Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
S’acaba una setmana complicadíssima al Baix Ebre. Els fets d’aquests darrers 5 dies quedaran a la memòria col·lectiva per dècades.
L’incendi del Baix Ebre ha cremat més de 3.300 hectàrees en 3 dies, i se situa al capdavant dels més devastadors que es coneixen, a la pole dels focs del que portem d’estiu. Arran d’això, els efectes ambientals, socials i climàtics fan saltar totes les alarmes.
Hi ha imatges que no s’obliden: la muntanya cremant-se, el fum cobrint l’horitzó, el soroll dels hidroavions, els veïns confinats a casa plens d’incertesa... Aquest és un dels episodis més greus dels darrers anys, perquè la calcinació de 3.321 hectàrees ha deixat en escac el paisatge, el medi natural, la seguretat de la gent, i ha tensat la capacitat de resposta dels cossos d’emergència, que han hagut de multiplicar el seu potencial reforçant-se amb l’acció de la UME i havent de repartir energia i mitjans en un altre incendi que ha afectat Segarra, Urgell i Noguera.
El foc al Baix Ebre es va declarar dilluns 7, cap al migdia, al terme de Paüls, a tocar de la carretera TV-3541. En menys d’una hora, les flames ja obligaven a activar el pla INFOCAT i a desplegar un dispositiu d’emergència que ràpidament es va intensifica amb un fort desplegament d’efectius, mitjans aeris i dotacions terrestres, que no pararia de créixer. Les condicions meteorològiques –vent fort, baixa humitat i altes temperatures– van ser l’escenari perfecte per al desastre.
El mestral bufava amb força, i el foc es va obrir camí cap a zones de difícil accés com la Moleta o la Coscollosa. El Parc Natural dels Ports, un dels pulmons verds més importants de Catalunya, va veure com 1.125 hectàrees quedaven arrasades per les flames. Fins a 18.000 persones d’onze municipis com Paüls, Xerta, Tivenys, Alfara de Carles, Roquetes o Aldover van ser confinades per seguretat.
L’actuació coordinada dels Bombers, Protecció Civil, Mossos, Agents Rurals, UME, voluntaris, Creu Roja i tants altres, va ser impecable. Aquests dies s’ha vist, un cop més, la capacitat d’un territori per respondre davant l’adversitat. Però també hem vist la fragilitat d’un entorn natural cada cop més exposat a episodis extrems. Els incendis ja no són excepcions: són advertències recurrents.
A mitjans de setmana, la superfície cremada a Catalunya aquest 2025 ja superava la de qualsevol altra campanya dels darrers quinze anys a aquestes alçades de l’any. No és casualitat. El canvi climàtic, amb onades de calor cada cop més freqüents, amb boscos estressats per la sequera i vents secs i càlids, fan que els incendis, on es declaren, siguin més virulents, ràpids i difícils de controlar.
Els incendis tenen conseqüències nefastes, amb pèrdua de biodiversitat, risc per a les persones, afectació a l’economia local -especialment agrícola i turística–, i també deixen cicatrius visibles durant dècades. Recuperar un bosc cremat no consisteix en replantar-lo, perquè cal recuperar un ecosistema sencer: arbres, matolls, ocells, mamífers, insectes, microorganismes... I és refer-lo en un context on potser el clima ja no serà el mateix que abans del foc.
La resposta política també ha estat ràpida. Tant el president de la Generalitat com el del Parlament, el president del Govern espanyol, alcaldes, regidors i tècnics del territori s’han posat al costat de la gent. Però sorgeixen preguntes: serà aquest incendi un punt d’inflexió? Es destinaran més recursos per netejar el sotabosc, recuperar paisatge agrícola, reforçar ADFs i vigilància? Cal prendre mesures encertades.
Tot i que les causes del foc encara s’investiguen, no podem obviar l’esgarrifosa realitat que molts incendis s’originen per accions humanes, ja sigui per negligència, imprudència o intencionalitat. Per això cal no abaixar mai la guàrdia. A l’estiu, qualsevol guspira és un perill. Una crema mal feta, una cigarreta mal apagada, una màquina agrícola fora d’hora poden desencadenar el desastre. El 90% dels incendis es podrien evitar aplicant la prudència.
Ara, el Delta i els Ports mostren les ferides. El paisatge canviarà i la normalitat serà una altra. Perquè quan el paisatge crema, el que es calcina és la natura, però també la identitat, el futur i la vida.
Per Més Ebre a Editorial
