Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
És un miracle de la tecnologia: quan volem, prement un botó, l’electricitat arriba puntual a tot arreu. Avui en dia som electricodepenents en tots els sentits, i quan hi ha una apagada ens inquietem plens d’inseguretat, fins que de cop i volta, el miracle reviu, i amb ell, els milers de beneficis que aporta.
Ara bé, això té un preu i tots els consumidors ho sabem. La fluctuació d’una factura indexada pot portar al desmai quan la subhasta de l’electricitat fa que el preu del MWh pugi o baixi d’una forma (que pot semblar) arbitrària, i que aporta grans beneficis a les més de 400 facturadores que operen al mercat, gestionant les línies que, en el cas de Catalunya, pertanyen a FECSA.
L’electricitat està considerada una energia secundària i per obtenir-la cal transformar algunes energies primàries. Per tant, cal produir-la, distribuir-la i facturar-la, és clar.
Hi ha dos models de generació d’electricitat: un és amb els recursos renovables presents a la natura, com l’energia eòlica, hidràulica o solar. I l’altra model, amb els recursos no renovables, limitats i molt més contaminants, com la crema de carbó, petroli, gas, i l’energia nuclear.
Pràcticament el 80% de l’electricitat que es genera a Catalunya és nuclear, provinent de les centrals Ascó I, Ascó II i Vandellós II. L’electricitat es genera a l’extrem sud de Catalunya, però els consumidors estan escampats per tots els punts del país, obligant a crear grans extensions de xarxes elèctriques de molt alta tensió per transportar l’energia a la resta de punts cardinals. I encara bo que aquest, com deia en Llac, aquest és un país petit.
Com tot, les centrals nuclears tenen una vida útil i en aquest moment, quan s’està lluitant contra el canvi climàtic i a favor de la descarbonització, l’adequació de les nuclears es posa en entredit.
Per això la Generalitat va decidir l’any 2021, crear els Fons de Transició Nuclear. Aquí la paraula forta, la keyword és transició, entesa com l’acció de passar més o menys ràpid, d’un estat a un altre. En el cas de les nuclears es vol passar de la generació de l’energia per mètodes contaminants a una cultura verda. Per això les centrals nuclears es tancaran en un termini d’uns 10 anys. Això implica la desaparició d’uns 3.000 llocs de treball directes, incidint en diversos municipis de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. I ampliant el cercle, del Priorat i el Baix Camp.
Els Fons de Transició Nuclear (FTN), dotats amb 60 milions d’euros anuals, tenen com a objectiu finançar les accions de desenvolupament socioeconòmic i de canvi de paradigma energètic a les zones afectades pel tancament de les centrals, a nivell econòmic i social.
Els FTN provenen d’un projecte de llei de mesures fiscals que es finança amb el 20% dels ingressos relacionats amb la producció d’energia. L’objectiu és transformar el teixit empresarial i emprenedor de la zona i fer més àgil l’economia, generant llocs de treball en noves àrees productives. Sense aquests impuls seria fàcil que el territori que viurà la desnuclearització, caigués en una certa penúria.
El cronòmetre ha iniciat la marxa enrere. Fins a l’octubre es poden presentar projectes que es puguin finançar amb els recursos del FTN d’enguany. Aquest procés és una oportunitat, però sobretot un repte. I dels majúsculs, perquè representa una nova forma d’enfocar la utilització de l’energia a la vida, el treball, l’economia, aspectes que incideixen en la quotidianitat més immediata de tantes i tantes persones.
Per Més Ebre a Editorial
