Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

Arròs residu zero i diversificació: els grans reptes de la Cambra Arrossera del Montsià

Publicat el 07/03/2019 09:11

Amposta

Aconseguir un arròs "residu zero", que pugui donar resposta a les exigències actuals dels consumidors, i diversificar la producció per poder fer front als reptes competitius del sector. Aquests són alguns dels grans reptes que té sobre la taula la Cambra Arrossera del Montsià els pròxims anys, segons reconeix el seu president, Marcel Matamoros, en una entrevista amb l'ACN. L'entitat nascuda de la fusió de les antigues cooperatives de l'hemidelta dret de l'Ebre, que acaba de sortir d'una collita excel·lent, amb una producció de 41 milions de quilos d'una elevada qualitat, però amb l'ull posat a les amenaces que suposen el caragol maçana, la salinització dels camps i la regressió de l'espai natural.

 




"El futur serà fer arròs residu zero", diu convençut Matamoros, que va assumir el càrrec fa tres anys i el compatibilitza amb les tasques pròpies del camp. Davant la dificultat de poder garantir una producció qualificada com ecològica per la dificultat que generen les rotacions conreus al Delta per la salinitat, considera més factible focalitzar els esforços cap a garantir que l'arròs produït no contingui rastres de "cap matèria, fins i tot les que estan autoritzades". 

Un pas més enllà del que es coneix com a "producció controlada", similar a la integrada, amb l'assessorament i acompanyament que la Cambra presta als seus associats a l'hora d'abordar el conreu de varietats específiques. Es tracta, ha precisat, d'un procediment que és "fàcil" i que obliga a una major cura de la "prevenció" de possibles afectacions sanitàries, fent ús de productes d'agricultura ecològica en el "moment idoni" i "amb dosis concretes" perquè el pagès es pugui avançar als problemes. "A partir d'aminoàcids naturals es fan plantes fortes", exemplifica.

Un dels fronts que manté obert la Cambra Arrossera del Montsià passa també per treballar en la recerca de noves varietats que permetin adaptar la producció d'arròs als efectes del canvi climàtic, les plagues com el caragol maçana o la salinització del terreny. En aquest context s'inscriu la implicació en el projecte internacional Neurice, com a única cooperativa estatal que hi pren part juntament amb l'IRTA, la Universitat de Barcelona, la de Milà i la de Glasgow, i entitats i instituts de recerca com CRAG, Cirad, Crea, Indear, el xinès CAAS, la Cambra Arrossera de Montsià, el centre francès RIZ i la societat italiana Sementi. 


Aquest 2019 serà el segon any de proves al camp i els resultats, de moment, són "molt bons" . Finançat per la UE amb 4,6 milions d'euros el seu objectiu, recorda Matamoros, és "desenvolupar varietats resistents a la salinitat", protegint el sector dels efectes del canvi climàtic i de plagues com el caragol maçana, a partir de tècniques que s'estan introduint al Delta, com la sembra en sec. Una plaga que, apunta, es troba estabilitzada en unes 200 hectàrees. Hi influeix, indica, la menor densitat de població al riu i les mesures de control que s'apliquen a les infraestructures de regadiu i els camps: l'assecament, els guarets i els tractaments amb saponines o la inundació amb aigua salada dels desguassos. "L'estem controlant força", assegura. 

Regenerar les llacunes

L'altre gran maldecap que preocupa el sector és la regressió del Delta, amb la salinització del terreny i algunes de les llacunes litorals agreujant-se amb l'increment dels efectes del canvi climàtic. "Encara estem a temps de solucionar el problema: no se si és aportació de sediments, però per exemple, l'Encanyissada s'hauria de sanejar, aportant aigua dolça", apunta. Matamoros valora positivament accions com la nova guarda costanera a la badia dels Alfacs, però lamenta que s'hagi expropiat als pagesos s'hauria pogut construir uns metres més endins de la badia per generar un reservori d'aigua dolça per a la fauna i la vegetació autòctones. "Era una molt bona oportunitat per fer-ho. Calia ser més ambiciosos", sosté.

Però més enllà d'aquests reptes sobre el terreny, Matamaros és conscient que el futur del sector al delta de l'Ebre passa per diversificar la producció i les formes de negoci. "És evident. Estem buscant altres coses: no pot ser només lo típic paquet d'arròs. La distribució està cada cop més concentrada i és més complicat fer volum. La marca blanca domina mercat i al final has de buscar variar. Estem en això: aquest estiu quedarà definit el que fem", ha anunciat el president de l'entitat, sense voler precisar més.

Malgrat tot, creu el president de la cooperativa que el sector va perdre una gran oportunitat descartant la fusió final de les dos cooperatives de segon grau dels dos hemideltes –Arrossaires, a l'esquerra, i la Cambra del Montsià, a la Dreta- en una única entitat. "Segueixo pensant que és una llàstima que les cooperatives no estiguin fusionades. Faríem una empresa molt potent i de territori molt important", insisteix Matamoros, que nega l'existència actual de moviments en aquest sentit sense descartar que aquesta opció torni a prendre cos en un futur. "Cada cooperativa ha agafat una línia: Arrossaires s'ha decantat per Nomen, la marca i la seva visió i nosaltres tenim la nostra", ha precisat.

Campanya de "molta qualitat"

Aquesta última campanya, els socis de la Cambra Arrossera del Montsià van produir 41.000 tones d'arròs de "molta qualitat". Una collita també quantitativament molt elevada, malgrat els efectes que una calamarsada a principis de setembre va tenir sobre la producció d'unes 1.000 hectàrees entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Els preus, en la línia dels últims cinc anys. S'han mantingut estables i amb una certa tendència a pujar. 

Gairebé dos terceres parts d'aquesta producció es comercialitza a través de marques blanques –en cadenes com Dia, el Corte Inglés i Bon Preu, entre d'altres- i un 12% a través de la marca pròpia, que segueix una línia ascendent els últims anys, d'acord amb l'impuls que li dona l'entitat. La resta es distribueix a l'engròs, als mercats estatals i a l'exportació –com la mateixa marca-. El negoci de trencats o farina d'arròs complementa els pilars principals i contribueix a fer arribar la facturació anual de la cooperativa als 40 milions d'euros.


Comparteix aquesta noticia


Fés el teu comentari



Aquesta web utilitza cookies propies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptas l'ús que fem.