Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L’escriptora i activista LR Knost va dir: “No és feina nostra endurir els nostres fills perquè s’enfrontin a un món fred i cruel. Hem de criar-los per fer que el món sigui menys cruel i fred”.
Els fills, sempre el gran tema de preocupació dels pares i les mares. Ja ho diuen, que quan els fills creixen, també ho fan els problemes que viuen i que creen, i sovint, això es dona de forma proporcional. Per tant, els pares i mares es prenen com una qüestió personal de primera necessitat ajudar en el que bonament puguin. També hi ha fills i fills, com bé se sap.
El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha organitzat un cicle de xerrades dirigides a famílies d’infants i adolescents, anomenades “Parlem dels nostres fills i filles”. L’esperit que jeu en aquestes trobades que s’aniran celebrant durant el mes de novembre, és el de parlar obertament sobre algunes de les problemàtiques amb les que infants i joves topen en el seu dia a dia, tals com les dificultats en l’aprenentatge, l’ansietat, la frustració, i la falta d’autoestima. Aquest és el camp de batalla: el de les emocions i les motivacions. Els sentiments, els canvis, els arquetipus, els clixés, les etiquetes, fins i tot la crueltat que exerceixen entre ells, és tema més que interessant, fonamental per tenir pau a casa, i estabilitat en el tan preuat benestar emocional.
La feina dels pares i les mares, en aquest aspecte, no és pas sotil. Els infants i els adolescents enfronten una sèrie de situacions canviants, que la generació anterior desconeixia fins fa quatre dies, començant per l’ús imprescindible i inqüestionable de les noves tecnologies, que per a ells són el pa nostre de cada dia i un element més de la seva quotidianitat, però l’enteniment i maneig de les quals requereixen un esforç doblat per als boomers que el més mecànic que coneixien fins ara eren aparells diversos, funcionant a l’atzar de les piles AAA.
Els temps canvien d’una forma rapidíssima i la percepció del món és significativament distinta ara que fa 50 anys. I a mesura que el món s’està tornant despietat, l’instint de protecció de pares i mares cap als fills és exponencialment superior. Els conflictes amb els que ells s’enfronten, no demanen menys. Per això aquestes jornades del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre prometen ser molt profitoses per aquells pares i mares que hi assisteixin. En elles es donaran recursos per enfortir l’ànim dels fills i les filles a través de les paraules i la comunicació, a tractar els seus estats emocionals, i també i molt important, per acompanyar i contribuir a una bona motivació per l’aprenentatge. Es tracta, al final, que pares i fills es comuniquin en el mateix canal i es sintonitzin mútuament.
Està clar que cada persona és un món i les situacions personals determinen el comportament i els estats anímics d’infants, adolescents i joves. Per tant, tenir eines per contenir situacions que es poden convertir en difícils, és molt bona idea. I aquests són només alguns temes a tractar, però n’hi ha molts més, començant per qüestions que estan sortint del seu amagatall particular i dels que cal parlar obertament: la mort, el suïcidi, les malalties mentals, temàtiques que formen part del dia a dia i que és absurd (i fins i tot perillós) amagar rere un vel de tabú i d’espant.
Els fills i filles són com són, i si bé és la feina dels pares i mares educar-los i encaminar-los perquè tinguin la millor vida possible, el cert és que són un llibre en blanc sobre el qual cal escriure amb molta cura. I ensenyar-los, com deia LR Knost, que serà feina treballar per crear un món que, lluny de ser ferotge i brutal, sigui càlid i favorable, pensant també en les generacions que vindran.
Per Més Ebre a Editorial
