Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Ahir dijous, l’alcalde Lluís Soler va portar a terme una presentació pública, en la qual va fer balanç sobre l’evolució transformadora que la població ha tingut en la darrera dècada, des que va arribar a l’alcaldia amb el seu equip de govern, i també sobre els temes més importants que afectaran Deltebre de cara als propers anys i que continuaran amb la seva transformació. L’alcalde Soler ens en parla en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Alcalde, quan mires enrere, com resumiries aquesta dècada de govern a Deltebre?
Ha estat una dècada de canvis profunds i d’una transformació imparable. Quan vam iniciar aquest camí, Deltebre estava immers en una certa resignació col·lectiva. Ens havíem acostumat massa a sentir que aquí no es pot fer res. Però hem estat treballant per canviar aquesta mentalitat i per fer real el que semblava impossible. Aquests 10 anys han estat una etapa de compromís amb la ciutadania, on hem prioritzat accions valentes, estructurals i, sobretot, pensades per millorar la qualitat de vida. I avui podem afirmar que Deltebre és un municipi de referència amb més serveis, més equipaments, més espais dignes i, el més important, un municipi que desperta orgull de poble entre la conciutadania.
Quines han estat les claus per dur a terme aquesta transformació imparable?
Les claus han estat la planificació estratègica, la perseverança, l’exigència i una gestió econòmica rigorosa. Un exemple: durant tots aquests anys hem invertit més de 60.000.000€, i més del 50% d’aquest import prové de subvencions externes o bé finançament directe per part d’altres administracions. Aquesta capacitat de gestió ens ha permès multiplicar els recursos municipals, fer més i millor, contenir els tributs i reduir l’endeutament que ens vam trobar quan vam entrar a governar. Existeix, però, un altre factor clau: la força de la gent. Aquest és un projecte col·lectiu de transformació que no hauria estat possible sense el suport i l’ajuda de la ciutadania de Deltebre, de la gent i de les entitats. Només podem avançar si ho fem agafats de la mà de la ciutadania i sense deixar ningú enrere.
Quins reptes estructurals consideres que s’han resolt durant aquests anys?
N’hi ha diversos, però si n’hagués de destacar alguns, començaria pel POUM. Aprovar-lo era una necessitat històrica per mirar al futur amb garanties, però també una decisió arriscada. Sabíem que era impopular, però governar no és fer el més fàcil, sinó el més necessari. També destacaria la pavimentació de més del 80% dels carrers del municipi, l’inici de les obres del Passeig del Carrilet o la rescissió dels contractes de serveis públics com l’aigua potable i l’enllumenat, per així treballar en la implementació i definició d’uns serveis més eficients i sostenibles.
En l’àmbit d’equipaments i serveis, quins són els canvis més significatius?
Hem fet un salt molt i molt important. Hem recuperat espais que estaven en desús i els hem convertit en espais de trobada i de convivència. L’Arrossera n’és un exemple evident i recent. Però durant aquests 10 anys hem adequat i impulsat més d’una trentena d’equipaments amb una inversió sense precedents. En aquest sentit, podem citar la reobertura del Centre Esportiu del Delta, que compta amb més de 1.300 abonats i abonades, la nova Biblioteca Delta de l’Ebre, integrada amb DeltArt al Centre Cultural del Delta, el Centre Fluvial del Delta, el Centre Social del Barracot, l’Àgora de Riumar... Però no només podem parlar d’equipaments, també hem de parlar d’infraestructures claus per a la millora de la mobilitat i la seguretat que hem executat i que ens han permès avançar en aquesta transformació, com la construcció de noves rotondes en punts conflictius o l’arranjament de la TV3454.
Abans has citat Riumar. Com ha evolucionat aquest nucli al llarg d’aquests anys?
Riumar ha esdevingut un pol d’atracció turística gràcies a totes les actuacions que hem impulsat, que en són moltes. Hem completat la seva plena urbanització, hem renovat les passarel·les d’accés a la platja, hem construït la depuradora, hem recuperat la distinció de la Bandera Blava i, entre altres coses, hem creat el Consell de Riumar per donar veu als veïns i veïnes en la presa de decisions. Recentment, hem dotat el nucli d’un espai polivalent per a actes durant tot l’any: l’Àgora de Riumar. Aquest equipament ha de contribuir a trencar l’estacionalitat i a dinamitzar la vida social i turística.
Fa poc vau celebrar Mescla, que va superar el record de degustacions. És Mescla un exemple d’aquesta transformació?
Totalment. Mescla és molt més que una mostra gastronòmica: és un reflex del canvi d’autoestima col·lectiva, és un exemple de l’orgull de poble del que parlàvem abans. Quan la vam iniciar, la nostra voluntat era projectar la cuina, el producte i el paisatge. Amb el temps s’ha consolidat com un esdeveniment de referència de les Terres de l’Ebre i del país, capaç d’oferir més de 108.800 degustacions durant el cap de setmana. Però a Mescla també li podem sumar altres esdeveniments que ens identifiquen, ens projecten i ens cohesionen. El Carnaval, que aplega a més de 1.000 participants als carrers de Deltebre, el salt qualitatiu del Triatló o bé l’aposta decidida per un Festival Deltebre Dansa amb el canvi d’ubicació al Parc del Riu. Propostes que han crescut amb la gent i per a la gent.
Quins són els projectes més rellevants que marcaran el futur de Deltebre?
A curt termini, parlem de projectes com la continuïtat de les obres del Passeig del Carrilet, el Teatre Auditori Rialto, la sala d’audicions de l’Espiga d’Or i la renovació de la gespa dels camps de futbol, així com molts altres que ja estan sobre la taula o en camí. Però si anem més enllà, el futur de Deltebre implica continuar transformant el municipi des de tres grans eixos. En primer lloc, el creixement econòmic, amb l’ampliació del Polígon Industrial per afavorir la implantació d’empreses i la creació de llocs de treball, i l’ampliació del Port de Deltebre, que esdevindrà un motor d’activitat econòmica i turística vinculat a la nàutica, la pesca i la nostra identitat fluvial. Tot plegat amb una aposta per un turisme sostenible, digital, universal i menys estacional. En segon lloc, les persones. Continuarem reforçant les polítiques socials i el benestar, així com la implementació d’accions per a l’habitatge social, amb mesures per fer més just l’esforç fiscal, afavorir la inclusió i garantir serveis públics de qualitat. I, finalment, el Delta. Continuarem reivindicant accions concretes i urgents per garantir la seva supervivència i la línia morfològica de la costa, reclamant la suspensió o reconsideració de l’expedient d’atermenament, i exigint la inversió que ens mereixem.
De tot això en vas parlar ahir dijous a la conferència que vas dur a terme per fer balanç dels 10 anys de Govern...
Sí, la conferència d’ahir va ser una oportunitat per fer memòria del camí recorregut, però també per projectar el futur que volem seguir construint. Durant el meu primer discurs com a alcalde em vaig comprometre a dues coses que han estat la brúixola de l’acció de Govern. Per una banda, fer de l’esforç i el treball constant el nostre senyal d’identitat. Per altra banda, actuar sempre amb honestedat, humilitat i honradesa com a valors essencials. És amb aquest compromís ferm que seguirem treballant per la transformació imparable.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
