Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La notícia saltava aquesta setmana: la Generalitat i l’Estat unificaran els plans de protecció del delta en un sol document que es farà públic al setembre. El necessari consens institucional, arriba tard, però arriba, i obre la porta de l’esperança a un territori amenaçat, però amb un ecosistema únic.
El delta de l’Ebre fa anys que demana auxili. L’alerta sobre la seva fragilitat no és nova, però urgeix que tothom en sigui conscient, especialment les administracions de les que depèn el seu benestar i supervivència. Salvant circumstàncies malignes com els temporals, la pujada del nivell del mar, la regressió de la línia de costa, la salinització dels sòls i altres factors que el posen en perill, si no es fa res aviat, es pot posar en perill la continuïtat de la biodiversitat i el model de vida de centenars de famílies que viuen de l’arròs, de les hortes, de la ramaderia o de les activitats turístiques, que van lligades, també, a la cultura i la identitat del territori.
Llavors, l’anunci que la Generalitat i el Govern espanyol treballaran conjuntament i de forma coordinada per la protecció i preservació del delta, és una bona notícia, especialment si aquesta acció és àgil i sobretot, efectiva. Així, per primera vegada, es parla de crear un full de ruta amb una cronologia clara i amb la descripció d’unes actuacions concretes, pactades, i supervisades per una comissió tècnica mixta. Per anar bé, segons han anunciat, aquest document hauria d’estar enllestit al setembre per començar a aplicar els seus acords de forma immediata.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, es van reunir per consensuar quin serà el següent pas amb aquesta voluntat. I és que fins ara, les administracions havien treballat en paral·lel, sovint amb visions no sempre coincidents, generant desconcert i sensació d’estancament. Ara, el repte és que la voluntat política cristal·litzi en un compromís pressupostari suficient, i que la feina tècnica no es dilati més.
Els reptes són múltiples. Cal combatre l’avanç del mar que provoca la salinització de les aigües i dels sòls, especialment a les zones més baixes, i posa en risc la viabilitat de les collites comprometent la qualitat de les terres. Per altra banda, la pèrdua de sediments, conseqüència directa de la gestió dels embassaments aigües amunt i els anys continuats de sequera, ha compromès l’equilibri natural que alimentava el Delta, deixant el territori més exposat i vulnerable que mai. La tempesta Glòria, les DANA successives i la falta de pluja suficient han actuat com a catalitzadors d’una degradació que ja era latent.
Davant d’aquest escenari, el nou full de ruta que s’ha anunciat haurà de prioritzar accions immediates i de futur. La restauració de dunes, la protecció de les badies, la recuperació d’hàbitats i la injecció controlada de sediments han de ser línies d’actuació inajornables. Però també caldrà tenir en compte el paper actiu dels agents locals, que han estat sempre a primera línia, tant en la denúncia com en la proposta.
El delta necessita inversió, sí, però també escolta i respecte per entendre’l i protegir-lo amb un model d’acord entre administracions, durador i sòlid, que no pot dependre dels cicles electorals ni de les conjuntures polítiques. La resposta a l’emergència ambiental i territorial és prioritària.
Des de les Terres de l’Ebre, aquesta nova etapa s’ha d’observar amb atenció i exigència. Serà clau veure com es concreta la comissió tècnica mixta, de quins recursos disposarà, i com es garantirà que les accions arribin a temps. Aquest document arribarà amb la tardor, i llavors caldrà vetllar perquè no es torni a perdre un temps que el delta no es pot permetre.
El delta, amb la seva riquesa ecològica, la seva gent i el seu patrimoni, mereix un futur que de ben segur només serà possible si s’actua amb fermesa i de forma conjunta.
Per Més Ebre a Editorial
