Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fa pocs dies, l’anunci que Móra la Nova és una candidata tinguda molt en compte per a acollir una de les primeres gigafactories d’intel·ligència artificial (IA) d’Europa, ha sacsejat les Terres de l’Ebre. Un projecte -perquè de moment només és una proposta- que es presenta als ulls de gent, institucions i empreses, com una promesa de futur, captació i retenció de talent i desenvolupament.
Anem per passos aclarint conceptes, perquè la gigafactoria està en boca de tothom, però no tothom sap en què consisteix. Som-hi! Les IA gigifactories són infraestructures dissenyades per desenvolupar, entrenar i implementar models i aplicacions d’IA molt grans, de fet, a una escala sense precedents. Llavors, això indica que les Terres de l’Ebre tenen davant seu una oportunitat històrica que, si es consolida, pot marcar un abans i un després en la seva trajectòria econòmica i social. L’anunci que Móra la Nova és candidata a acollir una gigafactoria europea d’intel·ligència artificial, amb una inversió estimada d’entre 3.000 i 5.000 milions d’euros, ha posat la comarca de la Ribera d’Ebre i, de retruc, tot el sud del país al centre del mapa europeu de la innovació tecnològica.
L’aposta està liderada per un consorci público-privat en el qual es compten gegants del sector com Telefónica, Nvidia, Multiverse i altres, i compta amb el suport explícit i declarat tant del Govern espanyol com de la Generalitat de Catalunya. De fet, des de fa anys Catalunya ja compta amb un ecosistema tecnològic de primer nivell, en el qual destaquen el Parc del Sincrotró Alba, que és una referència digital al sud d’Europa, o el Barcelona Supercomputing Center, només per esmentar-ne alguns. Ara, però, el focus es desplaça cap al territori, en concret, cap a un polígon industrial pertanyent a l’INCASOL al terme de Móra la Nova, que durant dècades ha viscut a l’ombra de les centrals nuclears i que en breu pot renéixer com un node d’IA de referència internacional.
Però no és només una qüestió d’inversió. El que realment colpeja amb força és el relat que acompanya la proposta: el relat de la reconversió d’un territori que sovint ha donat molt més del que ha rebut; però aquesta història apunta cap a una nova etapa: la de les energies del passat cap a les tecnologies del futur. De fet, l’alcalde de Móra la Nova, Jesús Álvarez, apuntava en una entrevista recent, que “això no és un projecte de poble ni de comarca, és un projecte de país i d’Europa. Estem a la final de la Champions League.”
Perquè sí, el que hi ha en joc aquí és molt més que una infraestructura. És la capacitat d’atreure i retenir talent, d’establir un clúster d’empreses tecnològiques, de crear ocupació qualificada i de donar resposta a la gran pregunta que fa anys que plana sobre l’Ebre: què passarà el dia que les nuclears tanquin? Aquesta pot ser una possible resposta que fuig de ser una promesa buida per presentar-se con una oportunitat real d’enfortir la cohesió social, de generar riquesa i de posicionar les comarques ebrenques com a motor de la transformació digital del país.
El camí tot just està en fase de candidatura i la competència amb altres territoris serà dura. Però s’ha posat la primera pedra a un projecte tècnicament sòlid, estratègicament ben situat i que a més, genera consens. Govern, institucions, societat civil i empreses hi veuen una oportunitat clara i tot un repte.
Les gigafactories d’IA són una aposta europea per reforçar la sobirania tecnològica. Estem parlant d’instal·lacions capaces de processar i entrenar enormes volums de dades, amb més de 100.000 GPUs de darrera generació, que poden situar la UE a l’avantguarda mundial. Disposar d’una d’aquestes plantes al cor de la Ribera d’Ebre seria un avanç cap a la transformació i una mostra que comarques i territoris que s’han vist com a perifèrics, ara poden convertir-se en centrals. Com deia el delegat del Govern a l’Ebre, Joan Castor Gonell, “aquesta candidatura pot ser una de les grans portes d’entrada al futur per al nostre territori”. Tan de bo així sigui.
Per Més Ebre a Editorial
