Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El nou curs 2025-2025 ha començat oficialment el dia 9 de setembre. Arrenca amb menys alumnes als centres, però amb més docents, fet que dona resposta a les repetides demandes de la comunitat educativa. També comença amb la implantació de mesures com la prohibició del mòbil a les aules i un reforç en l'atenció inclusiva. A les comarques ebrenques es destinen nous recursos per millorar l'equitat i la qualitat educativa.
El curs 2025-2026 ha començat amb menys alumnes però més professorat. En el conjunt de Catalunya hi ha 1,6 milions d’alumnes, en tots els ensenyaments que van des d’infantil fins a Bat i Cicles Superiors. La davallada és de més de 2.200 estudiants, respecte de les xifres de l’any passat.
A les Terres de l’Ebre, l’alumnat és de 29.311 estudiants, una davallada de 623 respecte al curs anterior. Per exemplificar aquesta afirmació, només en el cas dels alumnes d’I3, la mitjana de baixada en percentatges a les comarques ebrenques, és d’un 253%. Tot i això, hi ha 2.514 docents de tots els nivells, 46 més que l’any passat. “Apostem per reforçar els equips docents per assegurar que cap alumne es quedi enrere, i que la baixada del nombre d’alumnes serveixi per millorar l’atenció personalitzada”, ha afirmat la consellera d’Educació, Esther Niubó, en la presentació pública del curs.
Aquest increment de professorat té diferents efectes, com ara reduir ràtios i reforçar l’acompanyament. Segons dades del Departament, s’ha fet un esforç per consolidar el finançament de les etapes primerenques, amb més recursos per a l’educació infantil i els ensenyaments post obligatoris, especialment la FP.
La consellera Esther Niubó ha posat l’accent en l’objectiu que s’ha marcat la Conselleria aquest curs, que és la millora dels resultats educatius. Així, es mantindran algunes de les accions engegades el curs passat i es reforçaran les concrecions dels aprenentatges curriculars de totes les matèries. També s'ampliarà el nombre de centres de la xarxa de competència lectora, s'augmentarà el nombre d'auxiliars de conversa en anglès i diferents centres treballaran en els plans de millora de les matemàtiques.
El català es visualitza des de la conselleria com "una eina d'integració, en cap cas d'imposició". La consellera Niubó ha comentat en aquest aspecte que "la llengua catalana és el centre de gravetat entorn del qual construïm un espai comú on tot l'alumnat pot aprendre, conviure i créixer en igualtat de condicions". També ha afirmat que el model no separa l’alumnat per motius lingüístics, sinó que promou una educació inclusiva i integradora.
Aquest curs també és significatiu per les inversions en infraestructures educatives al territori. A Tortosa, per exemple, s’han inaugurat dues noves escoles bressol municipals, Lo Gambusí al barri de Ferreries, i Rubí i Rufolet a el Temple. Amb l’inici de l’activitat escolar, aquestes noves escoles bressol també han obert portes aquest setembre. Aquests equipaments permeten ampliar l’oferta de places de 0 a 3 anys i responen a una de les demandes més sentides de les famílies tortosines. Les obres han estat finançades amb Fons Europeus Next Generation i el pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona.
Per la seva banda, l’Ajuntament d’Amposta ha invertit 100.000 euros en la millora dels centres educatius de la seva titularitat. Entre les actuacions hi ha la nova rampa d’accessibilitat a la llar d’infants La Gruneta, la primera fase de climatització de les escoles Miquel Granell, Soriano-Montagut, Consol Ferré i Agustí Barberà, que s’acabarà d’executar en les pròximes setmanes, i la renovació de les instal·lacions de la cuina de l’Agustí Barberà.
Altres poblacions, com Deltebre, també han presentat novetats per al curs 2025-26. Deltebre ha encetat el curs amb 1.604 alumnes i amb noves mesures per reforçar l’equitat educativa, com el desplegament del Pla Educatiu d’Entorn. Altres municipis ebrencs, com Amposta i Móra d’Ebre, també han estrenat millores als seus centres, des d’ampliacions d’espais fins a renovacions d’equipaments tecnològics. “És imprescindible donar respostes adaptades a cada realitat. La inclusió no és una opció, és un deure del sistema educatiu”, ha remarcat Joan Castor Gonell, delegat del Govern a les Terres de l’Ebre.
Aquest impuls a l’etapa 0-3 també s’acompanya d’una millora en la tarifació social, que busca garantir l’accés a totes les famílies independentment de la seva situació econòmica. La gratuïtat parcial i les ajudes específiques permeten que cada vegada més infants comencin l’escolarització en aquestes edats primerenques, fet que és clau per al seu desenvolupament.
Una de les novetats d’aquest curs és la prohibició del mòbil a les aules. La mesura vol millorar la concentració i reduir desigualtats. Tanmateix, els dispositius es podran utilitzar amb finalitats pedagògiques i sota supervisió. “Cal garantir que el temps lectiu sigui de qualitat i que les tecnologies s’utilitzin de manera pedagògica”, ha remarcat la consellera Niubó.
Al mateix temps, el Departament ha posat l’accent en l’atenció a la diversitat. A les Terres de l’Ebre s’han destinat nous recursos per reforçar els equips d’assessorament psicopedagògic, així com el suport a alumnes amb necessitats educatives especials. L’objectiu d’aquesta mesura és avançar cap a una escola més inclusiva i equitativa, en què tots els infants i joves gaudeixin de les mateixes oportunitats en la seva formació. Segons les dades, aquest curs hi ha més professionals d’educació especial i més tècnics d’integració social als centres ebrencs.
El curs 2025-2026 arriba amb una aposta decidida per la Formació Professional, considerada una via clau per connectar educació i mercat laboral. A les Terres de l’Ebre s’han ampliat les places i l’oferta d’FP dual, especialment en sectors estratègics a nivell territorial com l’agroalimentari, la salut i les noves tecnologies. “És un pas fonamental perquè els joves puguin trobar oportunitats laborals al territori i no hagin de marxar fora”, ha assenyalat Gonell.
També es consoliden els projectes de transformació digital i ambiental dels centres. Molts instituts i escoles ja han incorporat criteris de sostenibilitat, com la reducció del consum energètic o l’ús de materials reciclats.
Alhora, s’avança en la integració de noves tecnologies, sempre amb una mirada pedagògica. “Tenim el repte de preparar els nostres joves per a un futur que ja és present: la transició energètica, la digitalització i la sostenibilitat”, ha dit la consellera Niubó.
Amb menys alumnes però amb més docents, noves infraestructures i un reforç clar en la inclusió i la FP, les comarques ebrenques encaren un curs que vol ser sinònim de qualitat, equitat i oportunitats. Un inici marcat per la innovació i la inversió, que posa l’alumnat al centre i respon als reptes educatius del segle XXI.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
