Com a eufemisme fot fer gràcia: la idea d’una bèstia màgica que forma part de l’ideari fabulós i llegendari de la nostra cultura, i que no existeix. Ara, si parlem del nou Hospital de les Terres de l’Ebre, la cosa pren un altre caire.
Les Terres de l’Ebre tenen un deute pendent: la construcció d’un nou hospital universitari. Una reivindicació que ja fa gairebé vint anys que plana sobre el territori i que, malgrat haver-se convertit en lema electoral i promesa institucional recurrent, continua a l’aire. Fa unes setmanes, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, confirmava la nova ubicació per a la infraestructura als terrenys de la Raval de la Llet, al barri de Sant Llàtzer de Tortosa. 84.000 metres quadrats, lluny de qualsevol zona inundable i amb accés des de l’eix de l’Ebre. Sembla una bona notícia, i ho és, però arriba després de massa ajornaments i anuncis incomplerts.
Aquest cop, la Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa han escollit conjuntament l’emplaçament del terreny que, segons les autoritats, compleix les condicions urbanístiques i ambientals exigides pel departament de Salut i permetrà construir un centre de referència que substitueixi l’Hospital Verge de la Cinta, amb greus problemes d’accessibilitat i un espai molt limitat.
Ara bé, més enllà de l’anunci, el territori demana celeritat i compromís real. En aquest punt cal reconèixer la feina de la Plataforma per un Nou Hospital Universitari a les Terres de l’Ebre, que fa mesos i anys que manté viva la pressió social. El seu president, Miquel Franch, ha mostrat la seva desconfiança per la falta de concreció, fins al punt que la plataforma ha arribat a elaborar una proposta de calendari d’execució, mentre exigeix fets que transcendeixin les bones paraules.
Cal tenir present que el nou hospital suposarà una necessària millora en la qualitat assistencial, perquè el nou hospital és l’única manera de garantir una sanitat apropiada per a una població envellida, geogràficament dispersa i allunyada de les poblacions més grans. I això tenint en compte que l’actual Verge de la Cinta no pot assumir les necessitats del territori perquè és una instal·lació antiga, amb mancances estructurals i amb un accés complicat tant per als pacients com per als professionals.
D’altra banda, la construcció d’un hospital universitari també contribueix a donar un salt qualitatiu. El rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès, ha obert la porta a estudiar la implantació d’estudis de medicina al campus Terres de l’Ebre, comptant que es disposarà d’una infraestructura hospitalària moderna. Això implica formació, retenció del talent, investigació i establiment de professionals en un moment on la falta de personal sanitari és una preocupació apremiant i transversal. Una aposta d’aquesta mena tindria un impacte ben positiu en l’àmbit assistencial, però també en l’econòmic, l’acadèmic i el social.
A hores d’ara, després de 20 anys d’espera, la ciutadania està cansada de titulars que mai acaben de materialitzar-se, de continues picabaralles entre polítics que van i venen, i d’esperes que al final, afecten els receptors del servei sanitari: els pacients. Ara per ara no hi ha dates ni projecte, només intencions. Per això, la Plataforma diu que comencen des de menys zero. La credibilitat de les institucions passa per dotar aquest projecte d’un calendari realista, transparent i públic, així com per garantir que l’obra no quedarà lligat a les pugnes partidistes municipals o autonòmiques presents o futures.
Així, l’anunci de la nova ubicació de l’Hospital que la consellera Paneque va fer per Sant Jordi, amb l’acord de l’Ajuntament de Tortosa, ha de ser el punt de partida d’una obra necessària, justa i urgent que compti amb el consens institucional, la implicació tècnica i política, i sobretot amb la veu del territori col·locada al centre de les decisions. El nou Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre ha de deixar de ser un animal mitològic. Ha de ser un compromís tangible, correcte en temps i forma, i ha d’arribar a tothom ja mateix.
Per Més Ebre a Editorial