Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Sant Jordi es confirma, un any més, com una de les dates més importants del calendari cultural a casa nostra. També a les Terres de l’Ebre, on el llibre i la rosa esdevenen símbols de convivència, identitat, participació i ganes de sortir al carrer.
La diada torna a deixar bones sensacions arreu del país, i les Terres de l’Ebre no en són una excepció. Amb l’arribada del bon temps i la coincidència del 23 d’abril en dimecres laborable, milers de persones van sortir al carrer per passejar, comprar llibres i roses i, sobretot, per participar d’una tradició que continua demostrant una vitalitat admirable.
Segons dades preliminars del Gremi de Llibreters, a Catalunya les vendes de llibres es van mantenir a l’alça, i es calcula que en un sol dia es van vendre prop de 2 milions d’exemplars, amb una facturació que supera els 26 milions d’euros. A l’Ebre, el balanç també és positiu: llibreries i parades de diferents municipis com Tortosa, Amposta, Móra d’Ebre o La Ràpita van notar una gran afluència de públic, especialment en franges de matí i tarda, amb les escoles i entitats culturals com a grans dinamitzadores de la jornada.
Una de les característiques de Sant Jordi és la implicació del teixit associatiu. Parades de col·lectius de tota mena van compartir espai amb les llibreries i floristeries tradicionals, generant una imatge coral que és una mostra de la riquesa del territori.
També es consolida la presència d’autors i autores locals que presenten i signen les seves obres, convertint Sant Jordi en una oportunitat per posar en valor la producció literària que es fa des del sud del país, sovint en català i amb temàtica vinculada al territori. Llibres d’història local, memòries familiars, contes infantils o novel·la negra han tingut bona acollida entre un públic cada cop més interessat en el que s’escriu des de casa.
A banda del component cultural, les floristeries ebrenques van vendre milers de roses i com sempre, la més demanada, va ser la vermella, tot i que es van veure tendències noves com les roses d’altres colors, híbrides i les combinacions amb paper ecològic.
Curiosament, la diada de Sant Jordi manté algunes particularitats, fàcilment exportables, com ara intercanvis de llibres, fires d’artesania, marató de lectures en veu alta i, naturalment, la presència continuada del drac en el format més festiu possible, perquè a cada població el drac té la seva pròpia personalitat i fesomia. Tot plegat, noves propostes participatives, la imaginació al poder, que ajuden a ampliar el públic i a adaptar als nous temps una festivitat que no esgota els seus recursos, i sobre la qual, han posat els ulls agents internacionals, perquè com la de casa, no hi ha cap altra celebració de Sant Jordi al món.
Aquesta és una diada singular i carregada de sentit, de valor simbòlic —recordem que Sant Jordi és el patró de Catalunya i coincideix amb el Dia Internacional del Llibre— sinó també perquè esdevé un indicador de la salut cultural del país. I en aquest sentit, les Terres de l’Ebre responen, un any més, amb una aposta claríssima per la cultura de proximitat i en català.
Aquest Sant Jordi ha sigut una nova lliçó: una que recorda que no cal un gran escenari per fer una gran festa. La gent surt al carrer, comparteix roses, llibres, i això fa que es senti part d’una celebració col·lectiva que dona sentit a com entenem i vivim la cultura. I això, a l’Ebre, ho sabem fer rebé.
Per Més Ebre a Editorial
