Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha reconegut que el problema de finançament impedeix que continuï endavant amb el projecte de consolidació i rehabilitació del Poble Vell de Corbera d'Ebre, Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) des de 1993. L'actuació per conservar-lo es va presentar el 2021, dividida ja en nou fase amb l'argument que no hi havia els recursos. Tot el projecte es va quantificar en poc més de 3 milions d'euros, i va ser un encàrrec en resposta a la petició agònica del municipi de Corbera d'Ebre per no perdre aquest monument a la Pau, que està desapareixent pel pas del temps i una erosió, inevitable, però cada vegada més greu en l'actual context climàtic.
Elements de manteniment minimalistes i reversibles
Les obres de la primera fase van començar amb més d'un any de retard, a l'estiu de 2023. Segons Justícia, una actuació que havia de durar quatre mesos, es va acabar al gener de l'any passat i es va recepcionar el passat mes de novembre. En la visita del conseller Espadaler, s'han pogut veure alguns dels nous elements que milloren la seguretat del conjunt monumental.
L'arquitecta Anna Feu, de Feu i Godoy Arquitectura, ha explicat que s'ha intervingut per reforçar i estabilitzar parets i murs que encara estan drets i fer actuacions "poc invasives i minimalistes" per recuperar carrers i reforçar la seguretat del recorregut de visita. Són elements d'acer que es poden retirar si fes falta.
El Departament ha quantificat les actuacions dels últims anys en prop de 300.000 euros. La primera fase del projecte de consolidació estava pressupostada en uns 190.000 euros.
Recursos supramunicipals
El conjunt monumental és de titularitat municipal i el COMEBE gestiona les visites públiques, des que es va dissoldre l'Associació del Poble Vell fa dos anys. Els motius de l'extinció de l'organisme que sempre s'havia fet càrrec de Poble Vell ja van ser la falta de recursos i de relleu. L'alcalde de Corbera d'Ebre, Antonio Álvarez, ha insistit que el consistori no pot fer front tot sol al manteniment i a la recuperació d'aquest espai de memòria i el conseller Espadaler s'ha compromès a buscar més finançament, més enllà de les partides que preveuen els pressupostos prorrogats o els romanents, "quanties molt modestes", que s'hi ha pogut destinar aquests anys.
El conseller ha fet menció al 2% Cultural, a Infraestructures.cat, i a altres departaments del Govern i administracions que puguin aportar recursos. Tampoc es descarta que arribin recursos de patrocinadors privats. "La voluntat de caminar per aquest camí és clara. Cal veure quantes fases podem fer i buscar els recursos", ha dit Espadaler. "No ho farem tot de cop, això és altament improbable. No vull enganyar a ningú, però sí que continuarem", ha assegurat sense concretar quan.
Més plantilla i més recerca al COMEBE
Espadaler també ha presentat a la nova directora del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre). Es tracta de Marta Brú, elegida entre 23 candidats en un concurs meritori públic. Brull va ser nomenada el 16 de gener i ha explicat que vol iniciar una nova etapa, un cop consolidat el Consorci, que compleix 25 anys.
La directora del COMEBE ha reclamat que es "redimensioni la plantilla", actualment formada per sis persones -un tècnic i sis empleats de sala-, perquè sigui "adequada i estable". Brú també fa una aposta per incentivar i impulsar la recerca "pròpia i externa" i per "aprofundir" en aspectes del conflicte bèl·lic, com la perspectiva de gènere -que ja s'ha començat a treballar anteriorment- o l'impacte emocional i psicològic dels períodes de repressió.
La nova gerent del COMEBE també ha proposat que cal integrar "el paisatge natural, rural i agrícola" de la Terra Alta -i actius com la Via Verda- en el "paisatge bèl·lic i de memòria". "No es poden entendre els uns sense els altres. Els fets històrics es van produir en un medi concret, i el pas de la guerra va transformar aquest territori", ha dit Marta Brú.
El conseller de Justícia ha celebrat que el COMEBE hagi iniciat tràmits per "obrir portes i eixamplar-se" i incloure municipis com Tortosa, Benissanet, Móra d'Ebre o el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. "És l'instrument que permetrà fer més bé la feina i assolir l'objectiu que és el Mai Més. Conèixer, reconèixer i transmetre la nostra història és una responsabilitat col·lectiva, i considerem essencial arribar al jovent i interpel·lar-lo, garantint així la transmissió de la memòria", ha conclòs Espadaler.
