Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Les Terres de l’Ebre sempre són font de notícies. Una de les notícies més importants ha sigut el desastre que va causar la darrera DANA, però també les infraestructures, els projectes, i una visió positiva del territori de cara al futur, especialment amb la inversió que suposa el Fons de Transició Nuclear.
Joan Castor Gonell és el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i parlem amb ell de la DANA i d’altres temes en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Delegat, un dies després del pas de la DANA Alice, en quin punt ens trobem?
Estem posant solució, tan ràpid com podem, als desperfectes ocasionats. El Govern posa els mitjans i recursos per ajudar els ajuntaments ben ràpid. L’emergència inicial era restablir els accessos perquè els pagesos poguessin accedir a les seves terres, a les exploracions ramaderes i a les finques. L'ACA està netejant barrancs, sobretot a les zones més properes als nuclis urbans i als punts d'arribada dels barrancs al mar. També la restitució de vies com la C-12, que va estar un parell de dies tallada i se li va donar pas alternatiu. A nivell econòmic, la DANA va tenir els seus efectes més grans el 12 d’octubre, i el 14 va tenir lloc el primer Acord de Govern, destinant una partida de 10 MEUR per ajudar els ajuntaments, i ajudes extraordinàries facilitant el crèdit que en situacions d'emergència el govern de l’Estat dona en forma d’ajudes. El que s'intenta és avançar diners per fer les reparacions ràpid i que les afectacions es puguin resoldre en el mínim temps possible.
S'ha pogut determinar la totalitat dels danys ocasionats per la DANA?
Encara no. Els ajuntaments els estan avaluant per poder presentar al Govern les sol·licituds d'ajut. Entenem que són danys importants, que s’han d’avaluar i quantificar bé. Els ajuntaments tenen tres mesos per presentar la valoració dels danys, tenint en compte que aquests aiguats cada vegada es produeixen més sovint i no tenim temps de recuperar les infraestructures. En aquest aspecte hi ha un tema que caldrà canviar, i és que la llei permet actuar per emergència, amb la condició de restituir les infraestructures tal com estaven. Però l’objectiu aconseguir una adaptació legislativa perquè la reparació de la infraestructura pugui ser restituïda i millorada, adaptant-la al canvi climàtic.
Pel que fa als camins, barrancs i passos d'aigua, quina serà l’actuació a partir d’ara?
El president de la Generalitat, Salvador Illa, l’endemà dels aiguats va visitar les Terres de l'Ebre, i va convocar reunions amb el director de l'ACA i el president d'iNFRACAT, per començar a treballar en la situació dels barrancs. Ens trobem que algun tram de barranc està envaït per finques agrícoles, i per l’urbanisme que va créixer els últims 40 o 50 anys, amb edificacions que estan mal situades perquè afecten l'amplada que necessita el barranc per fer passar l’aigua. Per això també es va aprovar un Pla Director, amb un Acord de Govern de 37 MEUR per un seguit d'actuacions importants en un període de cinc anys sobre els barrancs, i evitar riscos per a la població que hi viu a prop, tant per a les persones com per als seus béns.
En aquest aspecte, el sistema d’avisos pel mòbil va anar bé del tot?
Sí, la veritat és que des que l'episodi de pluja va començar el diumenge, però des de divendres ja se seguia la situació d'alerta i com la DANA anava evolucionant. Tenim un sistema de predicció meteorològica que funciona molt bé, però com l’episodi acaba sent al final, ningú ho sap, perquè és difícil de preveure i de localitzar-lo en un punt determinat. Aquí voldria fer un aclariment. Algú comentava en una reunió al Parlament, que considerava que l'alarma era una invasió de la intimitat. Evidentment, és un benefici per a la ciutadania per evitar que haguem de lamentar mals majors. Crec que això la ciutadania ho hauria d'entendre.
Delegat, canviem de tema. A l’octubre es va fer l'avaluació de la gestió del Fons de Transició Nuclear. Com va anar?
La veritat és que la satisfacció és important, per la quantitat de projectes que han tirat endavant les empreses, per la inversió que econòmicament suposa, i pels llocs de treball que s'han creat. La valoració només pot ser positiva. És un objectiu important, a part d'ajudar les empreses, que també es puguin portar a terme millores de les infraestructures agràries i els regadius. Estem parlant de que 1.500 empreses s'han pogut beneficiar i s'han creat més de 650 llocs de treball. Llavors, si aconseguim tenir unes bases fixes i les empreses saben que anualment tenen aquesta possibilitat de finançament, s'aniran preparant i aniran invertint millor.
Estem parlant només d’empreses del territori?
Parlem de dos tipus d'empreses: les empreses del territori que volen créixer, invertir, innovar i internacionalitzar-se, i després d’empreses que volen venir a Terres de l'Ebre perquè poden tenir ajuts importants que en altres llocs no tindrien. A nivell econòmic, Catalunya està a dalt de tot i Terres de l’Ebre estem de moda. Hi ha recursos per ajudar a les inversions en un lloc, l’Ebre, on s'hi viu bé. També fem esforços per evitar la fuga de talent i per recuperar el que hi ha a fora. De moment, el Fons estan generant possibilitats i oportunitats.
Els propers 5-6 anys es seguirà en la mateixa línia, fins arribar al tancament de les nuclears cap al 2030-2031?
Sí. El Fons de Transició Nuclear ve d'un impost que paguen les nuclears per la producció i emmagatzematge de l'energia nuclear. L'objectiu és veure si podem generar prou energia alternativa; i aprofitar, mentre duri l'impost, per fer aquestes inversions. Molts recursos estan vinculats a establir aquesta energia neta i sostenible i jo crec que estem fent una utilització transversal del tema, pensant en créixer econòmicament, en generar llocs de treball, i generar energia sostenible.
Abans d’acabar...
És important reconèixer la voluntat de la Generalitat a tots els nivells. En els 20 anys que he sigut alcalde, mai cap conseller s'havia dirigit a mi quan tenia un problema, i actualment els consellers parlen amb els alcaldes, i fins i tot el mateix president, quan cal, truca als alcaldes per posar-se a la seva disposició. I això ho valoro d'una forma extraordinària. Com a Govern està bé que vulguem treballar per una prosperitat compartida que ha d'arribar a tots els territoris. Llavors, si som capaços d'aprofitar aquesta voluntat del govern, podem tenir un canvi important en aquelles coses que durant tants anys havíem estat reivindicant. Com a delegat del Govern puc dir que la voluntat del Govern és aquesta. Per això, de vegades em molesta quan es cau en el desànim parlant de temes com, per exemple, el nou hospital. La voluntat per fer-lo hi és tota, i el govern està treballant perquè les infraestructures importants que fan falta a Terres de l'Ebre es puguin portar a terme. Tot té la seva tramitació i costarà el que costarà, però la voluntat hi és tota. Veurem com podem avançar i com podem lluitar.
Per Roser Pros-Roca a Editorial
