Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L'onada de calor que ha colpejat aquesta setmana Catalunya, i especialment a les Terres de l'Ebre i les comarques de ponent, ha esdevingut un episodi estiuenc extrem. Però cal prendre’l com una advertència dels efectes del canvi climàtic, i un motiu per apel·lar a la responsabilitat col·lectiva per afrontar unes conseqüències que ja són el present.
Ha estat una setmana amb màximes que han superat els 40 graus a la costa i a l'interior de les Terres de l’Ebre. Municipis com Móra d’Ebre, Gandesa, Tortosa, Amposta o Deltebre, han registrat valors desèrtics, acompanyats d’una sensació de xafogor insuportable. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès alertes per calor intensa amb nivell 2 de perill sobre un màxim de 6; però moltes persones opinaven que l’escala es queda curta. Perquè cap termòmetre mesura la fatiga acumulada, el malestar o el risc sanitari d’aquesta calor extrema.
És la primera gran onada de calor de l’estiu, i ha jugat amb el termòmetre fent-lo pujar més de 10 graus per sobre del que és normal a aquestes alçades de l’any. I això, a més, en una estació en què moltes persones treballen a l’aire lliure en feines agrícoles, industrials o turístiques, amb jornades llargues i poc marge per evitar l’exposició solar.
Els efectes no són només físics. Aquesta calorada ha tornat a qüestionar la fragilitat del nostre sistema. Parlem de salut i de seguretat, d’ecosistemes i d’infraestructures. Els boscos i espais naturals de les Terres de l’Ebre pateixen amb aquestes temperatures: la sequera s’accelera, la vegetació s’asseca i el risc d’incendis ho posa tot en escac. Aquest estiu pot ser crític si no plou bé i aviat, i les temperatures es mantenen a l’alça.
L’impacte als ecosistemes és tan real com silenciós: l’estrès hídric de les plantes, la mortalitat dels peixos en rius i canals quan l’aigua s’escalfa massa, la migració forçada d’espècies que no poden sobreviure en aquestes condicions. Tot plegat configura un escenari de transformació accelerada del territori que tensa la biodiversitat i l’activitat humana que s’hi sustenta, com l’agricultura i la ramaderia.
En paral·lel, la calor extrema afecta la salut pública. Deshidratacions, cops de calor, insomni i complicacions respiratòries s’acumulen a les urgències de tot Catalunya, però a les comarques de l’Ebre, on el clima, d’entrada ja és calorós, cal reforçar els protocols de protecció. És per això que iniciatives com el pla Onada de calor del Departament de Salut són imprescindibles. Ara bé, l’adaptació climàtica ha de ser una prioritat política i institucional, i ha d’anar acompanyada d’una pedagogia ciutadana per saber com protegir-se, com actuar i com cuidar els altres.
Aquesta onada de calor no és un fet aïllat. El 2022 va ser l’any més càlid registrat mai a Catalunya, amb més de 40 dies i nits de calor extrema; el 2023 i 2024 van repetir la tendència; i aquest 2025 ja apunta maneres. El món científic fa temps que alerta de que episodis com aquest seran més habituals, més llargs i més intensos, i ja no seran excepcions.
Com a societat, hauríem de reclamar solucions estructurals: planificació urbana verda, xarxes de refugis climàtics, millores en el parc d’habitatge, i polítiques energètiques que garanteixin un ús sostenible dels recursos. Però també cal un canvi cultural i de mentalitat, i segurament aquest és el principal repte: adoptar una nova manera d’entendre la relació amb el nostre entorn i amb el clima que ens envolta.
Aquest estiu acaba de començar i ja ha deixat clar que no serà un més. Ahir dijous va començar la canícula del 2025 i ja es veu a venir què passarà el proper mes, fins que s’acabi l’11 d’agost. A les Terres de l’Ebre, com a tot arreu, caldrà conviure amb la calor, però també fer-hi front amb consciència i responsabilitat. I com que la calor ens afecta a tothom, la resposta ha de ser col·lectiva.
Per Més Ebre a Editorial
