Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

Tortosa, capital del Renaixement

Publicat el 18/07/2025 00:00

La Festa del Renaixement torna a vestir Tortosa de la seva pròpia història. Ho fa per recordar al món que durant segles va ser un centre comercial, cultural i polític de referència.


Hi ha ciutats que tenen història, i n’hi ha que són història. Tortosa pertany a la segona categoria. Per això, quan a mitjans de juliol els seus carrers s’omplen de pendons, robes de vellut, abanderats i artesans, no es tracta només d’una festa, sinó d’una evocació viva, una reconstrucció emocional d’un passat que encara batega sota cada pedra de l’antiga muralla.


La Festa del Renaixement enguany arriba a la seva 28ª edició, i ho fa havent posat un llistó tan alt que era difícilment superable. Però només en teoria, perquè l’experiència diu que Tortosa és una ciutat poderosa en recursos imaginatius per superar, any rere any, aquesta cita tan imperdible, convertida en una afirmació d’identitat, un reclam cultural i una aposta pel coneixement i la memòria col·lectiva.


Durant el segle XVI, Tortosa va viure un moment d’esplendor. En ple Renaixement, la ciutat va esdevenir una cruïlla comercial i intel·lectual, punt de pas de mercaderies i idees que arribaven de la Mediterrània i més enllà. Famílies d’alt llinatge com els Cerdà, els Querol, els Bonet, els Cardona o els Puigvert, dirigien el pols econòmic de la ciutat impulsant iniciatives culturals i artístiques que la convertien en un referent. Amb elles, els gremis d’artesans i comerciants omplien els barris intramurs d’activitat i esperit emprenedor. El clima era propici al progrés en una Tortosa que creixia, i més que urbanitzar-se, es monumentalitzava.


Hi ha nombrosos testimonis materials i arquitectònics d’aquest període, fins al punt que han convertit Tortosa en la joia del Renaixement català i símbol d’una ciutat culta i oberta al món. Així, el traçat antic, les esglésies, les places i carrers estrets de la ciutat neuràlgica, encara conserven el batec de l’època en què Tortosa exportava cultura, ciència i comerç. L’intercanvi era constant. I malgrat els esdeveniments del temps i la història, aquest intercanvi mai ha deixat de fluir.


La Festa del Renaixement beu directament d’aquesta herència convertint-se en una commemoració, una manera de mirar com a ciutat i com a poble. Amb 59 espectacles programats, la festa omplirà la ciutat tot aquest cap de setmana amb vida i color, convertint-la durant quatre dies en un escenari únic. Destaca, enguany, la Primera Trobada d’Abanderats, una demostració d’habilitat i tradició que reforça els llaços amb altres ciutats europees que també reivindiquen el seu llegat històric a través de la festa i la cultura.


Però més enllà de la bellesa dels vestits, la música de carrer, les parades d’artesans, les tavernes o les representacions, el valor profund de la Festa del Renaixement és que col·loca les Terres de l’Ebre al centre del món de la reconstrucció  històrica des del vessant lúdic i social, al mateix temps que fomenta l’autoestima col·lectiva a través de la divulgació, la participació i la reivindicació d’allò que és propi.


Es poden comptar per centenars les persones que enriqueixen la festa, les entitats que hi participen, els voluntaris i voluntàries que fan possible que la ciutat es transformi. Ells i elles són l’autèntica ànima de la Festa del Renaixement, hereus dels que fa segles van fer de Tortosa una ciutat esplèndida. Avui, el patrimoni que van llegar es conserva, però també es viu, s’interpreta i es projecta.


Ara, la història és compartida, no només explicada, i per això mateix es converteix en una eina poderosa per entendre qui, com i perquè, i sobretot, cap a on. Per això, la Festa del Renaixement va més enllà de ser una postal o un reclam turístic: és un exercici de memòria viva que obre una finestra a una època definitiva, i ofereix una oportunitat per seguir construint el futur assentant-lo sobre les arrels sòlides del passat. La Tortosa renaixentista dona a tothom la benvinguda i es mostra com el que és: una ciutat que no s’ha oblidat mai de si mateixa. 

Per Més Ebre a Editorial


Comparteix aquest article


Fés el teu comentari







Amb el suport de: