Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L'actual govern municipal -format per Movem-PSC i ERC- assegura que va encarregar una auditoria dels comptes de la GESAT poc després de prendre possessió assumint que la situació era "complicada". El dèficit "estructural" arribava als 1,8 milions d'euros el juliol de 2023. Aquesta xifra, segons els auditors, s'hauria rebaixat al final de l'exercici passat fins els 1.621.000 euros anunciats aquest dijous, respecte un pressupost l'any passat de 25 milions d'euros -recursos que aporta íntegrament la Generalitat per a la prestació concertada de serveis públics de salut i sociosanitaris-. Un escenari financer que consideren "greu" i que hauria deixat el centre al límit pràcticament d'haver de tancar.
"És un dèficit que es va arrossegant. És històric: la bola s'ha anat fent cada cop més gran. No es van buscar mai solucions estructurals per fer econòmicament viable aquest centre", ha insistit. Segons l'alcalde, que no ha volgut donar de moment més detalls sobre l'origen del forat, la "mala gestió" del dia a dia i la "poca eficiència" en l'ús dels recursos en serien algunes de les causes principals. També les contractacions efectuades sense correspondència en els convenis laborals del centre.
Una situació, ha repetit en diversos ocasions al llarg de la seva compareixença, atribuïble directament a la seva antecessora. "La responsabilitat la tenen els anteriors gestors, en aquest cas la senyora Roigé, que es vanta de ser la gran gestora i l'única que feia cada any era tirar la pilota cap endavant però la realitat és la que és", ha assegurat, en referència a la pràctica d'aconseguir aportacions econòmiques puntuals "a última hora" tancar els comptes amb números positius i "tapar" el forat davant de la ciutadania.
"Jo crec que ho sabien, però qui dia passa, any empeny", ha reblat, amb retrets de no tenir el manteniment de l'hospital i la plantilla de 400 treballadors -més de 500 amb els indirectes- com a "prioritats" del seu govern.
Reunió amb el comitè d'empresa
Jordan, que ja s'ha reunit amb el comitè d'empresa per informar-los de la situació i anunciar-los que no es preveuen acomiadaments, ha explicat que treballarà "conjuntament" amb la Generalitat, en el marc d'un grup de treball específic, en la recerca de mesures per fer "viable financerament" el centre sense que això passi factura a l'actual plantilla o a la qualitat del servei sanitari dels dos equipaments. Ha recordat que l'administració pública catalana és la proveïdora dels centres, que treballen amb recursos públics però gestionats pel consistori. De moment, no ha volgut avançar cap acció concreta, si bé admès que no existeixen "solucions màgiques".
No creu l'alcalde que el resultat de les eleccions al Parlament hagi de modificar l'objectiu de redreçar la situació financera del centre. "Si després de les eleccions a l'altra banda de l'Ajuntament hi ha un altre govern, independent dels colors que puguin haver, seguirem asseguts en aquesta taula per buscar solucions de forma conjunta. No té sentit no fer-ho, entre d'altres coses perquè el finançament i el serveis que prestem estan vinculats amb el Govern, tant per salut com drets socials", ha insistit.
En aquest sentit, ha posat de manifest també la dimensió "territorial" del servei que presta tan l'hospital com la residència, amb usuaris de les quatre comarques de l'Ebre. L'equipament sanitari disposa de 140 llits que, de forma habitual, estan ocupats per damunt del 90%. La Llar de la Santa Creu, situada a la tercera planta del complex sanitari, té les seves 105 places ocupades.
