Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Sant Jordi sempre porta una infinitat de novetats literàries i també d’autors que presenten al públic la seva obra. “Gabriel escriu a les roselles” és la primera incursió d’Ernesto Cid en el món de la literatura, i s’arrisca amb una novel·la commovedora, basada en un personatge real, parent seu, la vida del qual està esquitxada de successos durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Ernesto Cid explica detalls de la seva obra en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
“Gabriel escriu a les roselles”. Un títol molt poètic. Què ens avança?
Doncs una sèrie d’inquietuds personals, com a mestre de professió que sóc, i amant de la historia, potser també en un sentit nostàlgic, perquè penso que el que no s’escriu, s’acaba perdent. Per això he començat a fer-ho.
Els lectors i lectores, què trobaran a “Gabriel escriu a les roselles”?
És una novel·la per a persones sensibles a qui agradi conèixer la història, romàntiques, perquè també és una història d'amor. El personatge central és un llaurador, una persona alfabetitzada, vinculat al món sindicalista, que va viure una sèrie de successos d'importància que van marcar la seva vida. Jo crec que els lectors i les lectores trobaran històries de carros, d'amor, de persones amb molt valor, que defensen el que creuen fins al final. I enamoraments que haurien pogut ser i no van ser, que van haver de treure pit en diverses circumstàncies, i tot i que de vegades no estem al centre del món, si mirem enrere trobarem moltes coses.
El teu personatge, Gabriel, és fictici?
No, és un personatge real, un germà bessó del meu iaio patern. És una història familiar, però sobretot és un relat per homenatjar a tota una generació. A la novel·la hi ha homes, però també hi ha moltes dones que tenen un paper transcendent. També es parla de Ravensbrück al nord de Berlín, i d’un cas molt rellevant: el de la primera dama de Catalunya, Carme Ballester i Llasat, muller de Lluís Companys.
Per tant, a banda de ser una novel·la familiar també és històrica. En quants arxius t’has submergit?
En uns quants. Les històries que hi ha al llibre no són les més habituals. Gratar què hi ha a nivell personal no és ben bé el que trobem als llibres. He buscat a arxius d’Alemanya, a Berlín, a Suïssa, a la ciutat de Cayenne, a França... És difícil, sobretot perquè aquesta història és d'un perdedor, d'una persona que podia perdre la vida perquè estava marcat com a republicà, perquè es distingia de la majoria del seu poble, que a l'època de la República no es deia Santa Bàrbara sinó les Planes de Santa Bàrbara.
Per tant, els lectors podran ubicar l’acció en un moment concret de la història, com és la Guerra Civil?
Sí, però el meu pare, per exemple, que era part d'aquella generació, procurava no parlar de res d’això, igual com els iaios. Hi ha molt de patiment que encara està latent i és ara quan s’aconsegueixen explicar històries fins ara amagades. A la novel·la faig que passin moltes coses, perquè hi ha molt per escriure sobre com es vivia a les Terres de l’Ebre, sobre les persones en un conflicte tan rellevant com la Guerra Civil, pensant que molts d'ells van empalmar amb la Segona Guerra Mundial. És necessari fer un homenatge a les dones i els homes d'aquella època tan convulsa.
A quines roselles escriu el Gabriel, protagonista del teu llibre?
Les roselles tenen un paper en la novel·la. Gabriel els hi escriu perquè representen la felicitat d’una època a la que evoquem. I també per la importància que tenen les cartes escrites, les enviades i guardades com si fossin un tresor. Això té un paper rellevant a la novel·la, en la qual Gabriel té diferents propòsits. Les roselles estan reproduïdes a la coberta del llibre, enmig d’un paisatge inhòspit, amb un tren que porta lluny. Les roselles evoquen la raó dels herois. I per a mi, Gabriel és com una flor.
Ernesto, aquesta és la teva primera incursió literària. Què et porta a escriure aquesta història?
Doncs el meu moment personal. Crec que visc una època serena, molt lúcida, i això m'empenta per tirar endavant aquest projecte, que és molt ambiciós, perquè d'aquest senyor només tinc una petita foto de carnet i res més. I a partir d'aquí, m'he capbussat pels arxius i he vist que aquí hi ha un guió i que dona per una novel·la. També he fet moltes entrevistes a persones contemporànies de la seva època, persones de 90 anys o més. Això també m'ha ajudat a dibuixar alguns detalls del moment.
De vegades, fent un treball de recerca, s’estira un fil que porta a un altre fil. Aquest serà el primer de més projectes a causa d’algun fil que hagis trobat?
Tinc algun projecte que m'agrada molt. Jo vinc d'una zona que no es coneix de l'Olivet, de l'Olivari, de la Via Augusta del Romà, de la Guerra del Francès. I crec que no hi ha massa literatura explicada de com vivien les persones, com ho patien, com ho disfrutaven. I això sempre és una temàtica que a mi, personalment, m'agrada. No descarto ni futur treball, no sé si de Romà, si de la invasió francesa... No ho sé, però sobretot, el que vull explicar, és com vivien les persones, les emocions i narrar l’atmosfera d'aquells temps. M’agrada...
Estàs parlant de posar-sentiments, és a dir, de posar molta subjectivitat a una novel·la?
Sí, així és. El narrador té un poder decisiu, és com l'editor d'un programa de televisió, que té molta rellevància. En aquesta ocasió he procurat ser molt generós amb la novel·la perquè han sortit molts protagonistes i diferents mirades sobre els fet d’un únic relat, com una veritat absoluta. I crec que això també l'ha enriquit.
Ara ve una època de presentacions. On et podrem veure de les Terres de l'Ebre els propers dies?
En diferents poblacions. Això de donar el seu lloc a les dones està provocant molt bona recepció per part de les dones i cultura dels Ajuntaments. Diumenge vaig al vermut literari a la plaça del Poble, a Móra d'Ebre; al Litterarium, a Batea, a la biblioteca de Tivissa. També hi ha un projecte en marxa a Tarragona, a la Ràpita. A Perpinyà hi ha unes persones que em volen conèixer, pel que va significar la Catalunya Nord en el tema de l’exili. També a València i a Castelló. Van sortint molts projectes.
I pel que fa a l’editorial?
És una edició de l'editorial Onada Edicions, de Benicarló, que forma part de l’Ilercavònia, al sud de Tarragona. L’editor ha sigut exigent, però té un valor objectiu. M'estan ajudant en la promoció de la novel·la, m’encanta el disseny de la coberta del llibre, que per a mi és molt evocadora. No puc dir altre cosa més que estic molt agraït i molt content.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
