Aquest dilluns 28 d’abril de 2025, cap a les 12.30h del migdia, va succeir quelcom inaudit, inesperat i fins ara inexplicat: se’n va anar la llum. I no a una casa o a una barriada, sinó a tota Espanya, Portugal i una part d’Europa.
El tall elèctric va provocar incomptables problemes: persones atrapades en ascensors que en aquell moment funcionaven, la desaparició dels semàfors, l’aturada de trens i metros, negocis inactius que no podien abaixar la persiana, universitats tancades, classes suspeses, hospitals, residències i centres sanitaris tirant de generadors, caiguda d’Internet, de les línies telefòniques i de totes les comunicacions, i fins i tot, afectacions en el subministrament d’aigua. És a dir, un caos absolut que va enxampar a tothom per sorpresa. Aquesta situació, ràpidament va enfosquir l’ànim de la gent, que sense electricitat es movia entre el desassossec i la impaciència.
A través d’algun transistor, dels que encara funcionen amb piles, es va aclarir que l’apagada era massiva i que n’hi havia per hores. Cap a les 8 del vespre, el president Illa va comparèixer per explicar que no se sabia què havia passat, però que en aquell moment, la recuperació del servei era d’un 26% a Catalunya, xifra que s’aniria incrementant amb el pas de les hores fins aconseguir que el dimarts fos una jornada normal.
Ara bé, passats 4 dies, encara no s’ha aclarit a l’opinió pública què va provocar aquesta gran apagada. Es va dir que potser l’havia causat un incendi en algun punt de la xarxa al nord de Catalunya-sud de França; es parlava d’una avaria massiva, i els conspiranoics argumentaven sobre ciberterroristes que, seguint ordres de Putin, iniciaven una nova guerra armats amb bombes de grafit.
Sense una explicació raonada, les teories es van superposant les unes a les altres, però el cert és que la gràfica de les fonts de generació d’electricitat abans i després de l’apagada (facilitada per la Red Eléctrica de España), parla per ella sola. Llavors, quina podria ser una teoria explicativa? El condicional (podria) no descarta cap conjectura, però l’explicació més plausible diu que l’apagada podria ser causada per un desfasament en la tensió, perquè l'electricitat que arriba a les llars no és contínua, sinó que oscil·la entre 220 volts 50 hertz.
D’acord amb els experts, una central nuclear té capacitat per injectar corrent a la xarxa de manera alterna, però els aerogeneradors, els molins i les plaques solars, emeten corrent continu que cal transformar en corrent altern. Per aconseguir-ho es necessita que una central emeti entre 220 volts i 50 hertz, i sincronitzar-se amb el corrent que es genera a partir de les energies renovables. A banda, un dels principals problemes, és que l'electricitat a gran escala no es pot emmagatzemar i cal consumir-la a mesura que es va generant, sense que es produeixi sobre demanda ni sobre producció, mantenint un equilibri tan estable com ajustat. Si no és així, el sistema pot col·lapsar, tal i com ha passat.
Llavors, a mesura que una nuclear genera electricitat es poden afegir plaques solars i molins de vent, que incrementen l’electricitat que aporta aquesta central nuclear, sempre procurant que la producció i la demanda vagin de la mà. L’incident va succeir al migdia, quan les plaques solars estaven a ple rendiment i per tant, s’estava utilitzant molt poca electricitat de les centrals nuclears i tèrmiques, en contraposició a l’entrada massiva d’energia solar. En aquest punt podria ser que es produís el desequilibri i, immediatament, la caiguda del sistema elèctric.
De fet, a l’hora de recuperar la normalitat, l’energia nuclear no entra dins la gràfica, perquè les nuclears no es poden engegar i apagar com si prem un interruptor.
Una altra qüestió és que, segons el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en el moment de l’apagada havien desaparegut 15 gigawatts, és a dir, 15.000 milions de watts, i podria ser que fos això el que va fer “saltar els ploms”.
En tot cas, el perquè del desajust, o el perquè d’aquesta pèrdua de gigawatts, i l’explicació d’aquestes o d’alguna altra teoria, és el que els tècnics hauran d’argumentar. També, si pot tornar a passar i si és veritat, al final, que el sistema elèctric i nosaltres mateixos, som així de vulnerables.
Per Més Ebre a Editorial