciclatge químic a Tarragona i Flix combina inversió privada, suport públic, innovació tecnològica i aprofitament d’una sòlida base industrial prèvia per a abordar un dels grans reptes del nostre temps: què fer amb els plàstics que avui no es reciclen. La integració d’aquestes instal·lacions en el pol petroquímic tarragoní, la generació d’ocupació qualificada i la producció d’olis circulars que substitueixen al petroli converteixen a la província en un referent emergent d’economia circular, al mateix temps que reforcen l’autonomia en matèries primeres de Catalunya i del conjunt d’Europa.