Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La ciutadania haurà de decidir el dia 14 en qui confia per governar els propers anys per gestionar la crisi sanitària, econòmica i social.
Els partits ja han assumit les eleccions pel 14-F. Les formacions polítiques que concorreran als comicis del Parlament s'han fet càrrec que la data del 30-M no tindrà recorregut. Sobretot després que el TSJC remarqués ahir que hi ha un "interès públic intens" de celebrar les eleccions el 14-F, per la situació de "bloqueig i precarietat institucional que afecta la legitimació" de l'executiu en funcions. Així doncs, tots els partits ja han posat en marxa les maquinàries electorals. La campanya començarà a les 00:00 hores del 29 de gener. L'independentisme es conjura per revalidar la majoria, aspirant a obtenir-la per primera vegada també en vots. I el PSC s'aferra a l'efecte del ministre i candidat, Salvador Illa, per liderar l'alternativa.
Els dos partits que donen suport al Govern en funcions, JxCat i ERC, han denunciat al llarg de les últimes hores una "operació d'Estat" orquestrada pel govern espanyol i el TSJC per forçar el 14-F. Tot i això, ni Junts ni Esquerra no es plantegen un nou decret o un recurs del Govern. De fet, les seves portaveus han subratllat que els dos partits estan "preparats" per les eleccions del febrer, de manera que accepta la "imposició" de la justícia espanyola que, alhora, denuncien.
El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, anunciava dimecres que l'executiu català "batallaria fins al final" per defensar davant la justícia la celebració de les eleccions al Parlament el 30 de maig. En una intervenció a la reunió de la Diputació Permanent del Parlament, Aragonès va argumentar que l'executiu té la "raó sanitària". Finalment, però, el propi executiu assumeix també el 14-F, després de les últimes decisions del TSJC.
La consellera de Justícia, Ester Capella, recordava dijous que el decret es basava en l’evolució epidemiològica, l’efecte sobre la qualitat democràtica i el marc jurídic. A partir d’aquests informes, el Govern ha descartat elaborar cap altre decret ni buscar cap nova data electoral.
JxCat accepta el 14-F i, en paraules de la seva vicepresidenta i portaveu, Elsa Artadi, la manera de "plantar cara" a "l'operació d'Estat" és guanyar els comicis. Junts fa una crida a omplir "massivament" les urnes de vots independentistes i demostrar que, a Catalunya, "mana la ciutadania i no el PSOE". Per la seva banda, ERC admet que ja no hi ha "alternativa" a la data. La número dos del partit, Marta Rovira, ha instat l'independentisme a organitzar-se i donar "confiança i seguretat" a la ciutadania.
L'efecte Illa
El PSC és el partit que més ha insistit pel 14-F. De fet, és l'única formació que es va oposar a la data del 30-M en la taula de partits de la setmana passada. Els recursos interposats al TSJC i la decisió del tribunal de mantenir els comicis per al febrer fan que les aspiracions dels socialistes continuïn sent optimistes. El partit que presideix Miquel Iceta comptarà amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a candidat -dimitirà del ministeri abans del divendres que comença la campanya.
El PSC aspira a encapçalar l'alternativa a l'independentisme. D'acord amb les enquestes, el 14-F es presenta com una batalla entre el candidat d'ERC i el presidenciable socialista: Aragonès o Illa. L'últim sondeig, publicat ahir pel CIS, situava l'encara ministre amb opcions de superar els republicans, en funció de la forquilla. JxCat, al seu torn, es manté per darrere d'ERC, en tercera posició.
Campanya incerta
Tal com ja han anat explicant als mitjans, tots els partits assumeixen el 14-F. Així ho confirmen a l'ACN fonts de la resta de formacions: Cs, comuns, CUP i PPC. També el PDeCAT, que per primera vegada es presenta en solitari a unes eleccions amb les seves sigles.
La campanya començarà dijous a la nit -s'inicia oficialment a les 00 hores del divendres-, i estarà marcada per les restriccions per la pandèmia. S'alternaran els actes tradicionals amb públic i amb la premsa, però també s'optarà per accions telemàtiques.
Sigui com sigui, tots els partits tenen a punt la maquinària electoral per, a partir de la setmana que ve, destinar tots els recursos en la cursa cap al 14-F. Amb la incertesa, això sí, de si la campanya quedarà estroncada a mitja carrera cap a la meta. O, si pel contrari, el TSJC confirmarà -abans del 8 de febrer- que la ciutadania haurà de decidir el dia 14 en qui confia per governar els propers anys, i gestionar la crisi sanitària, econòmica i social.
ACN
