Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Una vegada més, Alcanar esdevé l’epicentre de la citricultura amb la celebració de les XXXII Jornades Citrícoles, una trobada que uneix coneixement tècnic, projecció econòmica, experiència gastronòmica i identitat col·lectiva. El futur del sector es projecta amb optimisme i amb la mirada posada en l’Expo-Cítric d’aquest novembre.
Les XXXII Jornades Citrícoles d’Alcanar es van començar a celebrar ahir dijous i acaben avui divendres al Teatre Auditori José Antonio Valls Subirats. Aquesta edició d’unes jornades més que consolidades serveixen per demostrar el potencial del cítric, més enllà del que és el propi cultiu. A l’Ebre sempre tenim la vista posada en l’arròs, però el del cítric és un sector econòmic de primer ordre, una font d’innovació, un recurs gastronòmic de qualitat i, sobretot, una part ben interessant de la identitat ebrenca. Per això, amb més d’un centenar d’assistents i catorze ponències de primer nivell, la cita reuneix productors, investigadors, tècnics i representants institucionals en un espai de debat i projecció.
Les jornades posen sobre la taula qüestions clau com la sanitat vegetal, la prevenció del malbaratament alimentari o les noves aplicacions culinàries dels cítrics. Són temes que incideixen directament en com entenem l’alimentació, unida a la sostenibilitat i al futur del camp.
Precisament, un dels principals valors de les Jornades és la seva capacitat de connectar la recerca científica i la innovació amb la pràctica diària de la pagesia. Amb ponències i debats s’analitzen els reptes de la citricultura en un context obligat pel canvi climàtic i les noves plagues, i també es proposen solucions que s’estan desenvolupant des de l’IRTA i altres institucions.
La dimensió experiencial d’aquesta edició està essent especialment rellevant. Els tastos gastronòmics amb cítrics posen en valor la riquesa culinària que ofereix aquest fruit, capaç de transformar-se en ingredient de plats tradicionals i en propostes d’alta cuina.
Poc se’n parla, o no prou, però els cítrics també són molt important a les comarques ebrenques. Formen part del paisatge, de l’economia i de la cultura quotidiana. I sobretot, com totes les feines que es fan amb esperit i a sol i serena, són símbol de treball, perseverança i qualitat. En un mercat globalitzat, on la competència no té entranyes, jornades com les d’Alcanar evidencien que la clau està en la diferenciació i en saber posar en valor el que val un producte de qualitat, de proximitat, saludable i amb segell propi com són els cítrics.
Aquests fruits juguen un paper destacat dins de l’oferta gastronòmica de les Terres de l’Ebre, i contribueixen a fer del territori una destinació que uneix turisme, natura i cuina de qualitat. El maridatge entre camp i taula és una realitat palpable, i les jornades d’Alcanar en són una magnífica demostració.
Per altra banda, les jornades d’enguany també tenen un significat especial, amb la mirada posada en el futur immediat. El 15 i 16 de novembre, Alcanar acollirà la primera fira citrícola “Expo-Cítric Alcanar”, que neix amb vocació de convertir-se en la referència europea del sector. L’Expo-Cítric serà una plataforma d’internacionalització, un aparador perfecte per mostrar al món la qualitat del cítric canareu i ebrenc, i una oportunitat per obrir nous mercats. Però, sobretot, serà una continuació natural de l’esperit de les Jornades per generar coneixement, compartir experiències i reforçar la identitat agrícola d’Alcanar, i de retruc, del territori.
Perquè el futur de la citricultura passa per adaptar-se als reptes globals, però també per reivindicar la singularitat local. I en aquest camí, Alcanar i les Terres de l’Ebre tenen molt a dir. Aquestes jornades, i la pròxima Expo-Cítric, són la millor prova que el cítric és un motor econòmic, però també, i sobretot, orgull de poble i símbol d’identitat.
Per Més Ebre a Editorial
