Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Un estudi de l'IRTA i la URV apunta l'aportació de sediments dels pantans com la via més efectiva de solució.
El canvi climàtic amenaça de fer desaparèixer un 40% de la superfície d'arrossars del delta de l'Ebre l'any 2100 si no es prenen mesures efectives. Tot i tractar-se d'un escenari que els científics i el sector ja coneixen de fa temps, la tesi escrita per la investigadora de l'IRTA, Ana Genua, presentada dins del programa de doctora de Canvi Climàtic de la URV, analitza tots els possibles impactes i escenaris.
Genua ha desenvolupat diversos models per identificar les zones més proclius a resultar inundades, el volum necessari de sediment per mantenir l'elevació de terreny davant la pujada del mar, així com la salinitat del sòl i la pèrdua de producció d'arròs. En aquest sentit, creu que l'aportació de sediments retinguts als pantans és l'opció més viable per elevar el terreny i mantenir a ratlla la salinitat.
La tesi, titulada en anglès 'Modeling sea level rise impacts and the management options for rice production: the Ebro Delta as an example', pretén omplir el buit fins ara existent en l'estudi dels impactes per la pujada del nivell del mar que no incloïen l'estrès salí, considerat el principal impacte perquè es manté un cop s'ha pogut contenir la inundació.
La tesi planteja, novament, com a possible solució l'aportació de sediments retinguts als embassaments del riu Ebre. "Es tracta d'una mesura que permetria mantenir l'elevació del Delta i al mateix temps també serviria per reduir la salinitat del sòl", assenyala la investigadora.
IMATGE: Imatge d'arxiu d'una recol·lectora i tractor en l'arrossar del Delta.
.jpg)
.jpg)